La guerra a Ucraïna compleix aquest dilluns tres anys. Un aniversari que arriba coincidint amb una primera ronda de negociacions entre els EUA i Rússia. Unes negociacions de les quals, per ara, tant Kíiv com la Unió Europea, n'estan excloses. El president dels EUA, Donald Trump, en la seva línia dialèctica polèmica culpa directament de la guerra, el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, que assegura rotund que no acceptarà cap acord sobre el seu país sense comptar amb ells i a l'esquena dels seus aliats europeus.
Resumir els combats i el patiment de tres anys en un article és extremadament complex i perillós. Malgrat tot, sí que hi ha una sèrie d'esdeveniments que poden ajudar a comprendre i seguir el fil del conflicte. Una data que no es pot perdre de vista, és clar, és la del 24 de febrer. Aquell dia va començar la invasió a gran escala de Rússia a Ucraïna. Per què se'n diu invasió a gran escala? La guerra va començar molt abans, el febrer del 2014. Després de l'anomenat Euromaidan, una sèrie de protestes que havien començat a Kíiv el novembre del 2013 a causa de la suspensió de la signatura de l'Acord d'Associació entre Ucraïna i la mateixa Unió Europea. Aquestes protestes van desencadenar disturbis a la capital d'Ucraïna, especialment a la plaça de la Independència, amb enfrontaments que van deixar almenys vuitanta morts entre el 19 i el 21 de febrer. L'endemà, els opositors van ocupar les principals institucions de Kíiv després de la fugida del president Víktor Ianukóvitx. La Rada Suprema va assumir el control del país en absència de molts dels seus membres i Oleksandr Turchínov va assumir la presidència del Parlament i la coordinació del Govern. La Rada va destituir Ianukóvitx i va restablir la Constitució de 2004.
Rússia no va reconèixer aquest nou govern i va qualificar els esdeveniments de "cop d'estat". Això va provocar una resistència al sud i est d'Ucraïna, on es van celebrar manifestacions contra el govern de Kíiv. En paral·lel, es va organitzar un referèndum sobre l'estatus polític de Crimea, que va donar lloc a una intervenció militar russa a la península. Les forces russes es van desplegar per protegir la població prorussa i les bases russes, fins a proclamar la independència de la República de Crimea el 17 de maig, seguida de l'annexió de Crimea per part de Rússia. Els soldats ucraïnesos van abandonar la península després d'alguns enfrontaments, tot i que el govern de Kíiv continua considerant Crimea com a territori ocupat. Avançant fins al 2022, moment en què es va produir la invasió a gran escala, Rússia bombardeja el Donbàs. Tres dies abans, el Kremlin va reconèixer Donetsk i Luhansk com a repúbliques independents. La campanya militar es desenvolupa en dies posteriors amb atacs amb míssils a Kíiv; Khàrkiv, la segona ciutat del país, Dnipró (centre) i Kherson (sud). A més, encercla també les centrals nuclears Zaporíjia, la més gran d'Europa, i Txernòbil.
Guerra i setge a Mariúpol
Durant els mesos de febrer a maig, es produeix també el conegut setge a Mariúpol. L'assalt d'aquesta ciutat portuària (mar d'Azov) crucial per a Moscou al Donbàs es converteix en una segona Sarajevo amb 22.000 morts, segons el seu alcalde, i és la primera zona ucraïnesa a caure en mans russes el 17 de maig. El 4 d'abril es descobreix la matança de Butxa, als afores de Kíiv, perpetrada per soldats russos, alhora que prossegueixen els atacs russos en diferents punts.
Entre els mesos de juliol i octubre, Ucraïna contraataca. A l'agost tenen lloc ferotges combats russos a Donetsk i Zaporíjia. El 27 de setembre Rússia s'annexiona quatre regions ucraïneses –Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia– després de la celebració de referèndum il·legal. Apareixen els drons iranians sobre l'espai aeri de Kíiv. Entre els mesos d'octubre 2022 a gener 2023, Rússia intensifica els atacs contra la infraestructura energètica ucraïnesa, alhora que al gener Moscou fixa els seus objectius en el control del Donbàs. La batalla de Bakhmut (Donetsk), que va enfrontar mercenaris del Grup Wagner amb l'exèrcit ucraïnès, va caure al maig a les mans de Moscou.
Entre els mesos de juny de 2023 a maig del 2024, hi va haver una contraofensiva ucraïnesa a les regions de Khàrkiv i Donetsk. El cap de Wagner, Ievgueni Prigojin, es rebel·la contra el Kremlin al juny, però aquesta revolta armada serà avortada en 24 hores per Moscou. Kíiv recupera punts de Donetsk i localitats properes a Bakhmut. El 5 octubre, 59 persones moren en un bombardeig rus contra una cafeteria a Khàrkiv. La batalla per Avdíivka (Donetsk) serà cruenta i guanyada el 17 de febrer de 2024, cosa que permet als russos allunyar l'artilleria enemiga de la capital regional.
Entre els mesos de maig i novembre 2024 també van passar moltes coses. El control de Khàrkiv. Amb un control més gran de Donetsk –els russos van prendre els bastions de Vugledar i Kuràjove–, Moscou centra les seves mirades a Khàrkiv, on s'ubica la ciutat homònima. El 20 de juny, l'exèrcit rus utilitza per primera vegada a Khàrkiv una bomba aèria de tres tones, on Ucraïna semblava recuperar terreny. Les tropes ucraïneses creuen el 6 d'agost la frontera russa, ocupant parcialment la regió de Kursk. Serà una de les més exitoses ofensives ucraïneses de la contesa.
Corea del Nord envia soldats a la guerra d'Ucraïna
Les coses, però, no van bé per a Ucraïna. Entre els mesos de novembre del 2024 i febrer 2025, la guerra s'agreuja. Corea del Nord envia diversos milers de soldats a combatre a Kursk –segons fonts sud-coreanes i occidentals–, i això fa que el president dels EUA, en aquell moment, Joe Biden, autoritzi Kíiv a atacar amb míssils nord-americans objectius en territori rus. Rússia, però no deixarà això sense resposta. El president rus, Vladímir Putin, ordena el llançament del míssil balístic hipersònic Oréshnik contra una fàbrica militar ucraïnesa a Dnipró. L'11 de febrer, el president Zelenski proposa un “intercanvi directe” de territoris amb Rússia, que Putin rebutja immediatament. Les coses amb la presidència de Trump no milloren.
El 18 febrer hi ha negociacions de pau a Ucraïna sense Ucraïna (i sense la UE). Delegacions de Rússia i els EUA representades pel ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, i el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, acorden a Riad (Aràbia Saudita), sense la presència de representants ucraïnesos, "asseure les bases d'una negociació futura".
Dies després d'aquestes converses a Riad, Trump culpa Ucraïna per la guerra amb Rússia i acusa Zelenski de ser un 'dictador' per no convocar eleccions presidencials. Zelenski, que rebutja la proposta dels Estats Units d'explotar el 50% dels recursos naturals ucraïnesos a canvi de l'ajuda militar, acusa el cap de la Casa Blanca d'estar desinformat. Mentrestant, Putin assegura que ningú ha exclòs Ucraïna de les negociacions de pau i es mostra obert a una ràpida reunió amb Trump.