La missió no tripulada Artemis I, en què una nau Orió que va orbitar la Lluna fa dos anys, va mesurar la radiació espacial a què podrien exposar-se els astronautes en futures missions Artemis, i els experts han conclòs que “és improbable” que superin els límits establerts per la NASA. El programa Artemis, liderat per la NASA, té previst tornar a trepitjar la Lluna i establir-hi una presència permanent; el primer pas va ser Artemis I, llançada a finals de 2022 en un viatge de 25 dies per circumnavegar la Lluna abans de tornar a la Terra.
Un equip d'investigadors de l'Agència Espacial Europea (ESA), el Centre Aeroespacial Alemany (DLR) i la NASA han publicat a Nature les conclusions inicials de les observacions i les dades procedents de la nau espacial Orión. Tal com recull Efe, l'equip científic ha conclòs que és "improbable que l'exposició a la radiació en futures missions Artemis superi els límits establerts per la NASA per als astronautes, cosa que confirma la idoneïtat d'Orió per a missions tripulades".
El pròxim pas del programa espacial serà Artemis II, un vol tripulat al voltant del satèl·lit, que està previst per no abans de setembre de 2025. A mesura que els astronautes realitzin missions de més durada, estaran més temps exposats a la radiació espacial, per la qual cosa és crucial comprendre aquest entorn i el seu efecte en fisiologia humana per mitigar els possibles riscos per a la salut.
Sensors de radiació
La nau espacial Orión de la NASA anava equipada amb diversos sensors de radiació, igual que els dos maniquins que viatjaven a bord, Helga i Zohar, cosa que va permetre recopilar, per primera vegada, dades contínues de radiació en un viatge entre la Terra i la Lluna. Els resultats dels mesuraments mostren que l'exposició a la radiació a l'interior de la nau Orión variava “significativament en funció de la ubicació del detector” i que les zones més blindades proporcionaven quatre vegades més protecció que les menys protegides, cosa que valida el disseny del blindatge de la nau espacial, va indicar l'ESA en un comunicat.
L'exposició a la radiació procedent de grans esdeveniments de partícules solars a la zona més blindada de la càpsula es va mantenir per sota de 150 mil·lisieverts, un nivell segur per evitar la malaltia per radiació aguda.
L'orientació de la nau també va afectar l'exposició a la radiació; un gir de 90 graus durant el sobrevol d'Orió del cinturó interior de Van Allen (format per electrons i ions atrapats al camp magnètic de la Terra), va reduir l'exposició a la radiació en un 50%, proporcionant informació valuosa per al disseny de futures missions.
Els investigadors continuen analitzant les dades dels mesuraments de radiació captats durant els 25 dies del vol d'Artemis I, inclosa la comparació de l'exposició a la radiació entre els maniquins Helga, que va volar sense protecció, i Zohar, que portava una armilla protectora.
La importància de la radiació espacial
El cap de l'equip de Medicina Espacial de l'ESA Sergi Vaquer Araujo ha destacat que Artemis I suposa “un pas crucial” en el coneixement de les repercussions de la radiació espacial en la seguretat de les missions tripulades futures a la Lluna.
Els monitors de radiació col·locats a tota la càpsula van proporcionar una “informació valuosa sobre com interactua la radiació espacial amb el blindatge de la nau, els tipus de radiació que penetren per arribar al cos humà i quines zones de l'interior d'Orió ofereixen la protecció més gran”. Vaquer ha dit que aquest coneixement "té un valor incalculable", ja que permetrà estimar amb precisió l'exposició a la radiació dels astronautes de l'ESA abans que viatgin a l'espai profund, "garantint-ne la seguretat a les missions a la Lluna i més enllà".