Per definició, la pau és "tranquil·litat pública", segons el DIEC. Marcus Sheff, CEO de l'Institut per al Monitoreig de la Pau i Tolerància Cultural en l'Educació Escolar (IMPACT-se) destaca que els joves han d'entendre que la pau és possible. En un esmorzar per a periodistes organitzat per l'ambaixada d'Israel, subratlla que la seva organització analitza tots els programes d'estudis de les escoles estatals, llibre per llibre per tenir una comprensió real del que estan transmetent les autoritats a la generació següent. "I a l'Orient Mitjà cal dir que els plans d'estudi estan molt fora de l'Islam. Estan controlats per l'estat". En aquest sentit, posa de manifest que "és evident que un sap el que vol veure, que són els estàndards de pau i tolerància derivats de la UNESCO, el respecte per l'altre, per l'altre individu, la construcció de la pau com a forma de resoldre el conflicte, sense odi, sense incitació, igualtat de gènere, igualtat d'identitat sexual, prosperitat econòmica, precisió històrica... Aquestes són les derivacions de la UNESCO i/o les Nacions Unides que esperem veure en el currículum escolar". D'aquesta manera, constata que els llibres escolars, tenen una "capacitat per afectar les accions dels joves immensa i de vegades, catastròfica". Així ho relaciona amb els fets del 7 d'octubre. "Van saltar una frontera internacional, van classificar dones, nens, homes, famílies cremades vives, van segrestar nadons, gent gran. Alguns d'ells encara estan a Gaza, no sabem quants són vius o morts, però cada dia estan retinguts com a ostatges, com a presoners d'aquesta terrible organització terrorista i genocida que és Hamàs".
"Ens preguntem tots, com pot passar això? Com es permeten aquests actes? També ens preguntem quants treballadors de l'UNRWA, una organització de les Nacions Unides, van participar en la massacre, estaven implicats en el segrest de persones i van mantenir ostatges a casa seva". La UNRWA, segons diu "és una institució podrida" però "recolzada per la comunitat internacional". "Si mires els llibres de text (palestins), veus que els jueus es personifiquen com a mentiders, estafadors, és a dir, gent que ha de desaparèixer. S'ensenya als estudiants com tallar el coll a l'enemic". En aquest sentit, insisteix que "educa als seus joves a través del martiri, és a dir, educa dient que morir és millor que viure".
L'educació i el terrorisme: van de bracet?
En aquest sentit, sempre segons Sheff, als llibres es destaca que "una mort per martiri és millor que una vida llarga, que no inclou aquests actes de violència, essencialment, i el fet de ser màrtir serà recompensat al cel i sabem per a 14 o 15 anys poden resultar interessants. Als alumnes de primària se'ls ensenya la lletra àrab a través de la paraula atac i la paraula per màrtir. Les matemàtiques s'ensenyen sumant màrtirs. Quants n'hi havia a la Primera Intifada? I a la segona?". Així destaca que aquest currículum el va crear l'Autoritat Palestina a Ramallah i que s'ensenya, segons explica, a les escoles de Cisjordània i les de la UNRWA a Gaza.
D'aquesta manera, l'investigador creu que hi ha proves fefaents que prop de cent membres de Hamàs haurien estat educats sota aquest sistema. "Ho sabem perquè era al seu lloc web i estaven molt orgullosos d'això. Van dir: aquests són els nostres màrtirs i van anar a l'escola X o a l'escola Y i a les escoles de Gaza". "Antics empleats de l'UNRWA han afirmat que no podrien operar dins de Gaza sense la feina que fan amb Hamàs. Una agència de l'ONU que diu que estan contents de treballar amb una organització terrorista genocida. No s'ha intentat buscar una alternativa", insisteix.
