L'ex primer ministre italià Silvio Berlusconi ha mort aquest dilluns a l'edat de 86 anys després de ser diagnosticat de leucèmia crònica a principis de 2023, segons ha avançat el Corriere della Sera. Berlusconi estava ingressat des d'aquest divendres a l'hospital Sant Rafael de Milà.
El polític, nascut a Milà el 29 de setembre de 1936, deixa un llegat controvertit i polèmic, després de convertir-se en un dels personatges més destacats en una multitud inacabable de facetes. Un dels polítics italians més importants de les darreres dècades i també un exitós empresari que va alçar un imperi econòmic. Tot i els seus èxits professionals, Berlusconi sempre va viure envoltat de polèmica des que va començar a apropar-se a les altes esferes de la societat italiana a principis de la dècada dels 80.
Durant la seva carrera professional va destacar com a polític, empresari, inversor i magnat dels mitjans italià, fundador i president de la corporació de telecomunicacions Mediaset, principal font de la seva fortuna de més de 7.000 milions d'euros, segons Forbes. Va ser, a més, el fundador i president de Forza Italia, partit polític que després es va integrar en la coalició El Poble de la Llibertat, de la qual va ser fundador i president, arribant a exercir com a president del Consell de Ministres d'Itàlia en tres ocasions (1994-1995, 2001-2006 i 2008-2011). També va ser ministre de Relacions Exteriors d'Itàlia l'any 2002 i president de torn del Consell Europeu durant el segon semestre de 2003. Va ser també el propietari i president de l'equip de futbol AC Milan des de 1986 fins al 2017 i des de 2018 era propietari del Società Sportiva Monza 1912, un club de la segona divisió italiana.
Berlusconi era anomenat "Il Cavaliere" (El Cavaller) per tenir l'Ordine al mèrito del lavoro (Orde del Mèrit al Treball), que comporta el tractament de cavaller, entre 1977 i 2014, any en què va haver de renunciar-hi abans que la Federació Nacional dels Cavallers del Treball el desposseís d'aquesta ordre arran de les polèmiques, judicis i controvertits afers personals que el van dur al banc dels acusats en més d'una ocasió. Aquesta condecoració seria equiparable als Sir del Regne Unit.
Silvio Berlusconi, d'una família humil de Milà a primer ministre d'Itàlia: una carrera política d'èxits i polèmica
El 1994, Silvio Berlusconi va entrar en la política italiana fundant el seu propi partit, Forza Italia. En les eleccions generals d'aquell mateix any, va obtenir una victòria sorprenent, convertint-lo en el primer ministre d'Itàlia. No obstant això, el seu primer mandat va ser breu, ja que es va veure obligat a renunciar l'any 1995 després que un dels seus aliats polítics li retirés el seu suport. Berlusconi va tornar al poder el 2001, liderant una coalició de centredreta que incloïa Forza Italia, la Lliga Nord i Aliança Nacional. Durant el seu segon mandat, Berlusconi va introduir reformes econòmiques i socials controvertides, incloent-hi una reforma del sistema de pensions i una llei que va reduir l'edat de responsabilitat penal de 18 a 14 anys. També va enfrontar diverses acusacions de corrupció i abús de poder, que el van portar a ser jutjat i condemnat en diverses ocasions. Malgrat això, es va mantenir en el poder fins a l'any 2006.
Després de perdre les eleccions de 2006, Berlusconi va tornar a ser primer ministre el 2008, liderant una coalició de centredreta formada per Forza Itàlia i la Lliga Nord. Durant el seu tercer mandat, Berlusconi es va enfrontar a diversos desafiaments econòmics i polítics, incloent-hi la crisi financera global i la pressió internacional per reduir el deute públic italià. També va ser objecte de crítiques pel seu comportament en l'escenari mundial, especialment per la seva relació amb el llavors primer ministre rus, Vladímir Putin. El 2011, Berlusconi va dimitir com a primer ministre després de perdre una votació al parlament italià. Després d'això, es va retirar de la política activa i es va centrar en la seva carrera empresarial i en la seva vida personal. En els anys següents, Berlusconi va enfrontar diverses acusacions de corrupció i delictes financers, i el 2013 va ser condemnat per evasió fiscal.
Després d'anys fora del panorama polític, Berlusconi va tornar a postular com a candidat a primer ministre en les darreres eleccions del país, l'any 2022, però es va quedar lluny d'arribar al càrrec. Tot i això, el passat mes d'octubre, Berlusconi i el seu partit Forza Italia van donar suport a Giorgia Meloni per convertir-la en primera ministra del país gràcies a una coalició de dretes i ultradreta. Durant aquest darrer any també s'ha vist envoltat en polèmica per haver-se apropat a Vladímir Putin, president rus, després que aquest iniciés la invasió a Ucraïna. Històricament, Berlusconi i Putin han mantingut una gran amistat pública, i des de l'inici de la guerra a Ucraïna l'ex primer ministre italià s'ha mostrat parcialment a favor dels plantejaments russos.
