Mor Celeste Caeiro, la dona que donà nom a la Revolució dels Clavells a Portugal, a 91 anys —quan el passat 25 d'abril se celebrà el 50è aniversari de la revolta, que posà fi a la dictadura—. La notícia l'ha confirmat la seva neta Carol a les xarxes socials, on ha dit: "Per sempre la meva àvia Celeste. Cuida'm".
De mare espanyola, Caeiro treballava en el guarda-roba d'un restaurant del centre de Lisboa, el Sifire, quan es produí l'alçament. Tal com ella explicà en una entrevista a Efe l'any 2014, els amos del restaurant volien fer una festa el 25 d'abril del 1974 per celebrar el primer aniversari de l'establiment i havien comprat flors. Quan arribà a la feina, es trobà amb la porta tancada i el gerent li digué a ella i a la resta dels treballadors que no obririen perquè s'estava produint una revolució. També digué que s'emportessin les flors perquè no es fessin malbé.
L'inici de la Revolució dels Clavells
Però Caeiro no feu cas dels seus caps i no se n'anà a casa, ja que volia saber què passava. Agafà alguns clavells vermells i blancs i es va desplaçar amb metro fins a la plaça del Rossio, just a l'inici del Largo do Carmo, on els tancs dels revoltats esperaven noves ordres —en una tensa espera des de la matinada—. "Vaig mirar cap a ells i li vaig dir a un soldat: què és això, què fan aquí?", narrà. "Anem cap al Quarter del Carmo, on hi ha Marcello Caetano, el president (l'hereu del dictador António Salazar)", li respongué.
Cap a les 9.00 del matí, després d'unes hores de guàrdia, el soldat li demanà una cigarreta. Caeiro no fumava i se sentí malament per no poder-lo ajudar, així que li oferí un dels clavells que portava. "Vaig agafar un clavell, el primer va ser vermell, i ell el va acceptar. Com soc tan petitona i ell era sobre el tanc, va haver d'estirar el braç. Va agafar el clavell i el va posar en el seu fusell", relatà. Immediatament, la resta de soldats imitaren el seu company i demanaren a la dona un dels clavells que portava sota el braç, fins que s'acabaren. Hores més tard, diverses floristes s'afanyaven perquè a ningú li faltés un clavell i contribuint a convertir-los en una icona de llibertat. Ella, militant del Partit Comunista, no s'esperava que amb aquest gest passés als llibres d'Història: però sí, el seu acte donà nom a una revolució recordada per l'absència de vessament de sang.