L'actual presidenta prooccidental Maia Sandu ha guanyat un segon mandat a les eleccions presidencials de Moldàvia, segons han demostrat els resultats preliminars, fet que suposa un impuls significatiu per a les aspiracions del país d'integrar la UE i un clar cop de porta a Moscou. La segona volta electoral va ser vista com un indicador crucial de si l'alineació geopolítica a llarg termini del país serà amb Rússia o amb Europa.
L'actual president prooccidental, Sandu, que ha intensificat els esforços del país per allunyar-se de la influència de Moscou, es va enfrontar al nouvingut polític amic del Kremlin, Alexandr Stoianoglo, del Partit Socialista, a la segona volta de votació diumenge. Segons la Comissió Electoral Central, amb el 98% dels vots escrutats, Sandu encapçalava la llista amb el 54,35%. Els analistes afirmen que, com que encara queden pendents de votació parts del vot de la diàspora, Sandu té pràcticament garantida la reelecció.
Els primers resultats han indicat que la gran diàspora moldava, que representa al voltant del 20% de l'electorat, va votar aclaparadorament per Sandu. El resultat serà un impuls significatiu per a Sandu i la seva agenda a llarg termini a la UE. En el seu discurs de victòria, pronunciat després que s'haguessin explicat gairebé tots els vots, Sandu ha dit que havia sentit les veus dels seus partidaris i les del seu oponent, Stoianoglo. Ha dit que el seu principal objectiu per als pròxims anys seria ser una presidenta per a tots els ciutadans. "Avui, estimats moldaus, heu donat una lliçó de democràcia, digna de ser escrita als llibres d'història... La llibertat, la veritat i la justícia han prevalgut", ha destacat i recull el The Guardian.
Moldàvia mira cap a Europa
La posició de Sandu s'ha vist debilitada després d'un referèndum que ella mateixa havia iniciat, en què es preguntava als moldaus si donaven suport a la integració a la UE, que va ser aprovat per un marge mínim el 20 d'octubre. El referèndum es va celebrar simultàniament amb la primera volta de les eleccions presidencials, en què Sandu va rebre el 42% dels vots, però no va aconseguir una majoria absoluta.
El resultat de les eleccions serà ben rebut a Brussel·les una setmana després que Geòrgia, un altre exestat soviètic que esperava unir-se a la UE, reelegís un partit considerat per la majoria dels països com cada vegada més amigable amb Moscou i autoritari. Aquest diumenge a la nit, la cap de la UE, Ursula von der Leyen, ha felicitat Sandu per la seva victòria en la reelecció i pel “futur europeu” del país. "Es necessita una força poc comuna per superar els desafiaments que han enfrontat en aquestes eleccions. M'alegra continuar treballant amb vostès per un futur europeu per a Moldàvia i la seva gent", ha escrit Von der Leyen a X.
La UE ha promès un paquet pluriennal de 1.800 milions d'euros per a Moldàvia per ajudar-la en el procés d'adhesió que el país va iniciar oficialment al juny. Sandu s'ha compromès a “treballar dia i nit” perquè Moldàvia s'integri a la UE el 2030. Des de la dissolució de la Unió Soviètica, Moldàvia ha oscil·lat entre posicions prooccidentals i prorruses, però sota la direcció de Sandu, exassessor del Banc Mundial, l'empobrit país ha accelerat els seus esforços per escapar de l'òrbita de Moscou mentre continua la guerra a la veïna Ucraïna.
Tant les rondes d'eleccions presidencials com la votació del referèndum de la UE es van veure entelades per acusacions d'interferència russa. Durant mesos, Sandu i els seus aliats han acusat Rússia i els seus representants de liderar una campanya a gran escala que inclou compra de vots i desinformació per influir a les eleccions.