El tinent general Ígor Kirílov, cap de la defensa radiològica, química i biològica de Rússia, ha mort avui a Moscou en un atemptat amb bomba, ha informat el Comitè d'Instrucció de Rússia (CIR). Ucraïna ha reivindicat l'assassinat del tinent general rus. Segons el CIR, la bomba ha estat accionada quan Kirílov sortia del seu domicili amb el seu ajudant, que també ha mort en l'atemptat. Els investigadors han establert que l'explosiu es trobava en un patinet elèctric que era al costat del portal de l'edifici d'habitatges, situat a l'avinguda Riazanki, al sud-est de la capital russa.
Fonts de la investigació, citades per l'edició digital del diari Kommersant, han apuntat als serveis secrets ucraïnesos com els possibles autors de l'atemptat. Kirílov, al capdavant de defensa radiològica, química i biològica de Rússia des del 2017, oferia regularment compareixences de premsa en les que, entre altres assumptes, al·ludia a "laboratoris biològics nord-americans" a Ucraïna. El tinent general, que tenia el títol d'Heroi de Rússia, ha mort als 54 anys, i tenia previst reunir-se avui amb un grup de periodistes.
Kirílov, al punt de mira de diversos estats
El càrrec de Kirílov com a responsable de la defensa radiològica, química i biològica de Rússia l'ha dut a ser objecte d'investigacions i sancions internacionals, ja que el Kremlin té un historial que inclou diverses sospites sobre l'ús d'armes químiques. Per exemple, aquest mateix dilluns, els fiscals ucraïnesos van acusar el general d'utilitzar armes químiques prohibides a Ucraïna.
Per altra banda, segons informa The Guardian, el govern del Regne Unit va sancionar a l'octubre a Kirílov i la seva unitat "per ajudar a desplegar aquestes armes bàrbares", fet que el Kremlin ha negat en rotund. Els Estats Units també han acusat les tropes russes utlitzar armes químiques a la guerra d'Ucraïna. Concretament, els dos estats sostenen que el Kremlin ha utilitzat l'agent tòxic cloropicrina contra les tropes ucraïneses en violació de la convenció d'armes químiques.
La cloropicrina és un líquid oliós amb una olor picant conegut com a agent d'asfíxia que es va utilitzar àmpliament durant la Primera Guerra Mundial com a forma de gas lacrimogen, segons informa el diari britànic. L'Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ) prohibeix específicament el seu ús. Rússia ha dit que ja no té un arsenal químic militar, però que el país s'enfronta a pressions per a més transparència sobre el suposat ús d'armes tòxiques.