Ethel Kennedy, la matriarca de la influent família política dels Estats Units, ha mort aquest dijous als 96 anys. La vídua del senador Robert F. Kennedy i cunyada de l'expresident John F. Kennedy, havia patit un vessament cerebral la setmana passada i estava rebent tractament, segons havia informat el seu net, Joe Kennedy III, que també ha confirmat ara la mort. "És amb el cor ple d'amor que anunciem la mort de la nostra increïble àvia", ha dit en un comunicat publicat a les xarxes socials en el qual ha reivindicat "el treball de tota una vida en justícia social i drets humans" d'Ethel. La vídua de Kennedy deixa també un important llegat familiar amb nou fills, 34 nets i 24 besnets, a més de nebodes i nebots. "Ens reconforta saber que s'ha retrobat amb l'amor de la seva vida, el nostre pare, Robert F. Kennedy; els seus fills David i Michael; la seva nora Maria; els seus nets Maeve i Saoirse; i els seus besnets Gideon i Josie", ha conclòs Joe Kennedy III. 

 Ethel Kennedy, a l'esquerra, acompanyada per la nombrosa família. Foto: Maria Shriver

Una vida dedicada a la política i els drets humans

Ethel Skakel Kennedy va néixer a Chicago el 1928, tot i que va créixer a la ciutat de Greenwich. Va conèixer el seu marit amb només 17 anys i es van casar el 1950, quan ella en tenia 22. La matriarca Kennedy es va guanyar aquest sobrenom per la seva incansable dedicació a la política, primer fent campanya pel seu cunyat, el seu marit i altres membres del clan, i a partir dels anys 70, implicant-se activament en diferents causes socials. L'assassinat a trets de Robert F. Kennedy, el 5 de juny de 1968, mentre celebrava la seva campanya per a les primàries demòcrates, es va produir sis mesos abans del naixement de l'onzè fill del matrimoni, Rory Kennedy. Abans de donar a llum a l'última filla, Ethel Kennedy va fundar la fundació Robert F. Kennedy Human Rights, dedicada a la promoció de programes de defensa dels drets humans arreu del món. 

El 2014 va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat, el màxim honor que atorga el govern dels Estats Units a un civil, de mans del llavors president Barack Obama, per  "la promoció de la justícia social, els drets humans, la protecció del medi ambient i la reducció de la pobresa mitjançant la creació d'innombrables onades d'esperança per produir canvis a tot el món". Aquell mateix any, un pont a Washington DC sobre el riu Anacostia va ser rebatejat amb el seu nom en reconeixement de la seva defensa de l'ecologisme. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!