Ha mort la reina Elisabet II d’Anglaterra a l'edat de 96 anys. El palau de Buckingham informava aquest dijous al migdia que la reina dels britànics es trobava sota supervisió mèdica, i que el seu estat de salut preocupava els metges. S’han confirmat els pitjors presagis, i ha acabat morint al Castell de Balmoral, a Escòcia. Fins allà s’hi ha desplaçat el príncep de Gal·les, el seu fill Carles, per acompanyar la seva mare durant els seus últims moments. Elisabet II ha mort poc més d’un any després que ho fes el seu marit, el príncep Felip, duc d’Edimburg.
🔴 Mort de la reina Elisabet II d'Anglaterra i proclamació de Carles III, última hora | DIRECTE
Elisabet II abandona aquest món havent-se convertit en una monarca global. Durant el seu mandat de setanta anys, ha arribat a visitar fins a 126 països, per tal de teixir aliances entre el Regne Unit i altres Estats de la resta del món. A causa de la colonització britànica arreu del planeta, Elisabet II ha estat la cap d’Estat de 16 països, que inclouen el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. Ha estat, doncs, la líder de la Commonwealth, La Mancomunitat de Nacions conformada per 54 països. Es tracta de territoris que abans formaven part de l’Imperi Britànic. Elisabet II va optar també per teixir una reconciliació entre els països que es van enfrontar durant la Segona Guerra Mundial, així com a la Guerra Freda. La reina britànica, per exemple, va viatjar l’any 1965 cap a l’Alemanya Occidental i va visitar Berlín.
A més, s’afegeix a una llista de monarques britànics que ocupen llargues pàgines de la història moderna i contemporània. El regnat d’Elisabet II ha estat tan important que pot presumir de seure a la mateixa taula que Enric VIII (rei entre 1509 i 1547, i responsable de trencar amb l’Església catòlica, establir el monarca com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, dissoldre els monestirs i unir el país amb Gal·les); Elisabet I (que va regnar entre 1559 i 1603, i és responsable d’haver consolidat el poder polític i econòmic de l’Imperi Britànic, donar suport als protestants i perseguir catòlics, i ser el terror de l’armada espanyola); i Victòria I (que va regnar entre 1837 i 1901, i és reconeguda per tenir el regnat més llarg després d'Elisabet II, haver estat al darrere de l’expansió colonial britànica cap a l’Àfrica i l’Àsia, haver estat emperadriu de l’Índia, i viure la revolució industrial del país).
70 anys de regnat i 15 primers ministres
De Winston Churchill a Liz Truss. Als seus 96 anys, la reina Elisabet II ha acabat amb tots els rècords de longevitat a un tron. El darrer 2 de juny va celebrar el seu Jubileu de Platí, data que marcava els seus 70 anys de regnat. El Regne Unit es va bolcar en la celebració del llarg regnat d'Elisabet II, però sense acabar d'oblidar el delicat estat de salut amb el qual arribava la monarca a la seva pròpia celebració.
Elisabet II, la reina d’Anglaterra més longeva, ha viscut la Segona Guerra Mundial quan encara no regnava, i va ser responsable de la corona quan l’home va arribar a la lluna, durant la Guerra Freda, durant la presidència de Margaret Thatcher, ha viscut la caiguda del mur de Berlín, l’adhesió del seu país a la guerra de l’Iraq, el Brexit, la pandèmia del coronavirus i la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, entre molts i molts altres esdeveniments històrics. La fins ara monarca anglesa també ha viscut el desmantellament de l'imperi britànic.
Elisabet II pot presumir d’haver vist primers ministres de tots els colors, gèneres i caràcters. Fins a 15 polítics ha convertit en primers ministres del Regne Unit des que ha estat la responsable de la corona britànica. Són els següents: Winston Churchill (que ocupà el càrrec de primer ministre des de 1940, però que no va coincidir amb el regnat d’Elisabet II fins al 1953, i va liderar el país fins al 1955), Anthony Eden (1955-1957), Harold Macmillan (1957-1963), Alec Douglas-Home (1963-1964), Harold Wilson (1964-1970 i 1974-1976), Edward Heath (1970-1974), James Callaghan (1976-1979), Margaret Thatcher (1979-1990), John Major (1990-1997), Tony Blair (1997-2007), Gordon Brown (2007-2010), David Cameron (2010-2016), Theresa May (2016-2019), Boris Johnson (2019-2022) i Liz Truss (2022).
D’entre els escàndols que ha viscut la reialesa britànica durant el regnat d'Elisabet II destaquen l’arribada a la família de Lady Di, el seu amant i la seva mort; la renúncia a la reialesa per part de Harry i Meghan i la seva posterior entrevista feta per Oprah Winfrey; les trucades entre Carles i Camila Parker quan el fill de la reina encara estava casat amb Diana de Gal·les; i la demanda per agressió sexual contra el duc de York.
London Bridge is Down
“London Bridge is Down” (El pont de Londres ha caigut, en anglès). Són les paraules que li hauran comunicat al seu fill Carles, que ja s'ha convertit en el rei anglès, en substitució de la seva mare. És la frase que activa l’operació London Bridge, el protocol per substituir la reina Elisabet II. Es tracta d’una operació que preveu un seguit de trucades i de correus electrònics a alts funcionaris de l’Estat, a més d’ordenar que en menys de deu minuts totes les banderes britàniques s’abaixin fins a mitja asta.
L'activitat política també ha quedat completament aturada a tot el Regne Unit. Els comptes oficials de les xarxes socials també han aturat la seva activitat, excepte si han d’informar de qüestions urgents, i els perfils s'han tenyit de color negre, com a senyal de dol.
Com que la reina ha mort a Balmoral, s’activarà també l’operació Unicorn, que consistirà a dur fins a Londres el fèretre de la reina en un tren. Es preveu que en les pròximes hores es produeixi una audiència immediata entre el rei Carles III i Liz Truss, la flamant primera ministra britànica, que va rebre el vistiplau d’Elisabet II per ocupar aquest càrrec aquesta mateixa setmana.
Carles III ja ha emès el seu primer comunicat com a rei d'Anglaterra: "La mort de la meva estimada mare, sa majestat la reina, és un moment de gran tristesa per a mi i tots els membres de la família. La seva pèrdua serà profundament sentida per tot el país i per tot el món. Durant aquest període de pena i de canvi, la meva família i jo estarem reconfortats i ens sostindrem perquè som conscients del respecte i el gran efecte que té la reina."