Amb Ratko Mladić calia comprovar-ho dues vegades. I potser tres. La mort del general serbobosnià, una de les figures més sinistres de les guerres dels Balcans i responsable militar de la matança de Srebrenica, ja havia estat anunciada falsament en diverses ocasions. Aquest dijous, però, la notícia és certa. Mladić ha mort a 84 anys al centre de detenció de les Nacions Unides de Scheveningen, a la Haia, on complia cadena perpètua per genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra. La seva família n'ha confirmat la mort a mitjans serbis.
La notícia no era inesperada. Feia més de dos anys que estava sota cures pal·liatives i el seu estat s'havia deteriorat especialment els últims mesos després de diversos accidents vasculars cerebrals. En una resolució feta pública aquesta mateixa setmana, el Mecanisme Residual Internacional dels Tribunals Penals de l'ONU afirmava que Mladić havia entrat en la "fase final de la vida", que els tractaments ja se centraven a alleujar-ne el patiment i que la seva mort podia produir-se "en qualsevol moment".
La defensa havia demanat el 18 d'agost que se li concedís la llibertat anticipada per raons humanitàries i que pogués ser traslladat a un hospital o centre de cures pal·liatives de Sèrbia. La petició va ser rebutjada. El tribunal considerava que la proximitat de la mort, per si sola, no generava un dret automàtic a quedar en llibertat i que no hi havia proves que a Sèrbia pogués rebre unes cures millors que a la Haia.
Heroi pels serbis, genocida per als bosnians musulmans
Mladić mor sense que la seva figura hagi deixat de dividir profundament els Balcans. Per a una part del nacionalisme serbi continua sent un heroi de guerra, el militar que va defensar els serbis de Bòsnia durant la desintegració de Iugoslàvia. Per als supervivents de Srebrenica i per a bona part de Bòsnia i Hercegovina és, senzillament, el comandant d'un genocidi. I per a la justícia internacional, aquesta última qualificació és una sentència ferma.
Former Bosnian Serb military chief Ratko Mladic has died aged 84. The International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia (ICTY) convicted Mladic in 2017 for his role in Europe's worst atrocities since the end of World War II. A United Nations court at The Hague rejected an… pic.twitter.com/m8WpHsLOib
— Radio Free Europe/Radio Liberty (@RFERL) August 27, 2026
Ratko Mladić va néixer a Kalinovik, Bòsnia i Hercegovina, el 12 de març del 1942. Format a l’acadèmia militar de l’Exèrcit Popular Iugoslau, va fer carrera dins les forces armades iugoslaves i el 1991 va ser destinat a Knin, a Croàcia, com a comandant del 9è Cos de l’Exèrcit iugoslau.
Amb l’esclat de la guerra de Bòsnia, el maig del 1992 va ser nomenat comandant de l’Estat Major de l’Exèrcit de la República Srpska (VRS), les forces serbobosnianes, càrrec que va mantenir fins a almenys el novembre del 1996. Sota el seu comandament, aquestes forces van participar en la campanya d’expulsió de bosnians musulmans i croats de territoris reclamats pels serbis de Bòsnia.
Com a cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de la República Srpska, Mladić va dirigir les forces serbobosnianes durant bona part de la guerra de Bòsnia, entre 1992 i 1995. El seu nom va quedar especialment lligat a dos dels episodis més terribles del conflicte: el setge de Sarajevo i la massacre de Srebrenica. El juliol del 1995, les forces serbobosnianes van ocupar Srebrenica, una ciutat que l'ONU havia declarat "zona segura". En els dies següents van separar homes i adolescents bosnians musulmans de les dones i els infants i en van assassinar més de 8.000. Els cossos van ser enterrats en fosses comunes i, posteriorment, molts van ser traslladats a fosses secundàries per intentar ocultar-ne les proves.
Cani soykırımcı Ratko Mladiç cezaevinde öldü.
— Hilmi Türkmen (@hilmiturkmen34) August 27, 2026
Srebrenitsa’da ve tüm Bosna Hersek’te binlerce masuma yaşattığı zulüm ve acı için asıl şimdi cehennem ızdırabı başlıyor.
