En els conflictes del segle XXI hi ha més armes per detectar i eliminar enemics, i una d'elles és sens dubte internet. Els talibans tornen a ostentar el poder a l'Afganistan, una posició que no tenien des del 2001. Si bé molts ciutadans i estats pateixen perquè es torni a instaurar el règim de terror que va caracteritzar el país durant els anys 90, aquest cop els talibans comptaran amb una eina més per triangular i desfer-se dels seus enemics: la informació dels seus comptes d'internet.
On treballaves, què opinaves de l’antic govern, quina posició tenies respecte als talibans, en què creus, qui t'agrada, amb qui has compartit opinions, què escoltes. Aquesta informació i moltíssima més es pot extreure dels correus, les xarxes socials, els missatges i, en general, de tota l'activitat d'una persona a internet. Milers d'afganesos s'estan afanyant a esborrar la seva petjada digital de totes les plataformes davant de la possibilitat que els talibans recorrin a bases de dades biomètriques (on es poden recollir dades detallades de l'activitat i la naturalesa de cada individu) i el seu historial digital per detectar dissidents, segons publica Reuters.
Es tracta d'una amenaça molt real, ja que, com recorda Reuters, a l'Afganistan fa anys que s'ha impulsat la digitalització de bases de dades al país i la introducció de targetes d’identitat digitals i dades biomètriques per votar. Els activistes adverteixen que aquestes tecnologies, implantades per facilitar la vida dels ciutadans, ara es poden utilitzar per atacar grups vulnerables. "Entenem que és probable que els talibans tinguin accés a diverses bases de dades i equips biomètrics a l'Afganistan", va escriure dilluns l'ONG Human Rights First a Twitter.
Molts ciutadans segueixen intentant fugir del nou règim talibà / Efe
La por de ser etiquetats pels talibans ja s'escampa des de fa dies pels carrers afganesos. Segons va publicar la periodista de la BBC Sana Safi a Twitter, als carrers afganesos diumenge ja hi havia nois i homes que "escodrinyaven frenèticament els seus telèfons per esborrar els missatges que havien enviat, la música que havien escoltat i les fotografies que havien fet".
La bretxa digital, un gran punt dèbil
Quan parlem de bretxa digital ens referim a la diferència de coneixements sobre l'ús de les tecnologies i l'accés a aquestes en diversos grups de la societat. Per exemple, les dificultats que pot tenir la gent gran per demanar cita per a un metge a través d'una aplicació de telèfon o les complicacions d'una família amb pocs recursos per tenir internet a casa. En el context de l'Afganistan, el primer cas d'escletxa digital es presenta com el més perillós, ja que molta gent, sobretot els que no són natius digitals, es poden trobar amb problemes a l'hora de fer desaparèixer el seu pas per internet i, per extensió, poden ser més vulnerables davant una repressió que usi aquests recursos.
Molts ciutadans arreu del món fan servir les xarxes sense gaire consciència del seu futur impacte o de com s'ho haurien de fer per esborrar-ne la seva presència. Un fet que se'ls pot girar en contra davant d'un canvi de règim sobtat en la política d'un país. Davant de la por i el desconcert de molts ciutadans afganesos que es troben impotents davant de la dificultat d'esborrar del ciberespai tot allò que els pugui posar en el punt de mira dels talibans, Human Rights First ha publicat una sèrie de consells per facilitar el procés, segons informa El País.
Guia per desaparèixer d'internet (i les seves limitacions)
Els passos o consells que presenta la guia elaborada per Human Rights First no estan pensats específicament per a l'Afganistan. Originàriament aquesta era una llista de passos a seguir per als activistes hongkonguesos l'any 2020. La persecució a través de la gestió de dades d'internet no és nova, no és exclusiva de l'Afganistan i s'estén per molts tipus de règims.
Pel que fa als consells que dona des de fa temps Human Rights First, el primer és començar amb una llista clara del que es vol eliminar, per tal de no perdre temps deambulant pel nostre propi contingut online. Quan tenim clar què volem eliminar hem d'afrontar una realitat, segons l’organització: "Fins i tot si suprimiu tot el compte, en alguns casos les plataformes tenen retenció de dades polítiques que arxiven les dades amb fins policials o governamentals. Altres dades pot ser que les autoritats ja les hagin capturat o que hagin estat capturades pels proveïdors de serveis i plataformes. Pot ser que no sigui possible esborrar completament la vostra informació".
Els afganesos han acudit en massa a les fronteres del seu país per fugir de l'amenaça talibana / Efe
La dificultat no té per què aturar a ningú i menys en contextos on les represàlies són tan extremes. Tenint en compte que hi ha racons als quals no podrem accedir mai més per culpa del sistema deficient de gestió de dades, s'ha d'intentar fer tota la neteja de les nostres dades que sigui possible i, si hi ha temps, crear una nova vida digital a sobre, la qual permet tenir les esquenes relativament cobertes, segons aconsella l’ONG.
En declaracions a El País, Welton Chang, cap tecnològic de Human Rights First, ha assegurat que espera que "aquest canvi a l'Afganistan ens faci més conscients, però passa que és molt difícil arribar a un equilibri en les nostres vides en línia per restringir l'accés a la nostra informació i seguir vivint en un entorn digital; gairebé tot el que fem deixa algun rastre". Es diu que la millor defensa és un bon atac i, en aquest cas, el millor atac defensiu és deixar molt poca de la nostra vida registrada en milers de servidors disseminats pel ciberespai.
Imatge principal: Un talibà patrulla els carrers de Kandahar / Efe