Més de 3.000 persones han perdut la vida a conseqüència del terratrèmol de gran intensitat (7,7 de magnitud) que va sacsejar Birmània el passat 28 de març. Segons una publicació recent a Nature, el que fa d’aquest terratrèmol un cas excepcional no és només la seva magnitud, sinó un fenomen "poc comú" que ha ampliat el seu abast: la ruptura supershear. Els primers estudis apunten que el moviment de la falla es va desplaçar a una velocitat superior a la de les mateixes ones sísmiques generades pel tremolor. Aquesta condició, que s’ha comparat amb l'efecte d'una aeronau supersònica, concentra l'energia del terratrèmol i multiplica la seva capacitat destructiva.

"És l'equivalent sísmic d'un jet supersònic", va comentar Frederik Tilmann, sismòleg del Centre GFZ de Geociències, en una publicació a LinkedIn, i destaca El Confidencial. La falla de Sagaing, que va provocar l'esdeveniment, hauria alliberat una gran quantitat d'energia al llarg de més de 400 quilòmetres en tan sols 90 segons, amb desplaçaments de fins a 6,5 metres entre les plaques.

Les conseqüències del terratrèmol s'han deixat sentir molt més enllà de l'epicentre. A Bangkok, a 1.000 quilòmetres de distància, es va enfonsar un edifici en construcció. La causa podria estar en la ruptura supershear, que avança més de pressa que les seves pròpies ones sísmiques, creant un front d'energia especialment destructiu.

myanmar efe (2)
Myanmar / Efe 

Ajuda humanitària en comptagotes

Es registren almenys 4.715 persones ferides i altres 341 continuen desaparegudes. Aquestes noves xifres s'han conegut mentre continuen les tasques de neteja i es van esvaint les esperances de trobar supervivents sota els runams. Sis regions segueixen en estat d'emergència declarat i, en total, almenys 21.783 habitatges estan registrats com a destruïts, així com més de 1.000 escoles, 48 hospitals, entre altres instal·lacions.

Mentrestant, el diari Global New Light of Myanmar ha informat que 49 avions carregats d'ajuda humanitària han arribat des del moment del terratrèmol, juntament amb 1.915 rescatistes internacionals. Segons estimacions de l'ONU, al voltant de deu milions de persones viuen a les zones més afectades. Entre aquests sectors hi ha zones ocupades per la resistència contra la junta militar. No obstant això, després de les pressions exercides per organitzacions humanitàries, la cúpula militar va anunciar un acord el dimecres 2 d'abril per permetre l'entrada de l'ajuda.

Elene Vuolo, subdirectora de l'Organització Mundial de la Salut a Birmània, va advertir que hi ha un alt risc de brots de còlera al territori birmà a causa del gran dany que s'ha produït al sistema de sanejament i la manca d'aigua potable. "En aquest país hi ha un risc molt alt de còlera", va afirmar Vuolo, referint-se a l'arribada de temperatures elevades al mes d'abril, on estima que es registraran entre 40 i 42 graus, amb poc més de pluja, cosa que podria agreujar la falta d'aigua. L'OMS ja va haver de socórrer un brot de còlera l'octubre passat a Mandalay, una de les regions que pateixen més el terratrèmol.

myanmar efe (3)
Myanmar / Efe

Mandalay, "ciutat d'or" 

Mandalay era coneguda antigament com la ciutat daurada, plena de brillants pagodes i túmuls budistes, però avui, l'antiga capital reial de Myanmar coberta per la pudor de cadàvers. Des del terratrèmol de magnitud 7,7 que va sacsejar Mandalay divendres passat, els cossos s'han acumulat tant que han hagut de ser incinerats, segons expliquen els habitants i recull la BBC. Els veïns de la segona ciutat més poblada del país comenten que han passat nits en blanc, vagant pels carrers plens de desesperació mentre els aliments i l'aigua escassegen. La deficient infraestructura i la guerra civil que afecta el país estan dificultant greument les tasques de rescat a Myanmar, on l'exèrcit té un llarg historial d'ocultar la magnitud dels desastres nacionals.

Mandalay va ser fundada el 1857 pel rei Mindon, substituint Amarapura com a nova capital reial de la dinastia Konbaung. Va ser l'última capital reial de Myanmar (abans coneguda com a Birmània) abans de l'annexió del regne per part de l'Imperi Britànic el 1885. Sota domini britànic, Mandalay va mantenir la seva importància comercial i cultural tot i l'auge de Yangón, la nova capital de la Birmània britànica. La ciutat va patir una gran destrucció durant la conquesta japonesa del país a la Segona Guerra Mundial. El 1948, Mandalay va passar a formar part de la nova Unió de Birmània, recentment independent. Avui dia, la ciutat era considerada el centre econòmic de l'Alt Myanmar i el nucli de la cultura birmana.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!