Allah, katlettiği her masumun, yıktığı her ocağın, yetim bıraktığı her çocuğun hesabını ondan sorsun.… pic.twitter.com/VHkowvaVUS
Mladić va ser filmat entrant triomfalment a Srebrenica l'11 de juliol del 1995. Aquelles imatges, en què apareix repartint caramels a infants abans que comencessin les execucions massives, acabarien convertint-se en un dels símbols més inquietants de la guerra.
El Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia el va condemnar el novembre del 2017 a cadena perpètua. Va ser declarat culpable de genocidi a Srebrenica, persecució, extermini, assassinat, deportació, trasllat forçós, terror contra la població civil i presa d'ostatges, entre altres delictes. La condemna va quedar definitivament confirmada en apel·lació el 2021.
🚨 BOSNA KASABI RATKO MLADİÇ GEBERDİ!
— vefa yürekli (@vefa_yurekli) August 27, 2026
🔴Bosna’da soykırım, savaş suçu ve insanlığa karşı suçlardan ömür boyu hapse mahkûm edilen Bosnalı Sırp komutan Ratko Mladiç, Lahey’deki cezaevinde öldü.
Geride bıraktığı kanlı sicil:
▪️ Temmuz 1995’te Srebrenitsa’yı işgal eden birlikleri,… pic.twitter.com/bObPZYfl3j
Setze anys fugint
Quan va acabar la guerra, Mladić no va anar directament a la Haia. Va passar gairebé setze anys fugint de la justícia internacional. Durant una primera etapa va viure amb una protecció més o menys oberta a Sèrbia, envoltat d'antics militars i membres de les estructures de seguretat. Amb el pas dels anys i l'augment de la pressió internacional sobre Belgrad, va anar desapareixent de la vida pública. Finalment, el 26 de maig del 2011 va ser detingut a Lazarevo, un petit poble del nord de Sèrbia, a casa d'un familiar. Envellit i físicament deteriorat, utilitzava el nom de Milorad Komadić. Pocs dies després va ser extradit a la Haia.
Ja hi havia "mort" altres vegades
La notícia d'aquest dijous té, a més, un epíleg particular: Ratko Mladić ja havia estat declarat mort abans. El cas més sonat es va produir l'11 de febrer del 2020. Una notícia anunciava que el criminal de guerra havia mort a la Haia i va començar a circular ràpidament pels mitjans dels Balcans. La font semblava especialment fiable: un compte de Twitter atribuït a la ministra d'Afers Estrangers de Bòsnia i Hercegovina, Bisera Turković. Era fals. El compte havia estat creat pel periodista italià Tommaso De Benedetti, conegut precisament per fabricar comptes falsos de personalitats i difondre-hi notícies inventades sobre la mort de figures públiques. El tribunal de la Haia va haver de desmentir oficialment la informació i el mateix fill de Mladić, Darko, va intervenir per assegurar que el seu pare continuava viu.
I encara ha passat una altra vegada aquest mateix estiu. A principis de juliol van tornar a circular per les xarxes socials informacions que asseguraven que Mladić havia mort. El 9 de juliol, el seu fill les va desmentir després que representants de l'ambaixada sèrbia als Països Baixos haguessin visitat el presoner. "Ja m'hi he acostumat", va dir Darko Mladić sobre els rumors recurrents de la mort del seu pare. Aleshores encara era una notícia falsa. Només set setmanes després, el deteriorament que els metges consideraven irreversible ha acabat confirmant allò que tantes vegades s'havia anunciat abans d'hora.
Aquest cop la notícia que molts bosnians musulmans estaven esperant, s'ha fet realitat. Ratko Mladić mor a la Haia sense haver abandonat la presó i sense haver mostrat penediment pels crims pels quals va ser condemnat. Per als familiars dels milers d'homes i adolescents assassinats a Srebrenica, continuarà sent el comandant de la pitjor matança comesa a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Alguns serbis, però, el ploraran. Per ells continuarà sent "el general".