Tortura, extorsió i mort són situacions habituals per les quals passen els migrants irregulars durant el seu camí fins a Europa. L'objectiu és evitar morts per mirar d'assolir el somni europeu. En aquest sentit, Open Arms també fa una tasca d'informació i formació a l'Origen, per desgranar que no tot allò que se sap d'Europa i de la realitat europea són com semblen. Des d'Open Arms destaquen que la millor manera de salvar vides és anar directament a l'Origen per explicar les condicions reals de migració irregular i empoderar a les comunitats.
Que s'hagin tancat fronteres europees i que sigui gairebé impossible migrar de manera regular, ha fet que hagin proliferat màfies. Migrants irregulars acaben passant per les seves mans i acaben sent víctimes d'abusos de tota mena. I és que més del 90% de les persones ha patit violència sexual, física o psicològica i, com a mínim, 33.293 persones s'han ofegat des del 1993 al Mediterrani. Les dades són alarmants. Una de cada 18 persones que intenta caçar el somni europeu, mor ofegada.
I la realitat quan arriben és ben diferent. Amb dades de la mateixa organització, el 25% de les sol·licituds d'asil a Espanya són acceptades. Un fet que acaba provocant que milers de persones acabin vivint en situació irregular amb serioses seqüeles físiques i psicològiques.
Els capitans de la informació: les veritats sobre la migració irregular
Precisament en aquest sentit, i al costat d'organitzacions locals, s'intenta deconstruir l'imaginari sobre la migració a Europa a través de la informació i la reflexió comunitària sobre les seves alternatives, creant xarxes de col·laboració i feina amb el sector privat per promoure la inserció laboral i empoderar la comunitat i els seus joves, facilitant l'accés d'eines pedagògiques digitals i a formació professional.
I aquí entren en joc els capitans de la informació, és a dir, joves que es formen per a ser referents comunitaris, amb campanyes d'informació i sensibilització, realització de cursos i oferint-los altres opcions. Capitans de la informació del Senegal han estat aquesta setmana a Barcelona, per conèixer de primera mà la realitat de la migració irregular a Europa.
Somni europeu vs. realitat
"És el primer viatge que fem a Europa i Espanya. Hem vingut a veure quina és la situació real de les persones que venen per vies irregulars per poder-ho aplicar a les sessions de formació que fem a les comunitats d'origen perquè aquí hem sentit que són rutes molt perilloses i veiem que quan arriben se'ls tanca en un CIE en condicions inhumanes i complicades. Sobre la vida aquí, la vida que observem és que hi ha gent que és molt propera, de la mateixa manera que veiem que hi ha gent que ens mira d'una manera menys amistosa. No direm que tothom és racista, però sentim que hi ha persones que són més individualistes. A l'Àfrica som més sociables", destaca Souleymane Diallo, capità de la informació del projecte Origen de Thiaroye, en conversa amb ElNacional.cat.
"Estem aquí per veure com és la vida aquí i quan estiguem de tornada podrem explicar com és la vida a Europa. Hem vist algunes situacions que nosaltres no imaginàvem que podríem passar a Europa. Ens hem entrevistat amb alguns menors, que han vingut amb caiucs i que han viscut situacions complicades i que continuen vivint. Els hem preguntat que si haguessin sabut el que els esperava durant aquest camí, si s'haguessin emprès el viatge i han dit categòricament que no", explica Penda Mbaye. "També algunes persones han estat en centres on hi havia blancs i dues persones negres. Els blancs poden menjar el que volen, mentre que els altres se'ls deia què havien de menjar. Aquest viatge ens ha permès sensibilitzar-nos més, dir a la gent que es quedi al seu país i emprengui o faci un negoci, que no emprenguin aquest viatge".
Com funciona la tasca dels capitans de la informació?
"Aquest any treballem amb un llibre d'imatges, fent servir les imatges veiem que els nens són molt receptius. Hi ha una imatge d'una persona que està somiant i al somni hi apareixen edifici, diners... només mostrar aquesta imatge els nens diuen que és Europa, el somni europeu. Quan els vaig demanar per què creien que era Europa em van dir que era perquè deien que allà hi havia accés als diners, feina i a moltes coses. I la veritat és que des que hem arribat aquí, hem observat molt, i si no és el contrari el que ens hem trobat, falta molt per complir el somni europeu", comenta Sebastien Correa, professor de primària al col·legi de Thiaroye. "Hem parlat amb persones del Top Manta, ens han explicat les seves experiències, també amb una advocada sobre la situació dels refugiats i la situació dels migrants, i hem entès que el procés és tan complicat que necessites moltes proves i documents".
En aquest sentit, detalla també que "és molt trist veure com als africans no es respecten els drets humans i no som considerats del mateix nivell d'humanitat que la resta, se sent una discriminació important. També hem vist la fundació Arrels, està molt bé que hi hagi una fundació que ajuda a les persones sense sostre, hauria de ser finançada pels governs".
La lluita contra la desinformació
"Treballo amb grups de dones i associacions. Els grups estan constituïts per mares i quan veuen les imatges o vídeos estan impressionades, durant la trajectòria. Les dones i mares giren el cap perquè no poden mirar, desconeixen aquesta realitat i la descobreixen aleshores. El nostre paper és sensibilitzar, que coneguin aquesta realitat que està passant, hem d'informar. Quan tornem d'aquest viatge, explicarem que hem vist gent al carrer, gent que no té on viure i que tampoc poden treballar perquè no tenen papers. I que regularitzar aquesta situació pot tardar cinc anys o més. Està clar que si han de viatjar, ho han de fer per vies regularitzades", sentencia Diallo.
"Els preguntem per Europa, i diuen que no hi ha pobresa. Pensen que la vida a Europa és de color rosa, que tothom és ric. Després de fer les sessions de formació, la gent es queda molt sorpresa, estan molt sorpresos de veure persones blanques buscant menjar a la brossa o dormint al carrer. Ho veiem a través de les cares", conclou Mbaye.