Els experts en clima de les Nacions Unides llancen aquest dilluns l'informe més detallat i important sobre la crisi climàtica. Es tracta del sisè Informe d'Avaluació del Panell Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès), que sintetitza el contingut dels sis informes elaborats per aquest equip. Tres grups de treball de l'IPCC van publicar els seus respectius informes entre 2021 i 2022, amb un primer text centrat en la ciència del clima i en com les activitats humanes han escalfat la Terra, especialment des de l'ús dels combustibles fòssils, un segon que adverteix sobre els impactes d'aquest augment de temperatura i un tercer, publicat a l'abril, sobre quin és el marge d'acció en aquest moment per a superar les pitjors conseqüències de la crisi. Segons l'ONU, el llindar de seguretat o "punt de no-retorn" per al planeta és un escalfament d'1,5 °C per al 2100, de manera que els efectes negatius siguin relativament controlables. Aquest objectiu implica, segons els científics, una rebaixa de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle d'un 43% per a 2030, una xifra que encara ens queda ben lluny. "El ritme i l'escala del que s'ha fet fins ara i els plans actuals són insuficients", alerten en una nota de premsa.
L'informe més important sobre el canvi climàtic
Després d'una llarga setmana de negociacions a Interlaken (Suïssa), l'equip multidisciplinari d'especialistes ha fet públiques les seves conclusions, amb les quals aspiren a guiar a la comunitat internacional sobre com fer front a la crisi climàtica i, més concretament, els grans acords a què han d'arribar els mandataris, en el que queda de dècada. L'objectiu fixat a l'Acord de París de 2015 implica contenir l'escalfament global per sota dels 2 °C des dels nivells preindustrials i, si pot ser, per sota d'1,5 °C, ja que aquesta pujada de temperatura ja implica greus impactes —alguns, irreversibles— per a la qualitat de vida dels humans i de la resta d'espècies que habiten el planeta. Però lamenten que en els darrers anys, "aquest repte s'ha fet encara més gran a causa de l'augment continuat de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle", que mai no han parat d'incrementar. Per a aconseguir-ho ara per ara, els autors estimen que el consum de carbó s'hauria de reduir un 95% per a mitjans de segle respecte als nivells de 2019, el de petroli en un 60% i el del gas en un 45%.
Els perills de l'escalfament global
El president de l'IPCC, Hoesung Lee, alerta en declaracions a Efe un dels riscos del fet que se superi el límit d'1,5 °C és que toquem els anomenats punts de no retorn o tipping points —que, una vegada sobrepassats, desfermarien una inèrcia d'escalfament molt difícil de combatre. En la nota que acompanya l'informe en qüestió, avisen que "cada increment de l'escalfament provoca una escalada ràpida dels perills. Les onades de calor més intenses, les precipitacions més fortes i altres extrems meteorològics augmenten encara més els riscos per a la salut dels humans i els ecosistemes. A totes les regions, la gent mor de calor extrema. S'espera que la inseguretat alimentària i de l'aigua impulsada pel clima augmenti amb un major escalfament. Quan els riscos es combinen amb altres esdeveniments adversos, com ara pandèmies o conflictes, es tornen encara més difícils de gestionar".