Nora Elma Morales de Cortiñas, més coneguda com a Norita, presidenta de les Mares de la Plaza de Mayo i una de les cofundadores d’aquest moviment reivindicatiu argentí, ha mort aquest dijous als 94 anys, segons ha informat la seva família a través d’un comunicat. Norita havia estat operada d’una hèrnia el passat 17 de maig, i les complicacions de la intervenció, sumades a altres patologies, van agreujar el seu estat fins a la seva mort. La seva lluita va ser la de milers de mares anònimes que van perdre els seus fills i filles víctimes de la repressió de la dictadura de Jorge Rafael Videla, que va canalitzar a través de les Mares de la Plaza de Mayo, l’associació formada l'any 1977 per recuperar els éssers estimats detinguts i desapareguts, identificar als responsables dels crims de lesa humanitat i promoure el seu enjudiciament.

El segrest del seu fill Gustavo

Norita va ser una històrica de l’organització Mares de la Plaza de Mayo, que va néixer quan un grup de 14 dones es van reunir per primera vegada davant la casa Rosada, en plena dictadura, per exigir informació sobre els seus fills i filles, que havien estat segrestats, que es trobaven en parador desconegut. Norita es va unir a l’organització arran del segrest del seu fill gran, Gustavo Cortiñas, que quan tenia 24 anys, i sent membre de la Joventut Peronista, va ser segrestat el 15 d’abril de 1977 a l’estació de trens de la ciutat argentina de Castelar, a l’oest de Buenos Aires. Norita tenia 47 anys quan el seu fill, casat i amb un fill, va desaparèixer, i aquell mateix dia va començar una llarga lluita per tal de trobar el seu fill desaparegut, del qual mai més en va saber res, però la seva lluita no va decaure mai, i ni res ni ningú la va detenir.

“La paraula desaparegut no era al nostre vocabulari en aquell moment. Un no podia pensar que no veuria més el fill. L'any 77 cada mare va començar a buscar i caminar. I jo em vaig trobar amb les Mares a la Plaza de Mayo. Aquest sistema diabòlic que és la desaparició de persones és el crim de crims. Vull respostes, però aviat, queden pocs anys per a les Mares”, deia Norita, que al costat de la resta de mares que lluitaven pel mateix que ella, es va posar el mocador blanc al cap amb el nom del seu fill i va començar a donar voltes al voltant de la Pirámide de Mayo, cosa que va fer durant dècades, fins a convertir-se en un símbol d’aquesta lluita, però també de moltes causes pels drets humans.

Filla de catalans, treballadors de classe mitjana humils, Norita va créixer entre quatre germanes més i, tal com va recordar alguna vegada, va tenir “una infantesa bonica, amb Reis Mags i totes aquestes coses senzilles”. Però segons “recordava el meu pare”, era una “nena revoltosa i tenia sortides gracioses”, va explicar en una entrevista al canal Encuentro anys enrere. Quan tenia 19 anys es va enamorar d’un noi sis anys més gran, Carlos Cortiñas, i es va casar el 1950. Dos anys més tard va néixer Gustavo, i el 1955, Marcelo Horacio. El seu marit era peronista, admirava Evita, però a casa no es militava ni es parlava tant de política, segons explicava Norita. Però els seus fills sí que es van interessar per la política, especialment Gustavo, que es va unir a la Joventut Peronista.

La lluita per una societat més justa

El comunicat de la família recorda Norita i la seva lluita. "La seva especial sensibilitat i el seu ideari indiscutit en defensa de les i els que menys tenen va fer que es guanyés el respecte i l'afecte incondicional dels pobles. En aquest sentit, volem transmetre'ls que va estar acompanyada i sostinguda per l'amor de la seva família fins a l'últim moment i agraïm totes les expressions de reconeixement i afecte que va rebre al llarg de la seva vida". La família també destaca que Norita “va lluitar fins a l'últim moment per a la construcció d'una societat més justa", especialment davant la seva "profunda preocupació en aquests temps per la greu situació que travessa" Argentina i "disposada a estar sempre present allà on hi hagués una injustícia”. De fet, el 6 de juliol del 2019, Norita va visitar l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, quan aquest estava a la presó.

Reaccions de condol

La mort de Norita ha causat un profund pesar en la societat argentina, i han estat moltes les reaccions de condol. L'ONG Àvies de la Plaza de Mayo ha mostrat la seva "tristesa" per la mort de Cortiñas: "Amb profund dolor, acomiadem la nostra germana de lluita, referent indiscutida del moviment de drets humans a Argentina". "Sempre va mantenir enlaire el reclam de judici i càstig per als genocides de l'última dictadura i la bandera dels 30.000 desapareguts (...) Va recórrer nombroses dependències —com van fer tants familiars— fins a reunir-se amb altres dones en la mateixa situació i esdevenir Mare de la Plaza de Mayo", ha indicat l'organització.

L'expresidenta argentina Cristina Fernández Kirchner també s’ha acomiadat de Norita a través del seu perfil de la xarxa social X (abans Twitter), on ha afirmat que "amb tristesa acomiadem Nora Cortiñas, eterna lluitadora pels drets humans i per la democràcia" del país llatinoamericà. "Els meus condols per a la seva família i els seus companys".

Per part seva, l'expresident argentí Alberto Fernández ha traslladat els seus condols a la família i els éssers estimats de Norita, subratllant que "el seu llegat i valentia seguiran inspirant". "Amb profund dolor, lamento la mort de Nora Cortiñas, un símbol incansable de la lluita pels Drets Humans a Argentina", ha expressat.

El que va ser el ministre d'Exteriors de Fernández, Santiago Cafiero, que actualment ostenta un escó al Parlament argentí, també ha assenyalat que el "país perd Nora Cortiñas, una militant incansable que va ser far de diverses generacions" i "mare de tantes batalles justes". "Fins sempre, Norita", s'ha acomiadat Cafiero.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!