"Ni en la nostra imaginació més salvatge ens vam plantejar el 7 d'octubre. No crec que ningú pogués fer. Si continues adoctrinant i incitant als joves a cometre actes de terror, a imaginar-se com persones que s'haurien de sacrificar per un bé més gran, atacant i matant tants jueus com puguin". D'aquesta manera, constata que els EUA haurien condemnat aquest currículum escolar, i també el Parlament Europeu hauria posat èmfasi en aquesta qüestió. Segons ell, el currículum d'Israel, posa el focus en la pau i també "és clar en la seva discussió sobre la narrativa palestina". Així, insisteix que una part molt important d'aquest currículum està dedicada a debatre i pensament crític.
Cal tenir en compte, però, que malgrat les paraules de Sheff, la militarització de la societat a Israel és un fet palpable. Sense anar més lluny, l'executiu israelià va aprovar aquest passat mes de juliol estendre el servei militar obligatori per als homes de 32 a 36 mesos durant els propers cinc anys, enmig de la guerra contra el grup islamista Hamàs a Gaza i els temors creixents d'una nova guerra oberta amb el grup xiïta Hezbollah a la frontera nord. La 'mili' es obligatòria tant per a homes com per a les dones. D'aquesta manera, el Debate, constata que el temps mitjà que inverteixen les dones israelianes a fer el servei militar és de dos anys. En el cas dels homes el temps és més gran: tres anys.
Què passa amb els llibres de text d'Israel?
Preguntat per què passa amb els llibres de text d'Israel, Sheff destaca que el currículum d'Israel és el que més ha estat estudiat perquè "n'hi ha molt". En aquest sentit, insisteix que és molt semblant a un europeu. "Hi ha diferents grups educatius sectaris, estatals, religiosos estatals, àrabs, ultraortodoxos, ja ho sabeu, així que la conclusió és que llibres de text israelians són fascinants. Estan obsessivament obsessionats amb el pensament crític. El 1973, israelians i egipcis estaven enmig d'una gran guerra existencial per ambdós bàndols. Israel podria haver estat exterminat. Israel podria haver arribat al Caire, va ser existencial per a ambdues parts. I, tanmateix, uns anys després es va signar un acord de pau. Aquest és un tros d'història remarcable perquè els joves entenguin en relació amb el que és possible. Com fas les paus amb la gent amb qui has estat disparant?"
Detalla que la matèria de civisme s'explica que "l'any 1948, Israel es va crear com un estat independent seguint el mandat de les Nacions Unides. Però que això no va ser acceptat pels veïns àrabs. Sis dels quals van atacar Israel, hi va haver una guerra llarga i d'un any, que finalment Israel va sortir, sagnant, però victoriós i existent com a estat nacional". I remarca que a Palestina hi ha una visió diferent. "Parlen, en diuen Nakba, i això és el que diuen que va passar". Posa èmfasi en aquest sentit que "Israel és una democràcia molt oberta".
Ara bé, segons un article del diari israelià Haaretz, el sistema educatiu israelià "des de primer grau fins a la tomba, als israelians se'ls ensenya a deshumanitzar als palestins". Un article d'opinió del mateix diari constata que "quan el Ministeri d'Educació a Israel va ordenar l'eliminació des mapes que mostraven les fronteres del 1967 de les aules va ser l'últim intent descarat, perillós i absurd d'esborrar l'ocupació i als palestins". A més, l'any passat, el Ministeri d'Educació d'Israel va anunciar la retirada del pla d'estudis tota referència a l'activista medi ambiental Greta Thunberg, perquè considera que el seu missatge recent de suport al poble palestí "la desqualifica per ser una valuosa inspiració" i "model" per als estudiants israelians.
Segons un article de Público, immediatament després de l'ocupació israeliana de Jerusalem i Cisjordània el 1967, els estudiants palestins van declarar una vaga de llarga durada que es va allargar durant diversos mesos i que va obligar el govern israelià a suspendre la seva decisió d'israelitzar les escoles palestines. Tot i això, mig segle després el procés d'israelització és més fort que mai i està avançant a grans passos sense que la comunitat internacional intervingui per frenar-lo.
