Els moldaus han rebutjat aquest diumenge l'adhesió a la Unió Europea (UE) en un referèndum constitucional que ha estat boicotejat pels candidats prorussos. D'acord amb la Comissió Electoral Central (CEC), el 43,14% dels votants han donat suport a la integració europea, mentre que el 56,86% s'hi han oposat, amb poc més del 30% dels vots escrutats fins al moment. La participació en aquestes eleccions ha superat les expectatives, ja que a la primera volta de les presidencials del 2020 només va votar el 42,76% de l'electorat, informa l'agència Efe.
La jornada s'ha desenvolupat sense més incidents, encara que la Policia ha reportat al CEC un total de 113 infraccions que seran objecte de recerca. Per part seva, els observadors de Promo-Lex han registrat 237 incidències, d'entre més de mil denúncies rebudes per aquesta organització que supervisa el procés electoral. No es van fer enquestes a peu d'urna en aquests comicis.
Resultats de les eleccions presidencials
Per altra banda, la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, del partit liberal, s'ha imposat a les eleccions presidencials celebrades aquest diumenge. Tot i això, com que no ha obtingut la majoria absoluta, s'haurà d'enfrontar a una segona volta al novembre.
Segons els resultats preliminars oficials, Sandu competirà a la segona ronda contra el candidat a qui el Kremlin dona suport, Alexandr Stoianoglu. Amb el 42,36% dels vots escrutats, Sandu ha aconseguit el 34,93% dels sufragis, mentre que l'ex fiscal general Stoianoglu ha aconseguit el 30,53% dels vots.
El tercer lloc, ara com ara, l'ocupa l'oligarca Renato Usatii, amb un 15,15% dels vots. "He votat perquè els moldaus han de decidir el seu futur, no les mentides ni els diners bruts. Surtin a votar, el seu vot és la seva elecció per com viuran demà", va declarar Sandu aquest diumenge en votar en un liceu de Chisinau.
Per part seva, Stoianoglu ha expressat que va votar per una Moldàvia "moderna, pacífica i pròspera", i ha promès que la seva primera visita seria a la regió separatista de Transnístria en cas de resultar electe.
Moldàvia, un país de l'est d'Europa amb uns 2,5 milions d'habitants situat entre Romania i Ucraïna, ha experimentat un constant vaivé entre governs prooccidentals i prorussos des de la fi de la Guerra Freda. Actualment, Rússia manté aproximadament 1.500 soldats a Transnístria, una regió que es va separar il·legalment de Moldàvia quan va caure la Unió Soviètica, i que des de llavors ha estat sota el control de separatistes prorussos.
No obstant això, el bloc prooccidental ha pres el control des del 2020, quan Maia Sandu, una exfuncionària del Banc Mundial amb formació a Harvard, va guanyar les eleccions presidencials prometent reformar el sistema judicial i combatre la corrupció, un tema crucial per al país. El seu partit, l'Acció i Solidaritat, va aconseguir la majoria al parlament l'any següent. Ara, Sandu busca un segon mandat presidencial i es considera la favorita per a les eleccions.