Estrès, ansietat. Nervis, malestar. Pressió, ambients laborals tòxics. En un context laboral cada vegada més exigent, una nova tendència està emergint entre els joves professionals: les minijubilacions. Aquesta pràctica consisteix a prendre pauses prolongades de la vida laboral, des de mesos fins a un parell d'anys, per dedicar-se a activitats personals com viatjar, estudiar o simplement descansar. Lluny de ser només una moda, les minijubilacions s'estan consolidant com una estratègia per combatre l’estrès i reorientar les carreres en un món cada vegada més marcat per la sobrecàrrega laboral.
Períodes de desconnexió llargs
Les minijubilacions, tal com expliquen diversos mitjans nord-americans, no són simples vacances, sinó períodes de desconnexió més llargs que permeten als joves –i no tan joves– escapar de la rutina diària de la feina i tot el que se'n deriva. Aquesta tendència es basa en la idea de prioritzar el benestar personal abans de l’estatus professional o les metes econòmiques tradicionals. Per a molts, es tracta de trobar un equilibri entre l’èxit professional i la qualitat de vida.
En aquest sentit, doncs, aquesta alternativa laboral va més enllà del simple descans. Els joves que adopten aquest enfocament sovint aprofiten aquests períodes per viatjar, estudiar noves habilitats, treballar en projectes personals o fins i tot reiniciar les seves carreres. A diferència de les vacances curtes, les minijubilacions ofereixen la possibilitat de dedicar-se plenament a activitats fora de la rutina diària, amb l'objectiu de “recarregar bateries” i tornar a la feina amb una nova perspectiva. I és que, de vegades, se surt de la feina amb la impossibilitat de recarregar-se al 100% per afrontar l'endemà. Sigui per temps o per dificultats diverses.
Què és el moviment FIRE?
Com a concepte, no sona malament, però no és nou. Les minijubilacions tenen vincles estrets amb el moviment FIRE (Financial Independence, Retire Early), que promou la independència financera mitjançant l'estalvi extrem i les inversions intel·ligents. Aquest moviment ha guanyat popularitat en els últims anys, sobretot entre els millennials i la Generació Z, que busquen vies per escapar del model de treball tradicional i allunyar-se de la carrera frenètica pel consum i l'acumulació de riquesa. Els que segueixen el moviment FIRE creuen que és possible treballar menys, viure de forma més lliure i anticipar-se a la jubilació sense esperar fins als 65 anys.
Ara bé, cal tenir en compte que les minijubilacions ofereixen diversos avantatges. Segons experts en salut mental i benestar laboral, prendre’s un temps per desconnectar pot reduir significativament l'estrès, millorar la salut emocional i augmentar la productivitat quan es torna a la feina. A més, poden servir com a una oportunitat de redescobrir-se personalment i professionalment, oferint una nova visió sobre la vida i les metes laborals. Molts joves que han optat per aquesta pràctica han tornat amb més motivació i idees renovades sobre el seu futur professional.
Quin problema s'amaga darrere les minijubilacions?
No obstant això, les minijubilacions no estan exemptes de reptes. Ni tot és bonic i preciós. La seguretat financera és un factor clau a l’hora de prendre una decisió com aquesta. El consell de molts experts en finances és que els joves que considerin una minijubilació estiguin ben preparats econòmicament, ja que poden passar mesos sense ingressos si no tenen un pla de contingència. A més, cal tenir en compte com afectaran a llarg termini les pauses en la carrera professional i les implicacions que pot tenir no mantenir un flux d’ingressos constant.
En el context i la dinàmica actual, les minijubilacions estan emergint com una alternativa a la trajectòria laboral tradicional. Per a molts joves professionals, es tracta d’una manera d’esquivar l’estrès laboral i trobar més equilibri en les seves vides. Però, com qualsevol decisió important, requereixen una planificació acurada, tant en l'àmbit financer com personal. Amb la tendència creixent de buscar més flexibilitat en el treball, les minijubilacions podrien confirmar-se com una pràctica cada vegada més comuna entre els joves –i no tant joves–.