El president del Txad, Idriss Déby, ha mort aquest dimarts als 68 anys a causa de les ferides patides al camp de batalla en combats contra milicians rebels, segons ha informat l'Exèrcit d'aquest país. Déby, que dirigia el país des del 1990, havia estat declarat ahir mateix com a guanyador de les darreres eleccions celebrades el passat 11 d'abril.
"El president Idriss Deby Itno acaba d'exhalar el seu últim alè mentre defensava la integritat territorial al camp de batalla", ha anunciat en un comunicat a la televisió estatal el portaveu de l'Exèrcit, el general Azem Bermandoa Agouna. "Amb profunda amargor anunciem al poble txadià la mort, aquest dimarts 20 d'abril de 2021, del mariscal del Txad Idriss Déby Itno", ha afegit amb total solemnitat.
Un consell militar de transició s'ha posat en marxa, dirigit pel general Mahamat Idriss Déby, fill del mort, per als propers 18 mesos i s'han dissolt la Constitució, el Govern i el Parlament, segons han recollit diversos mitjans locals.
Les autoritats també han declarat un dol nacional de 14 dies, així com un toc de queda des de les 18h fins a les 05h a tot el territori nacional, i les fronteres terrestres i aèries s'han tancat fins a nou avís.
El president del Txad, Idriss Déby, en una operació militar contra el grup gihadista Boko Haram / Foto: Europa Press
L'inacabable conflicte civil
La mort del president s'ha produït després que els combats amb els rebels del Front per l'Alternança i la Concòrdia al Txad (FACT, en les seves sigles en francès) realitzessin una incursió des de Líbia amb la intenció de derrocar el mateix Déby durant la mateixa jornada electoral.
Ja el 13 d'abril, el FACT va assegurar que controlava la província de Tibesti, a l'extrem nord del país, i el dia 18 van confirmar el seu control de la província de Kanem, a l'oest del país i fronterera amb la regió de la capital, Yamena. La proximitat dels rebels va provocar que el Departament d'Estat nord-americà ordenés als seus diplomàtics no essencials que abandonessin el país.
El conflicte, però, ve de lluny. Precisament la majoria de combatents que conformen aquest grup rebel són d'ètnia gorane, la mateixa que la del darrer president del país, Hissène Habré, que va ser derrocat per Déby el 1990. 26 anys després, Habré va ser declarat oficialment culpable per les Cambres africanes extraordinàries d'haver promogut la violació, l'esclavatge sexual i d'haver ordenat l'assassinat de 40.000 persones.
Hissène Habré / Foto: Cedecejj
Tot i la certa prosperitat que el seu lideratge semblava aportar al país durant els primers anys amb l'aprovació d'una nova constitució (1996) i l'exportació de petroli (2001), els conflictes interns van sorgir de nou i els rebels van intentar assassinar el president Déby el 2006 i el 2008.
La reobertura de la frontera amb el Sudan -que va permetre el retorn dels desplaçats pel conflicte- i la formació d'una nova força conjunta no va impedir que el maig del 2013 les forces de seguretat del Txad haguessin de frustrar un altre cop d’Estat contra Déby que s’havia preparat durant diversos mesos.
Poc després, el 2016, va ser quan es va crear el FACT, amb seu a Líbia (país que ja va intentar annexionar el Txad durant la dècada del 80). El grup compta amb uns 3.000 combatents i és una escissió de la Unió de Forces per la Democràcia i el Desenvolupament (UFDD), liderat per Mahamat Nouri, també opositor a Déby.
El Txad viu una espiral de guerres i dictadures totalitàries des que es va independitzar de França l'any 1960, país que va frenar la seva modernització i va impedir la seva unificació territorial. Això ha provocat, en part, l'espiral de conflictes civils, que ha enfrontat algunes de les més de 200 ètnies diferents que hi ha al país.