Ha mort Giorgio Napolitano als 98 anys. El conegut com a 'el Rei Giorgio' feia dies que estava ingressat per problemes de salut poc específics. Napolitano, nascut a Napols el 1925, va ser el primer president de la història d'Itàlia, amb 88 anys, en repetir durant dos mandats consecutius. Van ser els anys 2006 i 2015. Precisament, el 2015 l'expresident italià va renunciar al seu càrrec després de gairebé una dècada com a cap d'estat i només dos anys després d'haver acceptat un segon mandat perquè els partits van ser incapaços d’arribar a prou consens per decidir un successor.
Napolitano també va ser president de la cambra dels diputats italiana, així com ministre de l'Interior italià, diputat al Parlament Europeu, senador de la República italiana, així com diputat. Es tracta del primer president excomunista de la història d'Itàlia i formava part del partit, Demòcrates d'Esquerres, partit que era una refundació del Partit Comunista Italià.
Napolitano va afrontar la crisi del 2008
L'expresident va garantir l'estabilitat del seu país en moments convulsos i en un context de crisis de govern constants. Li va tocar en diverses ocasions desbloquejar la paràlisi del sistema polític italià. Un exemple és quan la coalició de govern de Romano Prodi va caure el 2008 després de mesos de crisis, mocions de censures i retirades de confiança. Ho va fer convocant eleccions anticipades.
Xocs amb Berlusconi
Tot i això, el seu principal mèrit va ser quan va empentar al magnat Sílvio Berlusconi a dimitir davant la recessió que vivia el país. De fet, va optar per una via tecnòcrata amb Mario Monti com a primer ministre italià i amb el suport d'Europa. De fet, no li va tremolar la mà quan els portaveus de la Casa de la Llibertat, la coalició que liderava Berlusconi, al Senat i la Cambra dels Diputats, es van reunir amb ell per a demanar-li que concedís l'indult a l'ex primer ministre per la seva condemna per frau fiscal que li va apartar del Parlament.
El primer president excomunista
Napolitano va ser membre des de 1945 del Partit Comunista Italià (PCI). Elegit per primera vegada diputat en 1953 i reelegit posteriorment, excepte en la IV Legislatura, fins a 1996, sempre per la circumscripció de Nàpols. Dos anys més tard va dimitir del càrrec just l'endemà de la seva ruptura amb el PCI en l'històric congrés de Rimini en 1991, quan Napolitano, un dels exponents del corrent moderat i socialdemòcrata, es va passar al Partit Democràtic de l'Esquerra.
Va fer el salt a Europa en 1992 com a eurodiputat, però va retornar a Itàlia després de ser triat el 3 de juny d'aquest any president de la Cambra dels Diputats, en substitució d'Oscar Luigi Scalfaro. Romano Prodi el va nomenar ministre de l'Interior el 1996, càrrec en el qual va romandre fins a la dimissió d'aquest l'octubre de 1998. Va tornar a Europa el 1999 i fins a juny de 2004 va ser president de la Comissió d'Assumptes Constitucionals del Parlament Europeu. Un any més tard va ser nomenat senador vitalici pel president Carlo Azeglio Ciampi, a qui va substituir el 10 de maig de 2006 amb el suport de 543 vots dels 1.000 vots possibles en la quarta votació, en la qual només es necessitava majoria simple.