Alberto Fujimori, expresident del Perú, ha mort aquest 11 de setembre als 86 anys, a la residència de la seva filla Keiko Fujimori, al districte de Surco, a Lima, a causa del càncer que patia. La notícia ha estat comunicada pels seus fills, Keiko, Hiro, Sachi i Kenji Fujimori, que han lamentat la mort del seu pare després d’una “llarga batalla contra el càncer", després que el passat mes de maig es va anunciar que l’expresident havia estat diagnosticat d’un tumor maligne. El seu metge personal i congressista, Alejandro Aguinaga, ja havia informat prèviament que el polític estava "lluitant" per la seva vida després de visitar-lo al seu domicili. La confirmació de la mort de Fujimori, sobrenomenat el chino, tot i que la seva ascendència era japonesa, ha suscitat reaccions dividides al Perú, on l’exmandatari és recordat per alguns com un líder que va combatre el terrorisme i va estabilitzar l’economia, mentre els seus detractors el consideren un dictador corrupte i responsable de violacions als drets humans i en una època en què es va instaurar el terrorisme d’estat al país. Tot i el seu delicat estat de salut, la seva filla Keiko, també política i líder fundadora del partit Fuerza Popular, havia afirmat que el seu pare es presentaria a les eleccions presidencials del 2026. La mort de Fujimori representa, però, el tancament d’un capítol fosc i polèmic de la història política recent del país sud-americà.
Después de una larga batalla contra el cáncer, nuestro padre, Alberto Fujimori acaba de partir al encuentro del Señor. Pedimos a quienes lo apreciaron nos acompañen con una oración por el eterno descanso de su alma.
— Keiko Fujimori (@KeikoFujimori) September 11, 2024
Gracias por tanto papá!
Keiko, Hiro, Sachie y Kenji Fujimori.
Vetlla i funeral
El govern del Perú ha transmès els seus condols a la família de l'expresident, i el primer ministre, Gustavo Adrianzén, ha detallat que ja estan coordinant el funeral d'acord amb el protocol oficial. "Volem expressar els nostres condols a familiars, amics i partidaris de qui fos el president Alberto Fujimori", ha dit. El protocol d'estat peruà recull que, en conèixer-se la mort d'un expresident, s'hissarà la bandera a mig pal al pavelló nacional i es decretarà dol oficial. La vetlla d'Alberto Fujimori es durà a terme al Museu de la Nació, ubicat al districte de San Borja a Lima. La vetlla començarà el dijous 12 de setembre i continuarà fins al matí del dissabte 14 de setembre. Després de la vetlla, les restes de Fujimori seran traslladades al cementiri Campo Fe de Huachipa, on serà enterrat el mateix dissabte. Grups de seguidors de l'expresident peruà s'han concentrat aquest dimecres davant la seva residència a Lima per expressar el seu dolor i retre homenatge al seu llegat.
Crims de lesa humanitat
Alberto Kenya Fujimori va néixer el 28 de juliol del 1938 a Lima (Perú) i va ser enginyer agrònom i rector universitari abans de dedicar-se a la política. Fujimori va governar el Perú entre 1990 i el 2000, i després d’haver estat empresonat per diversos delictes, des de feia 9 mesos es trobava en llibertat per un indult atorgat pel Tribunal Constitucional a finals del 2023. Entre els delictes que se li van imputar hi ha la matança de Barrios Altos (1991), on 15 persones, incloent-hi un nen de 8 anys, van ser assassinades pel Grup Colina, un esquadró paramilitar, i la matança de La Cantuna (1992), en la qual nou estudiants i un professor universitari van ser segrestats i assassinats pel mateix grup paramilitar. La cort de justícia va determinar que Fujimori, com a cap suprem de les Forces Armades i la Policia Nacional, va exercir el control efectiu sobre aquestes institucions i va ser responsable d’aquestes operacions contra civils sospitosos de col·laborar amb Sendero Luminoso.
La lluita contra Sendero Luminoso
La lluita de Fujimori contra Sendero Luminoso, una organització terrorista i partit polític d'ideologia comunista que es va fundar el 1970, liderada per Abimael Guzmán, va marcar el seu govern. L'expresident va implementar una política de mà de ferro i combat frontal contra el terrorisme, amb polítiques de terrorisme d'estat que atemptaven contra els drets humans i legislatius, patrocinant el paramilitarisme i la violència contra civils sospitosos sense ser sotmesos a cap judici previ. La seva estratègia, però, va aconseguir debilitar considerablement Sendero Luminoso, i un dels cops més significatius va ser la captura d'Abimael Guzmán el 1992. Curiosament, Guzmán, que el 2006 va ser condemnat a cadena perpètua, va morir l'11 de setembre de 2021, als 86 anys, el mateix dia i a la mateixa edat que ara ho ha fet Fujimori.
Condemnat per corrupció
Fujimori també tenia sobre les seves esquenes altres sentències per diversos casos de corrupció, inclòs l’ús indegut de fons públics, i va ser condemnat per utilitzar 15 milions de dòlars del tresor públic per pagar al seu excap d’intel·ligència, Vladimiro Montesinos. També se'l va condemnar per suborns, en pagar a congressistes de l’oposició, i per espionatge il·legal en ordenar la intervenció telefònica de periodistes crítics amb la seva gestió.
Prèviament, el 2007, Fujimori també va rebre una condemna de sis anys per usurpació de funcions, en ordenar a un militar suplantar un fiscal per entrar il·legalment a la casa de l’esposa de Montesinos.
Indultat dos cops
Des de feia nou mesos es trobava en llibertat per un indult atorgat pel Tribunal Constitucional a finals del 2023. Aquest era el segon indult que rebia Fujimori. A finals del 2017, qui ostentava la presidència en aquella època, Pedro Pablo Kuczynski, va atorgar un indult humanitari a Fujimori per raons de salut quan aquest tenia 79 anys. Aquest indult va permetre que sortís de presó, on complia una pena de 25 anys que va rebre el 2009 per delictes de lesa humanitat. L'any 2018, la Cort Suprema del Perú va anul·lar l’indult atorgat per Kuczynski, però el desembre del 2023 el Tribunal Constitucional va anul·lar la decisió de la Cort Suprema i va restituir l’indult original atorgat enl 2017. Com a resultat d'aquesta decisió del Tribunal Constitucional, el govern de la presidenta Dina Boluarte va excarcerar Fujimori el desembre de 2023.
Fugida i exili al Japó
Fujimori va fugir al Japó el novembre del 2000, enmig de creixents denúncies de corrupció generalitzada i crims de lesa humanitat durant el seu govern. La seva fugida es va produir després de la difusió dels anomenats vladivideos que revelaven actes de corrupció del seu assessor Vladimiro Montesinos. Fujimori va intentar renunciar a la presidència per fax des del Japó, però el Congrés peruà va rebutjar la seva renúncia i el va destituir formalment del càrrec.
Al Japó, Fujimori va rebre protecció del govern japonès, que li va reconèixer la nacionalitat japonesa per ser fill de pares japonesos. El govern peruà va sol·licitar la seva extradició, però el Japó mai es va pronunciar oficialment sobre aquesta sol·licitud. Es creu que això va ser perquè la legislació japonesa prohibeix l'extradició dels seus ciutadans a tercers països. Fujimori va romandre al Japó fins al 2005, quan va viatjar sorprenentment a Xile, on va ser detingut. Aquest exili va marcar el fi abrupte del seu govern i l'inici d'un llarg procés legal que culminaria amb la seva extradició, judici i condemna al Perú anys després.