L'exrei de Grècia Constantí II, germà de la reina Sofía, ha mort aquest dimarts als 82 anys a l'hospital privat Ygeia d'Atenes, on havia estat hospitalitzat la setmana passada. Al costat de l'exmonarca es trobava des de fa dies tota la seva família, incloses la reina Sofia i la seva germana Irene, que havien acudit des d'Espanya per a estar al seu costat en els seus últims moments de vida. Des de feia setmanes preocupava l'estat de salut de l'exmonarca, que estava ingressat a Atenes, tot i que les darreres informacions apuntaven al fet que el seu estat de salut era "estable".
Constantí II, germà de la reina Sofia, va ser l'últim rei de Grècia abans que s'abolís la monarquia. Va viure una vida política marcada pels exilis i la polèmica, que va acabar de manera agredolça amb l'abolició de la monarquia al país hel·lènic i el seu exili entre 1974 i 2013, any en què va tornar al seu país natal.
Una vida plena d'exilis i polèmica
Constantí II i la seva esposa Ana María havien estat expulsats del país després de la caiguda de la Junta dels Coronels el 1974, que va donar fi a un breu regnat de set anys, i tan sols van tornar a Grècia el 2013. Les controvertides iniciatives que va prendre durant el seu regnat van contribuir de manera decisiva a la generació d'un rebuig ciutadà que va conduir a la proclamació de la república uns mesos després de la caiguda de la dictadura militar. El 1974 es va celebrar un referèndum en el qual el 69,2% de la població va optar per la república, que va suposar el punt final a la monarquia grega, deixant a Constantí II com a l'últim rei de Grècia.
L'exmonarca va néixer als afores de la capital grega, fill de Pablo i Feederica de Grècia i la seva vida va estar plena de polèmica i decisions controvertides que van acabar per marcar la seva figura i impulsar una opinió popular contrària a la monarquia. Inicialment, la seva popularitat era alta, però amb el pas dels anys va anar baixant fins al referèndum de 1974. Després del cop d'estat dels militars l'any 1967, la resposta incoherent de Constantí cap als colpistes va generar un gran empipament en la població, el que va suposar el canvi de l'opinió pública enversa la monarquia grega. Primer va reconèixer el govern dels colpistes per a, vuit mesos després, intentar enderrocar-los amb un "contracop d'estat" amb poca preparació i, des de llavors fins a la caiguda de la dictadura, abstenir-se de tota crítica cap a ells.
Després del fracàs del seu intent d'acabar amb la junta militar es va instal·lar amb Ana María, la seva dona, i els seus dos fills majors a Roma. Més tard la família reial es va instal·lar a Londres, on van néixer els seus tres fills menors. Constantí mai va reconèixer el resultat del referèndum que va proclamar la Tercera República Hel·lènica en 1974, condició que li havia imposat l'Estat grec per a permetre-li tornar al seu país natal. A més, el 1994 el govern socialista d'Andreas Papandreu va retirar la nacionalitat grega a la família reial i li va expropiar els seus béns. El 2014, Constantí va vendre la seva casa de Londres per 11 milions d'euros i es va instal·lar a Porto Jeli, una coneguda regió d'estiueig de molts armadors grecs, on es va estar fins que enguany es va traslladar a Atenes a causa del seu delicat estat de salut.