Madeleine Albright, seixanta-unena secretària d'Estat dels Estats Units entre 1997 i 2001 i la primera dona en la història del país en ocupar aquest càrrec, ha mort aquest dimecres als 84 anys. Segons el comunicat emès per la seva família, Albright ha perdut la batalla contra el càncer que patia, i ha mort envoltada dels seus éssers estimats: "Hem perdut una mare afectuosa, a una àvia, una germana, una tieta i una amiga," ha lamentat la família d'Albright, que va tenir tres filles amb el magnat de la premsa nord-americana Joseph Albright. L'excap de la diplomàcia nord-americana va ascendir aquest càrrec durant l'administració de l'expresident Bill Clinton, després de ser l'ambaixadora dels Estats Units a l'ONU. L'any 2000, es va convertir en la primera diplomàtica nord-americana a reunir-se amb el recentment escollit Vladímir Putin, a qui va descriure com un home “tan fred que és gairebé un rèptil”. De fet, en els darrers dies de la seva vida, i davant la imminent invasió d'Ucraïna, Albright es va mostrar convençuda en un article al New York Times del que ella creia que era la motivació del líder rus: “Putin està avergonyit del que va passar al seu país [després de la caiguda de la Unió Soviètica] i està decidit a restaurar-ne la grandesa”, va afirmar. Poques hores després de la publicació de l'article, el president rus va ordenar l'entrada de les tropes a Ucraïna.

Cap de la diplomàcia

En plena guerra d'Ucraïna, el nom de l'actual secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, ha omplert els titulars dels mitjans pel seu paper en les relacions amb Rússia i amb els aliats de l'OTAN. Però la primera dona a ocupar aquest lloc en la història d'EUA fou Madeleine Albright, nomenada a començaments del 1993 en la segona legislatura de Bill Clinton. Va ser la cap de la diplomàcia nord-americana número 61 fins a principis 2001, amb l'entrada de l'administració de George W. Bush. Aquest president va elegir, després de Colin Powell, la segona dona secretària d'Estat (i la primera de raça negra), Condoleezza Rice. Després d'ella, tan sols una dona més ha arribat a tenir aquesta responsabilitat. Es tracta de Hillary Clinton, nomenada per l'expresident Barack Obama. Abans d'ocupar aquest càrrec, Albright va ser la més alta representant del país davant de l'ONU, entre 1993 i 1997. Només dues dones més han exercit aquest càrrec al llarg de la història del país. Nascuda a Praga, en aquell moment Txecoslovàquia, i de descendència jueva que va haver d'ocultar per la persecució nazi, la seva família es va exiliar al Regne Unit en plena Segona Guerra Mundial. Finalment, es van embarcar cap als Estats Units a bord del SS Amèrica, on van sol·licitar asil polític, a causa de la persecució que el seu pare patia al seu país natal per ser ambaixador. Albright va ostentar fins al dia de la seva mort la doble nacionalitat.

 

Després de la guerra freda

A Europa, l'equivalent més pròxim a aquest rol és el de ministre d'Exteriors. En la línia de successió al president, el secretari d'Estat es troba en el primer lloc entre els secretaris del gabinet. Durant la seva època com a secretària d'Estat, Albright es va convertir en el rostre de la diplomàcia nord-americana després de la guerra freda, va advocar per l'expansió de l'OTAN i va defensar la necessitat d'intervenir en les guerres dels Balcans, mentre que va apostar per reduir els arsenals d'armes nuclears. En el moment de la seva mort, l'exsecretària d'Estat continuava sent professora a la Universitat Georgetown i presidia l'Albright Stonebridge Group, un poderós grup de consultoria que ella mateixa va fundar i on han treballat membres del Govern de l'actual president Joe Biden.