L'històric astronauta William Bill Anders ha mort als 90 anys, víctima d’un accident aeri, quan la seva avioneta es va estavellar aquest divendres davant la costa de San Juan Islands, un arxipèlag que pertany a l’estat de Washington. Anders ha deixat empremta en el seu pas per la Terra, per les seves gestes a l’espai. L’astronauta nord-americà va formar part de la missió de l’Apol·lo 8 de la NASA, va ser una de les primeres tres persones que va orbitar la Lluna i va ser l’autor de la icònica foto coneguda com a Earthrise (l'alba de la Terra), que mostra el nostre planeta abocant-se des de més enllà de l’horitzó de la superfície lunar mentre la primera nau espacial tripulada circumnavegava la Lluna, amb els astronautes Bill Anders, Frank Borman i Jim Lovell a bord. 

“El 1968, durant l'Apol·lo 8, Will Anders va oferir a la humanitat un dels regals més profunds que un astronauta pot donar. Va viatjar fins al llindar de la Lluna i ens va ajudar tots a veure alguna cosa més: nosaltres mateixos”, ha recordat com a homenatge a Anders l'administrador de la NASA, Bill Nelson, al compte de X de l'agència. “Ell va encarnar les lliçons i el propòsit de l'exploració. Ho estranyarem”, va afirmar Nelson.

Anders viatjava sol

"El meu pare va morir en un incident aeri a les Illes Sant Joan", va anunciar un dels sis fills d’Anders divendres a la nit. L'oficina del Xèrif del comtat de Sant Joan va informar en un comunicat de premsa que una avioneta es va estavellar entre l'illa Orcas i l'illa Johns. En concret, la divisió del Nord-oest del Pacífic de la Guàrdia Costanera dels Estats Units van respondre a una trucada sobre un accident al voltant de les 11:40 PT, que deia que “un avió model antic volava de nord a sud i després va caure a l'aigua prop de l'extrem nord de l'illa Johns i es va enfonsar”. El xèrif Eric Peter va declarar que els equips estan buscant a la zona, que està ubicada a uns 144 quilòmetres del nord de Seattle, però encara no han trobat el cos de l'astronauta. Segons les darreres informacions, Anders viatjava sol a l'aeronau al moment de l'accident.

El dia de la foto icònica

El 24 de desembre de 1968, Anders, al costat dels astronautes Frank Borman , que era el comandant de la missió, i Jim Lovell es van convertir en els primers éssers humans a orbitar la Lluna i els primers a presenciar aquesta imatge que va quedar plasmada a la famosa fotografia. Culminaven així un dur entrenament de 84.000 hores i que va durar més de 10 anys. No va ser fins a envoltar la Lluna per quarta vegada que el comandant Frank Borman, seguint el pla de vol de la missió, va disposar la maniobra que orientaria la nau cap a la Terra, permetent-los ser els primers a contemplar el planeta blau en tota la seva esplendor des de l'espai. Després de 25 hores de vol, Anders va començar a fer fotos i, mentre la nau espacial estava en procés de rotació,  va captar la terra elevant-se sobre l’horitzó de la Lluna, una imatge que ha passat a la història amb el nom d’Earthrise.

El 2018, la Unió Astronòmica Internacional va commemorar l'esdeveniment nomenant un cràter de 25 milles de diàmetre com Anders' Earthrise. Com recorda National Geographic, la fotografia "mostraria un món emergint de la foscor de l'espai sobre un paisatge lunar il·luminat pel Sol. S'hi mostrava el fort contrast entre el paisatge gris, desolat, estàtic i sense vida de la Lluna i l'amable orbe blau i blanc de la fèrtil Terra; un oasi de calor i vida enmig d'un desert erm, fred i hostil". D'aquesta manera Earthrise va generar un gran impacte a la consciència pública i amb el temps, es convertiria en la icona de múltiples moviments ecologistes.

Només Lovell encara viu

Dels tres astronautes de la missió de l’Apol·lo 8, només James Lovell continua viu als 96 anys. Franc Borman va morir el novembre de 2023 als 95 anys. Lovell també va ser membre de la missió Apol·lo 13, que encara que estava destinada a aterrar a la Lluna, va patir un gairebé desastre que més tard va ser portat al cinema en una pel·lícula de Hollywood.

Bill Anders va néixer a Hong Kong el 17 d’octubre de 1933 i va ser seleccionat per ser astronauta el 1964, sent també pilot de suport de la missió Gemini XI i la missió Apol·lo 11 en què els primers humans van aterrar a la lluna el 20 de juliol de 1969. Abans, però, va ser pilot de combat a la Força Aèria, i va tenir quatre fills i dues filles. Després de la seva carrera a la NASA, Anders va assumir rols al sector de defensa i aeroespacial, convertint-se en CEO i president de l'empresa General Dynamics als anys 90, abans de retirar-se.

La seva mort ha provocat una allau de reaccions als Estats Units. Entre els que han lamentat la mort d'Anders hi ha el senador i exastronauta, Mark Kelly. "Anders va canviar per sempre la nostra perspectiva del nostre planeta i de nosaltres mateixos amb la seva famosa fotografia de la sortida de la Terra a l'Apol·lo 8. Ell em va inspirar i a generacions d'astronautes i exploradors", va indicar al seu compte de X.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!