Els votants de Moldàvia votaran diumenge en dues votacions crucials, que han estat considerades com les més conseqüents de la història postsoviètica del país. Un és per a la presidència, l'altre un referèndum sobre l'eventual pertinença a la Unió Europea; cap dels dos sembla fora de perill de la intromissió prorussa. A alguns dels que han votat se'ls ha ofert l'oportunitat de guanyar diners ràpidament. Ilan Shor, un oligarca moldau amb vincles amb el Kremlin, ha dit que pagarà la gent per treballar per elegir un candidat amigable amb Rússia i aturar l'aprovació del referèndum, destaca la cadena nord-americana CNN.
Des que va ser condemnat en absència pel seu paper en el robatori de 1.000 milions de dòlars dels bancs moldaus el 2014, Shor ha passat gran part del seu temps a Rússia, on ha creat un moviment polític que els funcionaris moldaus afirmen que intenta interferir en les eleccions presidencials del país i referèndum de la UE, tal com destaca la CNN. Al costat d'una campanya de desinformació més sofisticada, Shor ha recorregut a mètodes més crus per ficar-se en la política moldava. De fet, la mateixa cadena nord-americana destaca que, en un vídeo publicat al seu Telegram el mes passat, Shor va dir que pagaria als votants l'equivalent de 28 dòlars si es registressin a la seva campanya, amb la perspectiva de més per obtenir bons resultats.
"Si heu treballat bé i la majoria de la gent de la vostra zona va votar en contra (el referèndum), la bonificació que rebeu personalment de mi a la vostra targeta serà de 5.000 leis (258 euros)", ha destacat. Les autoritats diuen que l'oferta de Shor forma part d'una campanya més àmplia que intenta influir en els dos vots, que podria determinar si Moldàvia continua el seu camí cap a l'oest o es manté a l'òrbita del Kremlin.
Moldàvia no té un costat clar: què decidiran els ciutadans?
Moldàvia, un país de l'est d'Europa d'uns 2,5 milions d'habitants entre Romania i Ucraïna, ha jugat entre governants prooccidentals i prorussos des del final de la Guerra Freda. Rússia encara té uns 1.500 soldats estacionats a Transnístria, un tros de territori que es va separar il·legalment de Moldàvia quan la Unió Soviètica es va enfonsar i que des de llavors ha estat dirigit per separatistes prorussos.
Però el camp prooccidental de Moldàvia ha dominat des del 2020, quan Maia Sandu, una exfuncionària del Banc Mundial formada a Harvard, va guanyar les eleccions presidencials, prometent netejar el poder judicial del país i combatre la corrupció, un tema important. El seu Partit d'Acció i Solidaritat va aconseguir la majoria al parlament l'any vinent. Ara busca un segon mandat presidencial i es considera la favorita.
Com en molts països antics comunistes, la política moldava es va veure sacsejada per la invasió russa d'Ucraïna el febrer de 2022. La cadena nord-americana constata que molts moldaus havien vist Rússia com un germà gran i positiu, però a mesura que Rússia s'anava acostant cap a Odessa i més de 500.000 refugiats es van adonar de la seva vulnerabilitat. Aquest fet va provocar canvis en la direcció política de Moldàvia i es va fer un gir cap a la UE. Tot i que Sandu s'havia fixat en unir-se al bloc, els moldaus van entendre que es tractava d'una perspectiva llunyana, va dir Nicu Popescu, llavors ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre de Moldàvia.
La guerra fins i tot ha posat fi a la dependència gairebé total de Moldàvia del gas rus, encara que amb un cost. El país es va veure submergit en una crisi energètica quan Gazprom de Rússia va reduir dràsticament el subministrament de gas i va augmentar els seus preus. L'oposició volia deixar clar que era un intent de castigar Sandu per haver-se acostat a Europa. Amb l'arribada de l'hivern, Moldàvia va haver d'organitzar ràpidament subministraments d'energia alternativa des d'Europa.
Què diuen les enquestes?
Les enquestes suggereixen que molts a Moldàvia han quedat impressionats pel primer mandat de Sandu. Una enquesta de CBS-AXA va constatar, segons detalla la CNN, que més del 36% dels moldaus donaven suport a Sandu, situant-la molt per davant de qualsevol dels seus 10 oponents. Si cap candidat aconsegueix el 50% dels vots diumenge, es farà una segona volta el 3 de novembre. El rival més proper de Sandu, l'antic fiscal general Alexandr Stoianoglo, continua amb poc més d'un 10% de suport entre els enquestats.