L'imperi econòmic de Silvio Berlusconi: Mediaset, l'AC Milan i premsa escrita
El 1974 va fundar el canal de televisió local Telemilano i quatre anys després Canale 5, aquesta vegada d'àmbit nacional. Va ser el primer a crear una xarxa de canals televisius de caràcter nacional i va posar fi al monopoli de la televisió pública italiana aconseguint superar-la en audiència amb una graella centrada en concursos i programes d'entreteniment. El 1984 també va adquirir Itàlia 1 i Repti 4, creant un duopoli que el portaria a dominar les graelles televisives italianes i donant lloc a l'inici d'una fortuna de més de 7.800 milions d'euros, també eren els inicis del grup Mediaset, actualment un gegant televisiu amb especial presència a Itàlia i Espanya. El 2002, el grup Mediaset va comprar Telecinco per 276 milions d'euros.
Per altra banda, Berlusconi posseïa l'empresa de publicitat més gran d'Itàlia i va comprar la productora Endemol, que ven formats de programes de televisió que després s'adapten a cada país. Durant el seu govern va aprofitar per canviar la llei que l'obligava a donar les freqüències del seu canal Repti 4 al nou canal Europa 7. El seu imperi s'estén també al terreny de la premsa escrita. El 1976 va comprar participacions d'Il Giornale. Al final de la seva carrera com a empresari mediàtic, el 1990, va obtenir la presidència del grup Mondadori, editor del diari La Repubblica. Més tard, va adquirir la cadena de botigues de vídeo Blockbuster, portals d'accés a Internet i una participació a l'empresa Olivetti. Així, el grup Mondadori controla actualment un terç del sector editorial a Itàlia. Per agrupar els diversos sectors de la comunicació que posseïa (televisió, premsa, edició, internet, publicitat), va crear fa més de tres dècades el conglomerat Fininvest, que ara es diu Mediaset.
En el pla dels negocis esportius va ser propietari del club de futbol AC Milan des de 1986 fins a 2017, quan el club va ser venut a Rossoneri Sport Investment Lux. Sota el seu mandat l'AC Milan es va convertir en un dels clubs més exitosos d'Europa, conquerint en repetides ocasions la Lliga de Campions i la Serie A italiana. Des de 2018 era propietari del Società Sportiva Monza 1912, un club de la segona divisió italiana que pretenia portar a la primera divisió.
La cara fosca d'"Il Cavaliere": corrupció, festes i orgies amb menors
La polèmica ha marcat notablement els seus governs. L'enrenou aixecat per la llei Alfano n'és un exemple. Aquesta llei estableix que els quatre majors dirigents de l'Estat, el president de la República, el primer ministre i els presidents de la Cambra de Diputats i el Senat, no poden ser jutjats per cap delicte no relacionat amb el seu càrrec mentre romanguin en el govern. Així mateix, ha estat acusat en diverses ocasions de mantenir tractes amb la màfia 'Ndrangheta a la regió de Calàbria. Una de les principals polèmiques en què s'ha vist implicat són les festes bunga bunga, un cas que quan va passar a instàncies judicials es va conèixer com a "Rubygate", ja que una de les menors implicada en aquestes festes es deia Ruby. Les festes tenien lloc a la mansió d'Arcore, epicentre del seu imperi i escenari de les escenes més grises de la seva vida. El 2010, els jutges van destapar aquest escàndol sexual pel qual va acabar condemnat, i després absolt, per abús de poder i inducció a la prostitució de menors.
Més enllà de les polèmiques festes, l'ex primer ministre també va estar implicat en casos de corrupció i evasió fiscal mentre era primer ministre. El 24 de juny de 2013 va ser condemnat en primer grau a 7 anys de presó i inhabilitació perpètua per exercir càrrecs públics per inducció a la prostitució de menors i abús d'autoritat en el Procés Ruby, el de les festes bunga bunga. Poques setmanes després, l'1 d'agost de 2013, la Cort Suprema de Cassació (cort d'última instància) el va condemnar de forma definitiva a 4 anys de presó per frau fiscal en el Procés Mediaset. Tres d'aquests anys d'inhabilitació van ser cancel·lats per un indult del govern de Romano Prodi aprovat al Parlament el 2006, i només va quedar un sol any de pena. També va ser condemnat el 8 de juliol de 2015, el tribunal de Nàpols el va condemnar a tres anys de presó per un delicte de corrupció, després d'haver subornat el senador Sergio De Gregorio. Els pagaments es van fer entre 2006 i 2008, i van consistir en aproximadament tres milions d'euros.