Aquest dijous era el gran dia assenyalat en vermell al pla de la missió Polaris Dawn. En complir-se el tercer dia dels cinc previstos a l’espai, la tripulació formada pel comandant Jared Isaackman, que també és qui finança el programa; el pilot Scott Kidd Poteet i les enginyeres Anna Menon i Sara Gillis s’enfrontaven al moment més arriscat i significatiu de la missió: la primera caminada privada i realitzada per astronautes civils aliens a una agència espacial governamental de la història de les missions espacials. El moment esperat de l’anomenada activitat extravehicular (EVA) s’ha realitzat amb èxit i Polaris Dawn ha culminat el seu objectiu quan Isaacman i Gillis han completat per torns la caminada durant  uns quinze minuts, connectats per cordes de seguretat de 3,5 metres a la càpsula Resilience del model Crew Dragon de SpaceX. La fita s’ha pogut veure en directe a través de diverses càmeres col·locades dins i fora de la càpsula.

Isaacman fa història

Amb un retard de tres hores sobre l'horari previst, la tripulació s’ha disposat a dur a terme la primera activitat extravehicular comercial (EVA) a 700 quilòmetres sobre la Terra. A diferència de les caminades espacials a l'Estació Espacial Internacional, la càpsula Crew Dragon no té una resclosa d'aire. Per tant, tota la càpsula s’ha hagut de despressuritzar completament i ha estat exposada al buit espacial durant la caminada, cosa que representava un desafiament addicional i únic per a aquesta missió. Un cop s'han realitzat les darreres comprovacions dels diferents sistemes de la càpsula, dels vestits espacials, s'ha canviat a un flux d'oxigen pur i s'han rotat els seients per facilitar la sortida, el comandant Isaacman ha obert l'escotilla de la càpsula Resilience, el que marcava l'inici oficial de la caminada espacial. El comandant Jared Isaackman ha estat el primer a sortir per l’escotilla ubicada en la cúpula de la càpsula Resilience a les 12.50  i cap a les 13.05 ho ha fet l'empleada de Space X, Sarah Gillis. 

Proves del vestit espacial

Els dos tripulants escollits per fer història han fet proves de mobilitat del vestit espacial, cosa que s'ha produït mentre la Dragon volava entre Austràlia i l'Antàrtida. Mentrestant, els altres dos tripulants, el pilot Kidd Poteet i l'empleada de Space X Anna Menon, enginyera i especialista mèdica, han seguit en tot moment els moviments dels seus companys des de l'interior de la nau i han estat molt pendents que els arribés el suport vital a través dels seus vestits. 

La caminada també devia servir per provar els nous vestits espacials d’activitat EVA dissenyats per SpaceX, millorats de l’actual vestit intravehicular (IVA).  La viabilitat d’aquests nous vestits, que són més lleugers i dissenyats per oferir una major mobilitat que els vestits convencionals, és molt important per a desenvolupar un disseny escalable per a vestits espacials en futures missions de llarga durada, com els que requeririen una futura base a la Lluna i una ciutat a Mart, que són objectius a llarg termini de SpaceX, la companyia del magnat Elon Musk.

Emergir de la càpsula

La caminada ha estat menys espectacular del que es podia preveure, perquè no ha consistit en un passeig de pel·lícula amb els astronautes flotant per l'espai, allunyats completament de la càpsula i únicament connectats pel cable de seguretat. Els dos astronautes han mantingut en tot moment el contacte amb la Resilience, subjectats a les ajudes de mobilitats anomenats Skywalker. De fet, la caminada ha consistit a emergir de la càpsula, amb mig cos en l'espai, realitzar moviments verticals amb el dispositiu Skywalker i una prova de subjecció de peus.

En qualsevol cas, Isaackman i Gillis s'han convertit així en els primers civils que fan una caminada espacial, 59 anys després que ho fes el primer ser humà, el cosmonauta soviètic Alexei Leonov, que va entrar en la història el 18 de març de 1965, en plena carrera espacial entre la Unió Soviètica i els Estats Units. La primera caminada de la història no va estar exempta de dificultats i plena de suspens, perquè el vestit de Leonov es va inflar com un globus a causa de la manca de pressió atmosfèrica, dificultant la seva reentrada a la nau, i per solucionar el problema va haver de purgar l'aire a través d'una vàlvula, arriscant-se a quedar-se sense oxigen. A més Leonov va experimentar efectes de descompressió com formigueig en cames i mans i en tornar a la càpsula la seva temperatura corporal va augmentar, entelant-se el seu casc i dificultant la visió.

Els altres objectius aconseguits

Aquesta caminada espacial històrica no és l’únic objectiu de la missió Polaris Dawn. Durant els primers dos dies de missió ja es van aconseguir altres fites. La nau Crew Dragon Resilience va aconseguir una altitud màxima de 1.400,7 kilòmetres sobre la superfície terrestre que va suposar el punt més alt al que han arribat els éssers humans des del programa Apolo, fa més de 50 anys, i que també suposa un rècord d’altitud per a una missió orbital tripulada. A més, Sara Gillis i Anna Menon es van convertir en les dones que han viatjat  més lluny de la Terra, superant a l'astronauta de la NASA Kathryn Sullivan, qui a bord d'un transbordador espacial va arribar fins a uns 621 quilòmetres el 1990. A més, aquestes enginyeres són les primeres empleades de SpaceX a viatjar a l’espai.

Pel que fa a la investigació científica, la tripulació també va entrar en el primer cinturó de radiació de Van Allen que envolta la terra, i han fet experiments per avaluar els efectes de la radiació espacial en el cos humà i els sistemes de la nau. S’estima que la radiació rebuda és equivalent a la que reben els astronautes durant una estada de diversos mesos a l’Estació Espacial Internacional. Aquesta exposició a alts nivells de radiació en un curt període de temps és un dels aspectes més arriscats de la missió.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!