Moungi G. Bawendi, Louis E. Brus i Alexei I. Ekimov són els guanyadors del Nobel de Químics d'aquest 2023. Els tres científics han estat reconeguts amb aquest guardó pel descobriment i la síntesi de punts quàntics. Aquestes partícules tenen propietats úniques i ara difonen la llum des de pantalles i llums LED, a més tenen aplicacions en terrenys com la bioquímica i la medicina.

🏆 Premis Nobel 2023: llista de guanyadors, premis i com s'escullen

Tots els que estudien química aprenen que les propietats d'un element es regeixen pel nombre d'electrons que té. Tanmateix, quan la matèria es redueix a nanodimensions sorgeixen fenòmens quàntics ; aquests es regeixen per la mida de la matèria. Els premis Nobel de Química 2023 han aconseguit produir partícules tan petites que les seves propietats són determinades per fenòmens quàntics. Les partícules, que s'anomenen punts quàntics.

El Nobel de Física 

El Nobel de Física ha reconegut els francesos Pierre Agostini i Anne L'Huillier i l'hongarès Ferenc Krausz per obrir el camí a una nova àrea de recerca, l'attofísica, i proporcionar eines per a explorar el món dels electrons. Els seus mètodes experimentals per generar polsos de llum d'attosegons (una trilonèsima part d'un segon) han permès mesurar els processos ràpids en què els electrons es mouen o intercanvien energia, abans indetectables, i tenen aplicacions en els camps de l'electrònica i la medicina. "Els polsos d'attosegons es poden fer servir per examinar els processos interns de la matèria i identificar diferents esdeveniments", assenyala en la seva decisió la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.

El Nobel de Medicina 

El Nobel de Medicina ha distingit l'hongaresa Katalin Karikó i el nord-americà Drew Weissman per establir les bases per al desenvolupament de les vacunes amb ARN missatger (ARNm) contra la covid-19 i altres malalties infeccioses.

Les seves investigacions no només van alterar la comprensió de "com l'ARN missatger interactua amb el nostre sistema immune", sinó que van ser "crucials" per obtenir vacunes efectives a un ritme "sense precedents" durant "una de les grans amenaces a la salut humana en temps moderns", va destacar l'Assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d´Estocolm. Els descobriments sobre les modificacions de les bases de nucleòsids aconseguits per tots dos investigadors podrien ser usats a més en el futur per tractar certs tipus de càncer i produir proteïnes terapèutiques.