El món durant el 2025: ressaca electoral, deu regions i conflictes i 80 dates per marcar al calendari

L'any podria ser un any de molts canvis i de moltes incerteses. El 2025, un any de ressaca postelectoral. Més de 1.600 milions de persones van passar per les urnes el 2024 i, en general, ho van fer per castigar els partits en el poder. 2025 és l’any del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i d’una nova etapa institucional a la Unió Europea (UE) amb suports parlamentaris febles. La volatilitat democràtica d’Occident col·lideix amb la hiperactivitat geopolítica del Sud Global i la virulència dels conflictes bèl·lics. El retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units obliga el món a reubicar-se. Els equilibris geopolítics globals i els diferents conflictes oberts –especialment a Ucraïna i l’Orient Mitjà–, així com la lluita contra el canvi climàtic o els nivells d’imprevisibilitat d’un ordre internacional en procés de mutació estaran pendents del nou inquilí de la Casa Blanca. Des del CIDOB, la Nota Internacional El Món l’any 2025 han fet un any més un exercici de reflexió prospectiva de l’equip investigador d'experts que posa el focus en deu dels temes que marcaran l’agenda global el 2025.

1. Egopolítica i individualisme. 2025 és l’any de la gesticulació i els personalismes, amb l’emergència de nous lideratges i actors polítics. La irrupció d’Elon Musk a la campanya i el nou govern de Donald Trump personifiquen aquest canvi. Musk és un poder global, amb una agenda política i uns interessos privats que molts governs democràtics no saben com gestionar. El 2025,Trump torna a la Casa Blanca reforçant el mite del triomfador narcisista i la victòria de l’ego per damunt del carisma. Alguns l’anomenen "egopolítica". Figures antisistema com Trump, Javier Milei, Calin Georgescu, Alvise Pérez i Fidias Panayiotou han guanyat espais, aliats i referents. Tot això incideix també damunt d’una Europa amb lideratges febles i parlaments fragmentats; amb la locomotora francoalemanya de la integració europea més fràgil que mai. L’any comença amb un individualisme reforçat en un món més emocional i menys institucional, on la por i la ràbia mobilitzen el vot i la desesperança entre els joves és alta. A les eleccions europees del 2024, només el 36% dels menors de 25 anys van votar, un 6% menys que el 2019. 

   

2. Treves sense pau. La convulsió geopolítica global tanca l’any amb el col·lapse inesperat del règim sirià de Bashar al-Assad. La diplomàcia i l’acceleració bèl·lica col·lideixen a les agendes polítiques internacionals. El 2025 es parlarà d’alto el foc, però no de pau, amb propostes de negociació més estratègiques que solucions reals, posant a prova un sistema internacional ineficaç per aconseguir consensos globals. Els anuncis electorals de Donald Trump  de posar fi a la guerra a Ucraïna "en 24 hores" van intensificar el conflicte, amb la irrupció de soldats nord-coreans donant suport a Rússia, l’autorització a Ucraïna per utilitzar míssils ATACMS estatunidencs per atacar territori rus i el tancament d’ambaixades a Kíiv. Les especulacions sobre una possible negociació van augmentar el risc d’una escalada tàctica, i l’administració Trump podria deixar en suspens els suports militars i garanties de seguretat per a Ucraïna. Europa haurà de lluitar per no veure’s exclosa d’una negociació sobre el futur immediat d’un estat cridat a unir-se a la UE i en el qual es decideix la seguretat del continent. L’Orient Mitjà ha demostrat la fragilitat de l’estratègia de cessament d’hostilitats. La treva entre Israel i Hezbollah al Líban té més de parèntesi bèl·lic que de primer pas cap a la resolució del conflicte. La guerra a Gaza entra en el seu segon any amb més de 44.000 morts, i Trump decidit a impulsar un acord d’alto el foc i d’alliberament d’ostatges abans d’assumir el càrrec. 2025 arrenca amb un canvi d’objectius a la regió, però sense pacificació, amb el primer ministre israelià Benjamín Netanyahu centrant la seva atenció a l’Iran, i l’escalada regional accelerant el final de la dictadura de Bashar al-Assad a Síria a causa de la debilitat de Rússia, l’Iran i Hezbollah, que havien sostingut el règim. Entrem en uns mesos de recomposició geopolítica que canviarà l’equilibri de poders a l’Orient Mitjà. 

