El 24 de febrer de 2022, emparats per la foscor de la matinada, les tropes russes van iniciar la invasió d'Ucraïna. Aquests dimarts es compleixen mil dies de l'inici d'aquesta guerra que ha provocat que milers d'ucraïnesos fugin del seu país i altres milers hagin mort. Més de quatre anys després, el que semblava que es volia definir des del Kremlin com una operació ràpida per arribar a Kíiv en pocs dies, s'ha cronificat en un conflicte on cada pam de terra que avança un bàndol i l'altre és lluitant fins a les últimes. Aquest negre aniversari arriba en un context d'augment de tensió en el conflicte entre la promesa dels Estats Units per deixar a Kíiv usar els seus míssils de llarg abats i l'amenaça nuclear russa.
🟡 Com poden afectar la guerra d'Ucraïna els míssils de llarg abast autoritzats pels Estats Units?
En un dels seus últims moviments, l'Administració de Joe Biden ha autoritzat que Ucraïna ataqui Rússia amb armament estatunidenc de llarg abast. Abans de deixar pas al nou govern de Donald Trump, que vol liquidar el conflicte ràpidament i a favor de Rússia, els demòcrates han tractat d'assegurar l'ajuda a Kíiv. Les armes autoritzades són míssils supersònics guiats anomenats ATACMS, que poden transportar caps convencionals o de dispersió, i tenen un abast d'uns 300 quilòmetres. Per ara, la Casa Blanca ha autoritzat el seu ús només a la regió de Kursk.
Tanmateix, el que en un primer moment s'espera que fos una gran notícia per Kíiv, s'ha vist que tot plegat té molts matisos. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha advertit que si bé ús d'aquests míssils és útil, però no significa el final de la guerra. De fet, fa mesos que la guerra s'acarnissa a la zona de Kurks, on darrerament les tropes russes han avançat molt terreny amb la nova incorporació de les tropes nord-coreanes al bàndol rus.
Fins a quin punt serviran els míssils?
Si bé per una part de la població mundial la decisió de l'Administració Biden ha estat una sorpresa, les autoritats russes no descartaven aquest escenari. Així doncs, Rússia ha reubicat les seves bases fora de l'abast d'aquests míssils, cosa que ja se sospitava dilluns, però que els Estats Units han confirmat aquest dimarts.
Tanmateix, no vol dir que la decisió de Washington sigui inútil pels interessos d'Ucraïna, ja que crea un precedent perquè altres governs també autoritzin l'ús d'aquesta mena d'armament. El més probable és que el Regne Unit i França segueixen els passos estatunidencs i donin permís a Ucraïna per utilitzar míssils Storm Shadow a Rússia, uns míssils de creuer de llarg abast. En canvi, Alemanya ha mostrat la seva disconformitat amb la decisió dels demòcrates.
De fet, aquest armament ja s'ha fet servir aquest mateix dimarts. Segons informen mitjans ucraïnesos i ha confirmat Moscou, Ucraïna ja ha fet servir aquests míssils per atacar territori rus.
Rússia torna a brandar la bandera nuclear
Coincidint amb els mil dies de conflicte, el president rus, Vladímir Putin, ha signat un decret que permetrà a Rússia respondre amb armament nuclear davant d'atacs convencionals que considerin que amenacen la seva sobirania o la de Bielorússia. El document també considerarà "atac conjunt" l'agressió d'un país que no tingui armament atòmic, però que tingui el suport d'una potència nuclear. És a dir, està fet a mesura de la situació d'Ucraïna i els seus aliats. L'amenaça nuclear russa ha estat una de les armes llancívola més utilitzades pel Kremlin en els passats dos anys, ja gairebé tres. Tanmateix, ara s'ha consolidat a través d'un canvi normatiu que arriba just després del permís estatunidenc per fer servir el seu armament de llarg abast.
Què passarà amb l'arribada de Donald Trump?
L'ombra de la victòria de Donald Trump plana sobre l'estratègia tant de Rússia com d'Ucraïna amb el conflicte. Trump ha mostrat en diverses ocasions la seva proximitat amb Vladímir Putin. A més, tan ell com el seu entorn s'han oposat a seguir ajudant a Ucraïna. Durant tota la seva campanya, el republicà ha afirmat amb seguretat que quan sigui president acabarà ràpidament amb el conflicte, presumiblement a favor del Kremlin.
Fa poc, Elon Musk, principal donant de la campanya de Trump i futur membre del seu gabinet, va fer burla del president ucraïnès Volodímir Zelenski a través de la seva xarxa social. Citant un tall d'un programa on Zelenski apuntava que Ucraïna és una nació sobirana i que ningú (en referència al futur govern de Trump) els podia obligar a seure a negociar, Musk va afirmar burleta: "el seu sentit de l'humor és meravellós". Amb interaccions com aquestes es pot pensar que el futur de la política estatunidenca no jugarà a favor de Kíiv.