La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha confirmat aquest dimarts que ja ha començat a desplegar 10.000 efectius de la Guàrdia Nacional a la frontera nord, per complir l'acord amb l'administració Trump, que ha posat en pausa la imposició d'aranzels. La presidenta mexicana defensa que aquest és "un desplegament que no deixa sense seguretat a la resta del país", i que només es tracta "d'una reorientació de les forces" que "no deixarà sense efectius la resta d'estats. Les forces federals es traslladaran als estats de Sonora, Chihuahua, Coahuila, Nou León i Tamaulipas, limítrofs amb el sud dels Estats Units.
L'objectiu és reforçar la frontera nord en el marc del compromís assumit amb els Estats Units per a frenar el trànsit de fentanil i evitar l'encreuament de migrants, a canvi de paralitzar la imposició d'un 25 % d'aranzels a les exportacions mexicanes. En virtut de l'acord, Trump també ha compromès investigar l'entrada d'armament a Mèxic una qüestió que té molesta a la presidenta mexicana. "Com és possible que a Mèxic es confisquin llançagranades als grups delictius, quan aquest tipus d'armes d'alt poder són d'ús exclusiu de l'exèrcit als Estats Units?", es pregunta Sheinbaum. Gràcies a aquesta a l'entesa entre amb el seu homòleg nord-americà, aquesta ha imposat una moratòria de 30 dies als aranzels del 25 % anunciats per Washington al Canadà i Mèxic, a canvi que tots dos països es comprometin a desplegar més forces de seguretat a la frontera per a detenir als migrants i detenir el trànsit de fentanil.
Trucades per frenar els aranzels
Aquest dilluns, només va caldre una trucada telefònica de Sheinbaum, just després que Trump anunciés els aranzels, i el compromís de desplegar 10.000 agents de la Guàrdia Nacional a la frontera comuna, per ajornar l'entrada en vigor dels famosos tariffs, que el president nord-americà va anunciar en arribar a la presidència, per protegir el comerç nacional, dels seus veïns, Canadà i Mèxic, i de l'altra superpotència amb qui competeix, la Xina. La Casa Blanca havia anunciat dissabte que a partir d'aquest dimarts hi hauria aranzels del 25% a tots els productes mexicans, com a represàlia pel dèficit comercial, la migració irregular i el tràfic de fentanil. En la seva justificació, Washington havia argumentat que "els càrtels tenen una aliança amb el Govern de Mèxic i posen en perill la seguretat nacional i la salut pública dels EUA".
Trump va mantenir alhora dues converses telefòniques amb el president del Canadà, Justin Trudeau, amb qui també va negociar una mena d'acord fronterer per frenar els aranzels. El president nord-americà li va esgarrapar la promesa a Trudeau que "tirarà endavant el seu pla de reforç de la frontera d'uns 6.890 milions de dòlars", desplegant tecnologia i personal addicional, per fer front al tràfic de fentanil, a canvi que el great white north no hagi de pagar el 25% d'aranzels durant almenys 30 dies. No ha tingut la mateixa sort per ara el president dels Estats Units amb la Xina, amb qui no pot jugar la carta del control fronterer, que ha anunciat aquest dimarts que imposarà aranzels del 10% al 15% a certs productes dels Estats Units a partir del 10 de febrer, després que hagin entrat en vigor els gravàmens addicionals del 10% que ha imposat Trump.