El líder cubà Fidel Castro ha mort als 90 anys, ha informat avui el seu germà, el president Raúl Castro, en una al·locució a la televisió estatal.

"Amb profund dolor comparec per informar el nostre poble, els amics de la nostra Amèrica i del món que avui, 25 de novembre del 2016, a les 10.29 hores de la nit ha mort el comandant en cap de la Revolució cubana, Fidel Castro Ruz", ha indicat Raúl Castro visiblement emocionat. 

El mandatari ha afegit que les restes del líder històric de la Revolució seran cremades, "en compliment de la voluntat expressa del company Fidel, les seves restes seran cremades en les primeres hores de demà, dissabte 26", ha continuat.

Últimes imatges

Les últimes imatges de Fidel Castro són del 15 de novembre passat, quan va rebre a la seva residència el president del Vietnam, Tran Dai Quang, i l'última vegada que se'l va veure en un acte públic va ser el 13 d'agost, amb motiu del seu 90è aniversari en un acte al Teatre Karl Marx de l'Havana. En aquesta ocasió es va veure Castro amb un aspecte fràgil, vestit amb un xandall blanc i acompanyat del seu germà Raúl i el president de Veneçuela, Nicolás Maduro.

Des del seu aniversari ha rebut també al seu domicili altres mandataris, com el president de l'Iran, Hassan Rouhaní; el de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, o els primers ministres del Japó, Shinzo Abe; de la Xina, Li Keqiang, i Algèria, Abdelmalek Sellal. A l'abril, en el XVII Congrés del Partit Comunista de Cuba, Fidel Castro també va reaparèixer i va pronunciar un discurs que va semblar un comiat i en el qual va reafirmar la fortalesa de les idees dels comunistes.

"A tots ens arribarà el nostre torn, però quedaran les idees dels comunistes cubans, com a prova que en aquest planeta si es treballa amb fervor i dignitat es poden produir els béns materials i culturals que els éssers humans necessiten, i hem de lluitar sense treva per obtenir-los", va afirmar Castro en aquesta ocasió.

Biografia

D'ascendència gallega, Fidel Alejandro Castro Ruz (Mayarí, Cuba, 13 d'agost del 1926) va estudiar Dret a la Universitat de l'Havana i s'hi va doctorar en Dret Civil el 1950. Militava al Partit del Poble Cubà des del 1949 i el 1952 va iniciar la seva activitat revolucionària amb un objectiu que aconseguiria finalment el 1959: enderrocar la dictadura del general Fulgencio Batista. 

El primer intent, l'assalt a la caserna Moncada a Santiago de Cuba el 1953, va ser frustrat, però l'acció va fer populars a l'illa aquells joves que treballaven per la Revolució. A resultes de l'atac, Castro va ser jutjat i va ser condemnat a 15 anys de presó, però va obtenir un indult gràcies a la pressió de l'opinió pública i només va complir dos anys de captiveri, fins al 1955. 

Aleshores va exiliar-se a Mèxic i des d'allà va impulsar la guerrilla revolucionària a Sierra Maestra, un indret de difícil accés a l'est de Cuba. El 1956 va arribar a aquesta zona muntanyosa juntament amb el Moviment 26 de Juliol, format per 80 homes. Dos anys més tard i, havent reclutat més efectius, els revolucionaris van llançar l'ofensiva final, que va recórrer l'illa d'est a oest i que va culminar a l'Havana el 1959. Fidel Castro estava al capdavant d'un equip del qual també formaven part Ernesto Che Guevara, Camilo Cienfuegos i Raúl Castro, germà de Fidel i president cubà des del 2008. 

Lluitar contra el poder econòmic

El motiu principal de la revolta era lluitar contra els poders econòmics nord-americans que controlaven el país de manera tàcita. Per això la reforma més important que va fer quan va arribar al poder va ser l'agrària, a través de la qual van expropiar-se les grans explotacions en mans de propietaris estrangers per afavorir els pagesos pobres, així com la nacionalització dels béns d'empreses dels EUA.

A partir d'aquí les relacions amb els Estats Units van empitjorar, fins al punt que el 1960 el president Dwight D. Eisenhower va imposar el trencament de relacions diplomàtiques amb l'Executiu de Fidel Castro i un embargament comercial amb l'objectiu d'ofegar econòmicament l'illa, que depenia en bona part de les exportacions de sucre als EUA.

El 1961 es va dur a terme el desembarcament de la badia de Cochinos, un intent fallit d'enderrocar Castro de l'exèrcit nord-americà. Un any més tard, Castro va proclamar el caràcter marxista-leninista del seu Govern i va aliar-se amb l'antiga Unió Soviètica, que va instal·lar plataformes a Cuba des d'on podia llançar míssils als Estats Units. Això va portar a la crisi dels míssils, que va estar a punt de desembocar en una guerra nuclear entre les dues superpotències en plena Guerra Freda. 

Partit Comunista

El grup polític de Castro va transformar-se en Partit Comunista el 1956. Des d'aleshores i fins al 2011 Fidel Castro en va ser el primer secretari. Des del 1976 fins al 2008, va canviar el títol de primer ministre pel de president, càrrec que acabaria deixant per motius de salut en favor del seu germà petit Raúl Castro.

Fidel va liderar durant 49 anys un país que, durant la Guerra Freda, va alinear-se amb el bloc comunista. És de moment el mandatari que ha estat més temps al capdavant d'un país de l'Amèrica Llatina. Després de la caiguda del mur de Berlín, la dictadura castrista va sobreviure com a règim comunista i els darrers anys s'ha anat obrint al capitalisme, especialment amb l'arribada del seu germà Raúl.

'Guerriller del temps'

El 2012 l'exmandatari llatinoamericà va publicar les seves memòries en una obra de mil pàgines titulada Guerriller del temps i escrita per la periodista Katiuska Blanco. Durant els darrers anys, l'estat de salut de l'exmandatari cubà ha estat delicat i, les seves aparicions públiques, escasses. En dues ocasions, les xarxes socials s'han ocupat de difondre el fals rumor de la seva mort. Aquest cop, però, la defunció del Comandante és una realitat.

El 17 de desembre del 2014 es va fer un pas històric per a la reobertura de les relacions entre els Estats Units i Cuba. El president dels EUA, Barack Obama, i el de Cuba, Raúl Castro, van confirmar que s'obria "un nou capítol" entre aquests dos països.

"Dècades d'aïllament nord-americà a Cuba han fracassat per arribar al nostre objectiu de donar als cubans el poder per construir un país obert i democràtic", va assegurar la Casa Blanca. Obama va anunciar una sèrie de mesures per posar fi a l'aïllament, entre les quals destacaven l'obertura d'una ambaixada a l'Havana, facilitar els viatges dels nord-americans a l'illa o rebaixar les restriccions comercials i financeres.