Per altra banda, el llibre Palestine in Israeli School-Books: Ideology and Propaganda in Education, de l'autora Nurit Elhanan, presenta sota un estudi crític multimodal com la narrativa israeliano-sionista tal com es reprodueix en els llibres escolars de tres disciplines: història, geografia i estudis cívics. Consisteix en una anàlisi dels textos visuals i verbals que representen els "altres" dels jueus sionistes, és a dir, els palestins, tant els ciutadans d'Israel com els no ciutadans que viuen sota un règim militar als territoris palestins ocupats des de 1967. En aquest sentit, l'autora mostra que els llibres de text israelians utilitzen el discurs racista, tant visualment com verbalment per representar els palestins.
L'endemà: quina previsió hi ha?
Sheff recrimina que l'Autoritat Palestina i la UNRWA "han optat per parlar de resistència, violència, conflicte, mort, martiri i gihad. Per tant, aquest és un camí que no podem recórrer perquè el 7 d'octubre pot passar fàcilment". "Aquest és un pla d'estudis que s'imparteix, per exemple, a Cisjordània. Avui, qualsevol persona que hagi estat i hagi vist la geografia entre l'Autoritat Palestina i les principals ciutats d'Israel entendrà com és d'important que hi hagi una educació per a la pau a banda i banda d'aquesta línia verda", subratlla.
"Tothom parla de l'endemà. Per evitar una altra massacre l'endemà, si voleu somiar amb la pau, si voleu un resultat diferent, si voleu aturar aquest conflicte, si volem posar fi a això, hem de començar per la desradicalització dels nens de Gaza i això es pot fer i s'ha de fer i s'ha de fer a través d'un currículum escolar alternatiu. UNRWA no és la solució a això. Any rere any es va demanar, es va suplicar canviar el currículum escolar. Es va demanar a l'Autoritat Palestina que canviés el currículum escolar. Això no. És la cosa més senzilla del món. Això no és física nuclear. No estem parlant de dividir l'àtom aquí. Estem parlant de llibres de text, treure material dolent, posar material bo. Crec que sabem com fer-ho".
Un fet que podria contrastar amb la veu d'altres experts en matèria de pau. Sense anar més lluny, l'investigador i premi ICIP Construcció de la Pau, Vicenç Fisas, explicava a ElNacional.cat que el 7 d'octubre hauria estat l'espurna que hauria provocat Israel. "Però no li dona dret a destruir completament el poble palestí sobretot tenint en compte que Hamàs tenia poca prèdica a la població de la Franja de Gaza, no eren justament un grup estimat la població estava més aviat en contra d'ells. Ara la destrucció tan brutal que s'ha fet sobre Gaza, tota la franja, això provocarà uns odis brutals entre la població jove que seran futurs terroristes. Estem alimentant un conflicte de cara al futur. Israel hauria de ser conscient de l'efecte que tenen les seves accions militars". Un fet que, evidentment, no canviaria només amb l'educació o el sistema curricular.
Què passa amb la solució dels dos estats?
"Òbviament, la solució dels dos estats és una de les clares possibilitats que es posen davant els nens israelians per a la possibilitat de la pau. Els nens estan una mica empesos a prendre aquesta elecció. La solució de dos estats és una possible solució en relació amb els palestins, que evidentment no existeix al currículum palestí. No hi ha dos estats i no hi ha solució. Hi ha un estat, Palestina, des del riu fins al mar, que s'aconsegueix mitjançant la violència, la gihad i el martiri", recalca. Sobre una possible afectació al sistema escolar durant la guerra a Gaza, destaca que "no estic segur de com ha estat afectant el sistema escolar". Malgrat els continus bombardejos sobre la Franja i les imatges de la destrucció, Sheff constata que no té "cap informació que l'escolaritat s'hagi vist afectada de manera espectacular". "L'educació contínua. Pot ser que tingui la informació sobre això, ja ho sabeu, en relació amb Gaza. Ja sabeu, Gaza es troba en una situació desastrosa, i això inclou les escoles, no totes", conclou.