L'expresident francès Valéry Giscard d'Estaing, que va dirigir França entre 1974 i 1981, va morir aquest dimecres als 94 anys d'edat a causa del coronavirus, van informar fonts familiars. Giscard, que havia estat hospitalitzat breument en diverses ocasions en els últims mesos, va morir per la Covid-19, segons la seva família.

Primer president no sorgit del "gaullisme" després de la Segona Guerra Mundial, Giscard va ser en el seu moment el cap de l'Estat francès més jove i, després de deixar el càrrec, una de les veus més escoltades de la vida política francesa.

Membre del Consell Constitucional fins a la seva mort, el seu estat de salut s'havia degradat en els últims mesos, fet que l'havia obligat a ser hospitalitzat en diverses ocasions per insuficiències pulmonars, i a mitjans de novembre va ser atès per última vegada per un problema cardíac.

Valéry Giscard expresident França 2 EFE

L'expresident Valéry Giscard / EFE

Mitjans locals van indicar que l'expresident va morir en una de les seves propietats al departament de Loire-et-Cher, al centre del país, envoltat de la seva família.

Homenatge a l'Assemblea Nacional

L'Assemblea Nacional, on prosseguien els treballs nocturns, va suspendre momentàniament la sessió per guardar un minut de silenci en homenatge a Giscard.

Molt actiu fins fa uns anys, en els últims temps el seu delicat estat de salut el va apartar dels mitjans de comunicació. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser el 30 de setembre del 2019 amb motiu del funeral per un altre expresident, Jacques Chirac.

Giscard va ser elegit amb 48 anys després d'haver dut a terme una campanya moderna per a l'època, però després de completar els set anys del seu mandat va ser derrotat pel socialista François Mitterrand.

Presumptes casos de corrupció

Diverses polèmiques van marcar el seu mandat, en particular presumptes casos de corrupció relacionats amb l'Àfrica.

Malgrat diversos intents de tornar a l'Elisi, no ho va aconseguir i es va dedicar a la seva regió, Auvèrnia, que va presidir durant anys, però també a Europa, on va presidir la Convenció dedicada a redactar la Constitució Europea a començaments de segle.

En els últims mesos el seu nom va tornar a reaparèixer després que una periodista alemanya l'acusés d'abús sexual.

La seva mort va despertar nombroses reaccions entre la classe política francesa. L'expresident conservador Nicolas Sarkozy, amb qui va mantenir una estreta relació, va mostrar la seva "profunda tristesa" per la mort d'"un home que va honrar a França".

"Tota la seva vida va treballar per reforçar els vincles entre les nacions europees, va buscar i va aconseguir modernitzar la vida política i va consagrar la seva gran intel·ligència a analitzar els problemes internacionals més complexos", va indicar Sarkozy a Twitter.

A la mateixa xarxa, el seu successor al càrrec, el socialista François Hollande, va considerar Giscard com "l'home que va modernitzar França" gràcies a les "grans reformes" que va introduir i el va considerar com un "europeista decidit".

"Partidari d'un liberalisme avançat, es va estavellar contra el conservadorisme d'una part del seu partit i contra el desig de canvi que representava l'esquerra", va assegurar el segon president socialista del país, després de François Mitterrand, que va derrotar Giscard el 1981.

La líder ultradretana Marine Le Pen va destacar que "en una França en crisi, va ser l'artesà de noves llibertats públiques i ardent suport del progrés tecnològic".

El líder dels ecologistes, Yannick Jadot, va destacar algunes de les seves reformes, com la despenalització de l'avortament o el dret de vot als 18 anys.