La presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, ha demanat aquest dimecres a la Unió Europea (UE) que li concedeixi l'estatus de país candidat a entrar a formar-hi part perquè és una "llum al final del túnel" després d'un període "difícil i incert", sobretot arran de la invasió russa d'Ucraïna.
"Necessitem una decisió política que sigui per a Moldàvia un far en aquesta tempesta, que guiï el nostre país durant els anys vinents", ha dit Sandu en un discurs davant el Parlament Europeu durant una sessió plenària a Brussel·les. La petició de Sandu arriba després que el govern que encapçala hagi rebutjat un projecte de llei de l'oposició per declarar el país neutral de forma permanent.
La presidenta de Moldàvia, país fronterer amb Ucraïna, ha recordat que ja van presentar la sol·licitud formal d'adhesió a la UE a principis de març d'aquest any, tot just uns dies després del començament de l'agressió russa a Ucraïna. Alhora, també ha subratllat que el passat 12 de maig van remetre a la Comissió Europea el qüestionari complet d'ingrés.
"Sabem que el procés d'adhesió és llarg i complicat, no volem dreceres. Alhora, volem pragmatisme i una flexibilitat estratègica política", ha afirmat Sandu a l'Eurocambra. La presidenta moldava ja ha sol·licitat que es concedeixi a Moldàvia l'estatus de país candidat. En aquesta línia, Sandu ha assegurat que atorgar aquest estatus a Moldàvia "enviaria als ciutadans moldaus el fort senyal que la UE està amb nosaltres" i es convertiria en un "objectiu potent" per mobilitzar la societat, empreses i autoritats al voltant del procés d'integració europea.
"Com a país creiem a la UE, els seus valors i el seu futur brillant. Sabem que s'han de prendre decisions polítiques a nivell europeu i sabem que no són fàcils. Donar a Moldàvia l'estatus de candidat és la decisió correcta", ha insistit la presidenta moldava. En aquest context, Brussel·les espera concloure l'informe sobre la situació de Moldàvia per convertir-se en país candidat a entrar a la Unió Europea de cara a la cimera de líders comunitaris del 23 i 24 de juny, ja que tots els països han d'aprovar la concessió del dit estatus per unanimitat.
Moldàvia és un país de 2,6 milions de persones i ha rebut gairebé mig milió de refugiats de la seva veïna Ucraïna des de l'inici de la guerra. Sobre aquest punt, Sandu ha asseverat que la seva nació ha respost al conflicte "amb amabilitat, generositat i compassió", però ha lamentat que aquesta agressió russa envia a Europa “un segle enrere en el temps”. "Rússia ha atacat un país veí com els grans poders feien en el passat i ha desfermat una tragèdia inimaginable al poble ucraïnès", ha assenyalat. També ha recordat que després de la Guerra Freda "hi havia altes expectatives" de deixar enrere conceptes com les esferes d'influència o les conquestes geopolítiques de les grans potències.
Finalment, Sandu ha incidit que el seu poble "no ha permès que se li arrabassés la seva voluntat lliurement expressada" i ha declarat que no veu una "amenaça immediata" que el seu país es vegi arrossegat a la guerra, malgrat que la presència de tropes russes a Transnístria "viola la neutralitat i independència" de Moldàvia.
El govern moldau rebutja un projecte de llei sobre neutralitat
El govern de Moldàvia ha denegat un projecte de llei sobre neutralitat permanent presentat per l'oposició del país. Segons l'agència de notícies Interfax, que fa referència a una resolució del govern moldau, el projecte de llei podria tenir conseqüències "negatives" per a la seguretat estatal. Una d'elles, apunta el document, és la possibilitat d'influir en la sobirania i la integritat territorial de Moldàvia. Alhora, des del govern moldau indiquen que el principi de neutralitat de Chisinau està reflectit a la Constitució del país i és "un dels principis bàsics de funcionament de l'Estat moldau". Per tant, el govern de Sandu considera que, "donades les llacunes i contradiccions" que conté el projecte de llei, no s'ha d'aprovar.
Prèviament, el bloc opositor dels comunistes i socialistes al Parlament moldau es va adreçar per carta a diversos països amb la petició de respectar l'estatus neutral de Moldàvia per evitar que el país es vegi implicat en la invasió russa d'Ucraïna. La missiva, enviada el 12 de maig passat a la UE, Àustria, Rússia, EUA, Turquia, França i Suècia, expressava la preocupació de l'oposició davant "els intents d'algunes forces externes d'implicar Moldàvia en un conflicte bèl·lic de gran escala".
Així doncs, el bloc opositor moldau ha denunciat les crides a incrementar la cooperació entre Moldàvia i l'OTAN. Certament, la preocupació que Moldàvia es vegi implicada en el conflicte ucraïnès ha crescut a finals d'abril després que les autoritats de l'autoproclamada república moldava de Transnístria (RMT), de majoria russoparlant i fronterera amb Ucraïna, hagin informat de diversos atacs contra diverses instal·lacions.
Finalment, des de Tiraspol, la capital de Transnístria, el president dels separatistes, Vadim Krasnoselski, ha assenyalat Ucraïna com a possible responsable de l'autoria dels atacs, que no han causat víctimes. Unes que acusacions que han desmentit des de Kíiv.