Ha mort amb tan sols 40 anys Simon Fieschi, exdirector web del setmanari satíric Charlie Hebdo que va resultar greument ferit en els atemptats jihadistes de gener del 2015. El cos va ser trobat dijous passat en una habitació d'hotel a París, segons ha informat la Fiscalia de la capital francesa, per la qual cosa s'ha obert una investigació per esclarir les causes de la mort. S'ha ordenat una autòpsia que no ha esvaït dubtes i ara les investigacions continuen sense que es pugui descartar "cap hipòtesi". "Cap element dona suport a la hipòtesi d'un acte voluntari en aquest punt de la investigació i les causes de la mort segueixen sense saber-se", assenyala l'advocada Nathalie Senyk, que insta a mantenir la prudència abans que no acabin les investigacions pertinents.
Simon Fieschi era treballador del Charlie Hebdo des del juliol del 2012 i exercia com a webmaster. Va ser la primera víctima dels germans Chérif i Saïd Kouachi el 7 de gener del 2015, quan van irrompre en l'oficina del setmanari a atemptar com a represàlia per les caricatures de Mahoma. Dotze persones van ser assassinades aquell dia.
Fieschi va resultar ferit d'un tret de kalàixnikov (AK-47) i va sobreviure, tot i que amb greus seqüeles. Va passar per un coma i va estar nou mesos hospitalitzat amb greus dolors. Li van dir que mai tornaria a caminar, si bé ho va aconseguir amb l'ajuda d'un bastó. El 2020 va publicar un article a Charlie Hebdo en el qual explicava la seva història i afirmava que havia après a viure amb el que li va passar i que el 2015, l'any dels fets, va ser quan va experimentar "més intensament l'eufòria d'estar viu". Aquest setembre ha estat present en el judici contra Peter Cherif, condemnat a cadena perpètua com a ideòleg de l'atemptat.
S'han succeït els missatges de dol per la mort. Els seus companys del Charlie Hebdo s'ha pronunciat en un comunicat conjunt en el qual asseguren estar "devastats". En aquests, assenyalen que quan els metges li van dir que no podria tornar a caminar, però que "no coneixien Simon". El defineixen com a "divertit, animat i un incansable defensor de la llibertat" que "es va negar a deixar guanyar els qui el volien destruir". També assenyalen que per les seqüeles dels atemptats ja no podia fer la figa, i prometen que ells ho seguirien fent per ell.
El president francès, Emmanuel Macron, ha expressat la tristesa que "revifa el dolor intacte quasi una dècada després". "Greument ferit, ha seguit lluitant des de llavors. De per vida. Per la llibertat. Per expressar amb valentia i humanitat l'horror del terrorisme islamista", ha destacat el mandatari. L'expresident François Hollande, per la seva part, ha assenyalat en el seu missatge de condol que "hi ha cicatrius que molts ja no veuen, però que mai es curen".