El règim nord-coreà ha informat avui veladament de la seva primera prova d'armes en gairebé un any, un gest enigmàtic que en qualsevol cas afegeix pressió de cara a esperonar l'estancat diàleg amb Washington sobre desnuclearització.

Els mitjans estatals han ofert pocs detalls sobre aquest misteriós test, que es va celebrar en una data no especificada en un camp d'assaig de l'Acadèmia de Ciències de la Defensa Nacional i al qual van assistir personalment el líder nord-coreà, Kim Jong-un, i membres de la plana major del règim com Choe Ryong-hae.

El que una de les tres figures capitals del programa de míssils balístics nord-coreans -el general Ri Pyong-chol- estigués allà i el que la prova es dugués a més a terme en instal·lacions de l'esmentada institució (la qual dirigeix un altre d'aquests tres pesos pesants, Jang Chang-ha) va fer témer el pitjor.

L'última vegada que Kim Jong-un va presenciar un assaig d'armes va ser el 28 de novembre de 2017, quan el règim va llançar per primera -i fins al moment única- vegada el Hwasong-15, el seu míssil d'abast intercontinental més sofisticat fins ara.

Poc més d'un mes després Kim estenia la mà a Seül i la comunitat internacional (la qual cosa suposaria el primer pas en l'actual desglaç amb Pionyang) argumentant que el país ja havia completat el desenvolupament del seu armament amb capacitat nuclear.

Tanmateix, els mitjans estatals han dit avui que Kim Jong-un va supervisar el test d'una arma "ultramoderna" de tipus tàctic, la qual cosa descartava en principi el llançament d'un míssil de llarg o mig abast, una cosa que efectivament no van detectar ni la intel·ligència militar sud-coreana ni la nord-americana.

"Un nou model d'artilleria de llarg abast"

Una font de Defensa meridional citada per l'agència Yonhap ha dit que aparentment es tractaria d'"un nou model d'artilleria de llarg abast" i que, tal com va indicar al seu torn la propaganda estatal nord-coreana, vindria a ser un sistema el desenvolupament del qual va encarregar originalment Kim Jong-il, pare de l'actual líder.

Tanmateix, un portaveu oficial del Ministeri consultat per Efe ha assegurat que "encara no es pot confirmar l'esmentat extrem" i que "les autoritats militars encara estan analitzant el que ha passat". Al seu torn, una altra font militar ha dit a Yonhap que l'ambigu gest nord-coreà pot tenir més d'una lectura.

D'una banda, ha explicat, es va subratllar que es tracta d'una arma "ultramoderna", una cosa que en aparença envia el missatge a nivell domèstic que l'Exèrcit encara té com a prioritat absoluta la defensa nacional malgrat l'actual clima d'acostament diplomàtic.

Per un altre, el que fos una arma tàctica podria indicar que no és una prova de força destinada al públic a l'exterior i a revoltar els ànims a Seül i Washington.

En tot cas, a ningú no se li escapa que, sigui quin sigui la intenció del sempre opac règim nord-coreà, el test afegeix pressió addicional a l'actual situació d'enverinament en la qual es troba el diàleg sobre desarmament amb la Casa Blanca.

La setmana passada, Pionyang va cancel·lar a última hora una trobada entre el seu responsable d'intel·ligència, Kim Yong-chol, i el secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, l'objectiu del qual era convocar una esperada segona cimera entre Kim Jong-un i el president nord-americà, Donald Trump.

Des que ambdós van acordar en la seva primera trobada el juny a Singapur "treballar per a la completa desnuclearització de la península" els avenços han estat tan sols simbòlics davant de l'absència d'un full de ruta per al desarmament.

D'aquesta manera, Washington ve exigint ara gestos de veritable repercussió -com inventaris de l'arsenal nord-coreà- mentre el règim demana que abans es firmi un tractat de pau que ajudi a garantir la seva supervivència.

En aquesta tessitura, Pionyang ha criticat a més en les dues últimes setmanes el que Seül i Washington hagin reprès unes maniobres militars d'escala menor (les de més envergadura romanen suspeses indefinidament per facilitar el diàleg). L'actual forat no està impedint en tot cas que les tres parts mantinguin el to conciliador que ha marcat bona part de 2018 a la península coreana.

Al Sud, uns representants del règim han visitat avui un desenvolupament urbanístic de nou encuny mentre al Nord funcionaris de les dues Corees, tècnicament encara en guerra, es reunien per provar de col·laborar en matèria d'aviació civil.

Al seu torn, Corea del Nord ha anunciat també avui que retornaria als EUA a un ciutadà d'aquesta nacionalitat que va entrar il·legalment al país, una cosa que contrasta amb l'actitud del règim en els períodes de tensió, en els quals sol retenir nord-americans al seu territori per utilitzar-los com a moneda de canvi.

Hores abans, Mike Pence afirmava que Washington no exigirà cap inventari d'armament com a condició prèvia a la celebració de la segona cimera Kim-Trump.