Els partits, sindicats i organitzacions d'esquerres han sortit aquest dissabte als carrers a França per protestar contra el nomenament com a primer ministre del conservador Michel Barnier, pel president Emmanuel Macron. Segons fonts del Ministeri de l'Interior, 110.000 manifestants s'han mobilitzat arreu del territori francès per fer demostrar l'oposició de l'esquerra a aquesta decisió, liderats per la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. Aquest ja ha anunciat durant les concentracions que presentarà una moció de censura contra Barnier, a la que s'han compromès a donar suport tots els partits d'esquerres, i que podria passar a l'octubre. També volen promoure una iniciativa parlamentària per destituir a Macron, que encara no compta amb el suport de la resta de partits.
Les manifestants sont réunis devant la préfecture pour « faire entendre la voix du peuple ». Avant 11h30, le cortège s’élance cours des Cinquante otages
— Presse Océan En Direct (@PresseOceanLive) September 7, 2024
(@presseocean)#nantes #manifestation pic.twitter.com/IqhqMe0m11
Deux jours après la nomination de Michel Barnier en tant que Premier ministre, environ 250 manifestants sont réunis devant la mairie de #Laval à l'appel de plusieurs organisations de gauche pour dénoncer ce choix d'Emmanuel Macron, le rassemblement se mêle à un mariage pic.twitter.com/MacwcAIolW
— France Bleu Mayenne (@bleumayenne) September 7, 2024
Les concentracions s'han anat succeint al llarg de tot el dia en ciutats com Nantes, Bordeus i a la capital, París. La marxa que ha sortit des de la plaça de la Bastilla al migdia, s'han pogut llegir i escoltar consignes com "Negació de la democràcia", "els francesos no van votar això" i "Macron dimissió", unes paraules, que sovint també s'han repetit contra el primer ministre entrant Michel Barnier. Segons la Policia, la manifestació hauria agrupat unes 26.000 persones, mentre que des de la França Insubmisa asseguren que n'han sigut 160.000. Més enllà del ball de xifres, les mobilitzacions han acabat amb cinc detinguts per dur una arma prohibida i per causar danys llençant projectils.
🔴⚡ Paris 👭👬👫🧑🤝🧑📣#MarcheDestitution#7septembre pic.twitter.com/LCK6Xzgay2
— Nouveau Front Populaire 🟢🔴🟡🟣🔴 (ex NUPES News) (@NupesNews) September 7, 2024
« Contre le coup de force de Macron » , manifestation à #Bordeaux à l’appel du #NouveauFrontPopulaire Le cortège s’est élancé de la Victoire vers 11h pic.twitter.com/1xxAJPo7Tg
— Rue89 Bordeaux (@Rue89Bordeaux) September 7, 2024
La polèmica i les concentracions de l'esquerra sorgeixen després que el Nou Front Popular (NFP) constituït pels partits d'esquerra per a presentar-se a les eleccions legislatives que va convocar Macron, obtingués 193 diputats d'un total de 577 i reclamés al president poder formar govern en ser la primera força a l'Assemblea Nacional. En lloc d'això, Macron ha optat per Barnier, membre dels Republicans (LR), el partit de la dreta tradicional, que es va quedar amb el 6% dels vots i 47 escons, però que compta amb el suport implícit de la majoria presidencial sortint (166 diputats). La raó que va donar l'Elisi és que era l'únic que no corria el risc de ser tombat ràpidament amb una moció de censura, ja que l'extrema dreta de Marine Le Pen, que va ser amb diferència el bloc amb més percentatge de vot, però que es va quedar amb només 142 escons, ha dit que almenys de moment no votarà una moció de censura contra ell.
Barnier diu que no perdrà el temps
El nou primer ministre francès Michel Barnier es fa el sord i sobre les manifestacions organitzades per una part de l'esquerra contra el seu nomenament, ha evitat entrar en la qüestió amb l'argument que "no perdrà el temps en polèmiques". El clima a França és tens, i Barnier no amaga que la situació del país és “molt greu”. Segons el primer ministre "no s'han d'esperar miracles" per fer front a l'endeutament, i tot que encara no ha presentat quina serà la seva línia de mesures, ja ha assegurat que "s'ha acabat seguir augmentant el deute nacional". L'any passat va créixer fins al 5,5 del producte interior brut i que per la tendència sembla que podria arribar al 6% abans d'acabar l'any.