La UE ha detectat moviments "preocupants" de les tropes russes a la frontera amb Ucraïna, segons informa France Presse. "Estem monitoritzant la situació i la informació que hem recopilat fins ara és força preocupant", ha indicat Peter Stano, portaveu de la diplomàcia europea en una roda de premsa. Ha assenyalat que els 27 estats membres de la UE estan parlant amb els EUA i el Regne Unit sobre aquesta situació. "Estem disposats a prendre mesures, si cal, amb aquests socis", ha indicat.

Washington ja va demanar "claredat" dimecres a Rússia sobre els moviments "insòlits" de tropes a tocar de la frontera russo-ucraïnesa. "No tenim clares les intencions de Moscou, però sabem la seva estratègia", va declarar el cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, durant una roda de premsa amb el seu homòleg ucraïnès, Dmytro Kouleba. "La preocupació que tenim és que Rússia cometi el greu error d'intentar replicar el que va fer el 2014, quan va reunir forces al llarg de la frontera i va entrar al territori sobirà d'Ucraïna, mentre afirmava de forma errònia que els havien provocat", va afegir.

Per la seva banda, Rússia nega que estigui realitzant cap amenaça. "Rússia no representa cap amenaça per a ningú (...), ens ocupem dels nostres assumptes i prenem mesures per garantir la nostra seguretat si cal, si hi ha accions provocadores dels nostres oponents a prop de les nostres fronteres", ha assenyalat aquest divendres el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Segons ell, "les forces de l'OTAN són molt, molt actives i actuen en la proximitat immediata de les nostres fronteres, per l'aire, mar o terra".

Ucraïna manté un conflicte amb els separatistes prorussos a la part oriental del seu territori des del 2014, després que Rússia es va annexionar la península de Crimea d'Ucraïna. Els líders interins de les repúbliques autoproclamades de l'est d'Ucraïna Denis Pushilin (Donetsk) i Leonid Pasechik (Lugansk) van guanyar les eleccions el 2018 a les seves respectives regions després de l'escrutini del més del 96% dels vots, van informar les autoritats electorals dels territoris separatistes. Els prorussos van convocar els comicis, rebutjats per la Unió Europea (UE) i els EUA, després de l'assassinat en un atemptat amb bomba contra el líder de l'autoproclamada república popular de Donetsk, Alexandr Zajárchenko, del qual van responsabilitzar Ucraïna.

Independència a l'Església ortodoxa

 

Mentrestant, la concessió de la independència a l'Església ortodoxa ucraïnesa, que estava subordinada des de fa més 300 anys al Patriarcat de Moscou, va obrir també el 2018 un nou camp de batalla entre Rússia i Ucraïna.

El Sagrat Sínode de l'Església de Constantinoble va prendre la decisió de "garantir l'Autocefàlia a l'Església d'Ucraïna", amb la qual cosa va satisfer la petició que li va fer en el seu moment el president d'Ucraïna, Petró Poroshenko.

Presidit pel patriarca ecumènic de tots els ortodoxos, Bartomeu, el Sínode va anul·lar durant la seva reunió a Istanbul el "tomos" (decret) que adscrivia l'església ucraïnesa a la russa des del 1686. D'aquesta forma, va aplanar el camí per a la unificació dels més de 30 milions de fidels ucraïnesos sota un sol temple, que té ara la mateixa autoritat que les altres 14 esglésies ortodoxes ja existents al món, inclosa la russa.

Durant els últims tres segles tots els ortodoxos que vivien sota el sostre de l'imperi rus, inclosos els ucraïnesos, depenien del Patriarcat de Moscou, però en els últims anys hi havia cada vegada més partidaris del cisma amb l'església russa.