La presidenta prooccidental de Moldàvia, Maia Sandu, ha culpat aquest diumenge a la nit dels resultats d'un referèndum crucial sobre l'adhesió a la UE, perquè estava massa renyit per declarar un guanyador amb la majoria dels vots comptats. En aquest sentit, l'ha titllat d'"atac sense precedents a la llibertat i la democràcia del nostre país" per part de "forces estrangeres". Els moldaus han acudit aquest diumenge, doncs, a les urnes per emetre el seu vot en una elecció presidencial i un referèndum de la UE. Una votació que hauria marcat un moment clau a l'estira-i-arronsa entre Rússia i Occident sobre el futur del petit país sense sortida al mar del sud-est europeu amb una població de prop de 2,5 milions de persones.
El referèndum sobre a UE s'ha celebrat coincidint també amb les eleccions presidencials, on Maia Sandu ha estat la primera opció (41,98%) per davant del prorús Alexandr Stoianglo (26,31%). Tots dos hauran d'enfrontar-se a una segona volta que se celebrarà el 3 de novembre, perquè cap dels dos candidats ha arribat al 50% dels vots necessaris.
La mandatària ha dit, a última hora de la nit, que el país "ha patit un atac sense precedents contra la llibertat i la democràcia", tant durant el diumenge, que se celebrava aquest referèndum per ingressar a la Unió Europa i les eleccions presidencials, com "en els últims mesos". "Els grups criminals, en col·laboració amb forces estrangeres hostils als nostres interessos nacionals, han atacat el nostre país amb desenes de milions d'euros, mentides i propaganda, han fet servir els mitjans més vergonyosos per mantenir la nostra nació atrapada en la incertesa i inestabilitat".
"Proves clares"
La mandatària assegura que té "proves clares" que "aquests grups criminals" pretenien comprar 300.000 vots, el que ha qualificat de "frau d'una escala sense precedents". "El seu objectiu era soscavar el procés democràtic. La seva intenció és sembrar la por i el pànic en la societat. No ens rendirem en la defensa de la democràcia i la llibertat", ha expressat.
Moldàvia va presentar la sol·licitud d'adhesió a la UE el 3 de març del 2023 i tres mesos després, el bloc comunitari va obrir negociacions formals. L'oposició prorussa va contestar al pas de govern amb la creació d'una coalició anomenada Victòria, amb el propòsit principal de denunciar l'adhesió a la UE.
Comprar els vots per no allunyar-se de Putin
Les acusacions contra Moscou incloïen finançament de grups d'oposició pro-Kremlin, difusió de desinformació, interferència a eleccions locals i suport a un important pla de compra de vots. En particular, els funcionaris van acusar l'empresari prorús fugitiu Ilan Shor, un opositor declarat a l'adhesió a la UE, de dur a terme una campanya desestabilitzadora des de Moscou.
A principis d'aquest mes, el cap de la policia nacional, Viorel Cernăuțanu, va acusar Shor i Moscou d'establir un complex pla de compra de votants “a l'estil mafiós” i de subornar 130.000 moldaus (gairebé el 10% de la participació electoral normal) perquè votessin en contra del referèndum i a favor de candidats amics de Rússia en el que va anomenar un “atac directe sense precedents”.