L'exsecretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger (1923) ha mort la nit del dimecres a 100 anys a la seva residència de Connecticut. Kissinger ha estat una de les figures polítiques que van marcar el segle XX i, part del XXI, ja que als seus 100 anys es mantenia actiu. Sense anar més lluny, el juliol passat va visitar la Xina per reunir-se amb Xi Jinping i altres funcionaris d'alt rang. L'exsecretari d'Estat dels Estats Units (EUA) i exdiplomàtic deixa enrere una carrera polèmica i influent en el tauler de la geopolítica, que li va valer molts detractors, però també el Premi Nobel de la Pau.
Kissinger va néixer el 27 de maig de 1923 a Fürth (Alemanya) al si d'una família jueva que va arribar a Nova York fugint del nazisme quan encara era un adolescent. Va fer tota la seva vida als Estats Units, però va mantenir el seu accent alemany. Es va graduar a Harvard i va saltar al món polític. Allà es va erigir en l'arquitecte de la política de distensió cap a la Unió Soviètica que va canviar el rumb de la guerra freda, l'artífex de la normalització de les relacions entre els Estats Units i la Xina i un personatge clau per frenar la proliferació nuclear.
Dues cares de la mateixa moneda
Per una banda, va jugar un paper destacat en els intents d'acabar amb la guerra de Vietnam, ja que les seves negociacions secretes van ser un element clau per acabar amb el conflicte. Per això va rebre el Premi Nobel de la Pau juntament amb el seu homòleg vietnamita, Le Duc Thuo. Per altra banda, la seva carrera també està marcada pel seu suport a dictadures com les d'Argentina entre el 1976 i el 1983 i els últims anys del règim de Francisco Franco a Espanya.
Kissinger es va mostrar més que disposat a donar suport a dictadures sempre que beneficiessin els seus interessos. Tant és així, que va arribar a tenir un paper a l'Operació Còndor per reprimir opositors llatinoamericans d'esquerra o el seu suport al cop d'estat contra Salvador Allende a Xile el 1973. "No podem permetre que Xile se'n vagi a les clavegueres", va arribar a dir l'any 1970.
La carrera de Kissinger està marcada per polèmiques i victòries polítiques. Tanmateix, sobretot, Kissinger s'ha mostrat com un supervivent dels moments més foscos de la política nord-americana: el Watergate. Formava part del govern de Richard Nixon quan va esclatar aquest cas que va ensorrar diverses carreres, fins i tot de gent que només era propera al president estatunidenc, però no la de Kissinger. Després de la dimissió de Nixon, va continuar a l'administració de Gerald Ford.
Després del seu pas per la política, es va mantenir omnipresent en editorials, llibres, xerrades i entrevistes per eixamplar un mite amb què molts s'han volgut fotografiar, des de Hillary Clinton a Donald Trump, passant per Vladímir Putin o Xi Jinping.