   

3. Proteccionisme i austeritat. La tornada de Donald Trump a la presidència intensifica aquest desafiament a l’ordre global, amb una guerra comercial en potència i una acceleració del proteccionisme si s’eleven els aranzels. Els països busquen enfortir les seves posicions a través d’aliances plurilaterals, amb l’Índia expandint acords de lliure comerç amb el Regne Unit, i la UE afrontant una difícil carrera d’obstacles per ratificar l’acord amb Mercosur el 2025. El trumpisme reforça la transaccionalitat, portant a aliances imprevisibles i la necessitat d’adaptació, mentre que la UE recalcula els seus objectius i aliats. Davant la incertesa, diversos països –Brasil, Argentina, Mèxic i el Regne Unit– adopten mesures de disciplina fiscal. La previsió de l’FMI per al 2025 és d’un creixement global del 3,2%, similar al 2024 però inferior a la dinàmica prepandèmica. Aquesta xifra oculta diferències regionals, amb la fortalesa dels EUA i d’algunes economies asiàtiques emergents contrastant amb la debilitat d’Europa i la Xina. S’espera un increment de la inseguretat econòmica i una fragmentació de l’economia global, mentre que la baixada dels tipus d’interès permetrà a alguns països de baixos ingressos tornar a accedir als mercats financers, tot i que molts afronten riscos de sobreendeutament.

4. Desmantellament institucional global. El 2025, la crisi de la cooperació multilateral pot arribar al seu punt més àlgid si el personalisme pren la davantera i malmet, encara més, els espais consensuats de resolució de conflictes. Som en un món menys cooperatiu i més defensiu. Cal veure si, malgrat la rivalitat geopolítica, hi ha àrees on l’acord entre potències és encara possible. Seguim en un món marcat per la desigualtat, augmentada per les cicatrius de la pandèmia: el 2023, el 51% dels països amb un índex de desenvolupament humà (IDH) més baix no havien recuperat el nivell previ a la covid-19, davant el 100% d’aquells amb un IDH elevat. La conflictivitat global s’ha duplicat des del 2020, amb un augment del 22% només en l'últim any, mentre l’espai per a la pau disminueix: el 2025, la UE finalitzarà missions de pau a Mali, la República Centreafricana i Kosovo, i les missions de Nacions Unides a l’Àfrica també es reduiran, reflectint una crisi de legitimitat en les operacions de manteniment de la pau de l’ONU. 

   

5. Xoc tecnològic i pressió (des)reguladora. El 2025, la competició tecnològica entre els Estats Units i la Xina s’accelerarà encara més. Més enllà d’aquesta confrontació bipolar, veurem com el proteccionisme tecnològic anirà guanyant adeptes. Els països del Sud Global han començat a introduir aranzels a la indústria tecnològica xinesa. En aquest escenari, i una dècada després de l’inici del pla Made in China 2025, per a Xi Jinping serà un any per reavaluar l’estratègia que ha permès a la Xina aconseguir el lideratge en cinc àrees de tecnologies emergents. No obstant això, el desenvolupament del sector de semiconductors s’ha alentit a causa de la falta d’accés a xips avançats, maquinària i software.

6. Una "tercera era nuclear"? La carrera armamentística nuclear s’accelera a causa d’una arquitectura de seguretat global debilitada. Segons l’Stockholm International Peace Institute (SIPRI), la quantitat i el tipus d’armes nuclears han augmentat, i la dissuasió nuclear torna a ser una estratègia clau per als nou estats amb armes nuclears. Coincidint amb els 1.000 dies de la invasió russa d’Ucraïna, Vladimir Putin va impulsar canvis en la doctrina nuclear russa, reduint el llindar per a l’ús d’armes nuclears. Als Estats Units, el Projecte 2025, el manual ultraconservador que guiarà l’administració Trump, advoca per reprendre les proves nuclears al desert de Nevada, violant el Tractat de Prohibició Completa dels Assaigs Nuclears, signat el 1996. Experts consideren que això significaria la major acumulació d’armes nuclears des de l’era Reagan. A més, 2025 serà un any decisiu per al programa nuclear de l’Iran, ja que la reactivació de sancions podria portar l’Iran a retirar-se del Tractat de no-Proliferació Nuclear, augmentant el risco d’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. 

