La jove birmana de 20 anys ferida per la policia d'un tret al cap el 9 de febrer ha mort avui a l'hospital. Aquesta és la primera mort d'una manifestant en les protestes d'arreu del país en contra el cop d'estat militar a Birmània del passat 1 de febrer.

Mya Thwe Thwe Khine es trobava en estat crític després de ser disparada al cap per les forces de seguretat el passat 9 de febrer, i aquest matí la família ha donat autorització per retirar-li l'assistència vital que la mantenia viva. Així ho ha explicat el seu metge a l'organització Human Rights Watch (HRW).

Primera víctima mortal del cop d'estat

Segons l'anàlisi de vídeos i fotografies dut a terme per diverses organitzacions humanitàries, la jove va ser abatuda amb un subfusell tipus Uzi disparat a la part posterior del cap mentre marxava de la primera línia de protestes a Naypyidaw, les quals la policia estava intentant dissuadir amb canons d'aigua.

Malgrat que l'Exèrcit va assegurar que només van fer ús d'armes no letals, els observadors d'Amnistia Internacional (AI) i HRW han assegurat que l'impacte sofert per la víctima va ser amb munició real.

Després de la mort, la germana de la víctima va fer una crida als mitjans locals perquè "la gent mantingui la revolució fins l'èxit."

La investigadora de HRW Manny Maung, ha reivindicat la necessitat d'investigar la mort de la protestant per l'ús d'armes letals contra la població birmana. "Sobretot", exigeix l'activista, "hauria d'haver-hi una forta condemna internacional i dures conseqüències contra la junta militar."

Protestes i resistència civil

D'ençà del cop d'estat de l'1 de febrer i la detenció de nombrosos membres del partit polític guanyador de les eleccions, entre ells la líder de facto Suu Kyi, els birmans han donat mostres de resistència civil en contra dels militars. Amb cassolades i tocs de clàxons els birmans van començar a mostrar la seva oposició pel cop, unes accions que van culminar amb vagues generals i protestes en totes les ciutats del país que encara continuen.

Resistència civil davant la violència policial contra els protestants del cop d'estat / Efe

Per la seva part, la junta militar ha respost al moviment de desobediència civil amb el desplegament de soldats als carrers, toc de queda, talls nocturns d'internet diaris i diverses lleis que han minvat els drets dels ciutadans. Malgrat això, els birmans no donen senyals d'obediència als militars; el país segueix paralitzat i els ciutadans al carrer com a mostra de protesta. Fins i tot després de la primera mort per repressió militar, els birmans han tornat a prendre els carrers sota la consigna “no tenim por”.  

 

Foto principal: reivindicacions per la mort de la primera víctima de les protestes conta el cop d'estat / Efe