L’expresident d’Alemanya i exdirector general del Fons Monetari Internacional (FMI), Horst Köhler, ha mort aquest dissabte als 81 anys. La presidència del país europeu ha informat que el democristià “va morir d'hora aquest matí a Berlín, després d'una curta i greu malaltia, envoltat de la família”. Economista de formació, Köhler va ser el president del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) del 1998 al 2000 i el director general de l’FMI del 2000 al 2004. Posteriorment, va esdevenir el cap d’estat d’Alemanya, un càrrec que va ocupar durant sis anys, entre el 2004 i el 2010.
“Perdem una persona molt apreciada i extremadament popular, que va aconseguir grans coses per al nostre país i el món”, ha escrit l’actual president alemany, Frank Walter Steinmeier, en una carta de condol adreçada a la vídua del difunt. Köhler va néixer el 1943. Els seus pares eren nadius de Bessaràbia, a Romania, i van ser desplaçats per força a Polònia. Fugint de l'Exèrcit Roig al final de la guerra, la família va instal·lar-se a Alemanya de l'Est, abans d'anar a l'Oest el 1953.
Köhler va retirar-se de la vida pública el 2019, quan l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va anunciar la dimissió del democristià del seu càrrec com a enviat al Sàhara Occidental «per raons de salut», una tasca que va emprendre el 2017. La missió de l’alemany consistia a intentar reactivar la recerca d'una solució per resoldre el conflicte a l’antiga colònia espanyola que està majoritàriament controlada pel Marroc, però la sobirania de la qual reclamen els independentistes del Front Polisario. Un dels moments àlgids de Köhler va donar-se quan aquest va aconseguir reprendre les converses entre les parts involucrades, reunint el Marroc, el Front Polisario, Algèria i Mauritània fins a dues vegades a Suïssa, un apropament que no es produïa des de feia sis anys.
En la seva etapa prèvia com a cap d’estat d’Alemanya, Köhler va convertir-se en el primer president sense una carrera política prèvia, ja que provenia del sector econòmic. L’any 2004, va ser elegit per una assemblea de grans electors en què l'oposició a l’aleshores canceller socialdemòcrata, Gerhard Schröder, tenia majoria. Per accedir a la presidència va dimitir del seu càrrec a l'FMI, on el seu desafiament més gran havia sigut la gestió de la crisi financera a l'Argentina. El democristià va ser reelegit per a un segon mandat el 2009, però va sorprendre tothom en renunciar un any després arran d’unes declaracions molt polèmiques en què semblava vincular la intervenció militar d'Alemanya a l'Afganistan amb la defensa dels interessos econòmics del país.