   

7. Urgències climàtiques sense lideratge col·lectiu. 2024 serà l’any més càlid del qual es tingui registre, i el primer en què la temperatura mitjana superi en més d’1,5°C els nivells preindustrials. Només fins al juny del 2024, els fenòmens climàtics extrems ja havien causat danys econòmics per valor de més de 41.000 milions de dòlars i afectat milions de persones. I, tanmateix, la lluita global per la mitigació està cada vegada més mancada de lideratge polític. La COP29, celebrada a Bakú el passat mes de novembre, va centrar tots els esforços polítics en el finançament. Tot i així, el compromís dels països rics d’aportar 300.000 milions de dòlars a l’any per al 2035 es considera insuficient per cobrir les necessitats dels països més pobres i garantir justícia climàtica. El cost de la mitigació i l’adaptació per als països en desenvolupament s’estima al voltant d’entre 5 i 6,8 bilions de dòlars fins al 2030. Mentre el progrés global en la lluita per la mitigació s’alenteix –amb uns EUA que podrien tornar a retirar-se de l’Acord de París i una UE en què creixeran les tensions per rebaixar la regulació mediambiental– la Xina i els països del Sud Global lideren la implementació d’energies renovables. L’Agència Internacional d’Energia estima que les noves instal·lacions d'energia solar i eòlica d’aquests països han crescut un 60% el 2024, amb Brasil, el Marroc i el Vietnam al capdavant, superant Europa i Estats Units.

8. Gènere: fi dels consensos. El 2025, la polarització sobre els consensos de gènere s’intensificarà, amb agendes conservadores guanyant terreny i acords internacionals sobre igualtat de gènere sent qüestionats. Enguany també marcarà el 30è aniversari de la Declaració i la Plataforma d’Acció de Beijing (1995) i el 25è aniversari de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides (2000), convidant a reflexionar sobre els reptes i la manca de voluntat política per a la seva implementació. El retorn de Donald Trump augura un altre dur revés per a la igualtat de gènere als EUA, especialment en l’àmbit dels drets per a la salut sexual i reproductiva. Mentre Europa viu la seva pròpia involució, amb un Parlament Europeu més ‘dretitzat’ i amb un major nombre de governs comunitaris liderats per formacions d’extrema dreta i antifeministes serà difícil avançar en mesures progressistes.

   

9. Deportació de migrants i drets. 2025 serà un any de deportacions, tant a nivell discursiu com operatiu. Donald Trump ha promès la major deportació de la història, tot i que el seu impacte real en el mercat laboral estatunidenc és incert. La deportació ja no és només un instrument del Nord Global: l’Iran planeja deportacions massives d’afganesos; Turquia ha reforçat el seu sistema de deportació amb finançament de la UE; i també Tunísia està realitzant "expulsions col·lectives" il·legals d’immigrants amb fons de la Unió. Egipte porta mesos aplicant detencions massives i devolucions forçoses de refugiats sudanesos. A nivell europeu, els estats membres de la UE han de presentar el 2025 els seus plans nacionals per al nou Pacte sobre Migració i Asil, tot i que alguns estats membres ja l’impugnen i demanen reemplaçar-lo per un model que permeti traslladar els migrants a centres d’internament en països extracomunitaris considerats segurs. La por i la criminalització del migrant dominen en un sistema internacional obsessionat per la protecció de les fronteres i menys interessat a garantir una migració segura i regular.

10. Militarització de la inseguretat. Segons l’Índex Global de Crim Organitzat, el 83% de la població mundial viu en països amb nivells elevats de criminalitat, enfront del 79% el 2021. En un món d’institucions febles, el crim organitzat s’expandeix i evoluciona, cooperant més i compartint elements de les cadenes de subministrament globals per a activitats il·lícites com el tràfic de drogues i persones, delictes ambientals, falsificació de medicaments i mineria il·legal. Aquesta cooperació permet a aquestes xarxes penetrar estructures de poder i erosionar l’estat de dret, especialment en un context de creixent corrupció en els estats i els seus sistemes judicials i de seguretat. A l’Equador, el govern ha declarat la guerra a 22 organitzacions criminals. Port-au-Prince, la capital d’Haití, està presa per la violència de grups criminals, amb gairebé 4.000 morts i més de 700.000 desplaçats dins del país. La crisi geopolítica del fentanil, que té el seu epicentre a Mèxic, s’ha convertit en un problema bilateral amb els Estats Units i el Canadà, i en una amenaça per a l’Amèrica Central. A Europa, les ciutats portuàries de Marsella, Rotterdam o Anvers són punts d’arribada i confiscació de droga.

El món es rearma, destaquen desl del CIDOB. El 2025, la despesa militar assolirà nivells rècord, segons el SIPRI. La pressió sobre els països membres de l’OTAN per augmentar la seva despesa en defensa al 3,5% del PIB s’intensificarà amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i la imprevisibilitat del context internacional. L’Aliança Atlàntica també haurà de gestionar les diferències entre els seus aliats respecte a les estratègies contra Rússia i els futurs escenaris geopolítics a Ucraïna.