Conscient de la bona posició que li concedeixen les enquestes, el Partit Nacionalista Escocès centrarà la campanya electoral que s'inicia avui en un missatge clau: enfortir la seva presència al Parlament de Westminster per aconseguir un segon referèndum d'independència.

Malgrat que la contesa electoral per a les eleccions del 12 de desembre comença formalment aquest dimecres amb la dissolució de la Cambra dels Comuns, l'ambient preelectoral es respira al Regne Unit des de fa mesos, ja que es pressentia que el bloqueig polític causat pel "Brexit" només podia resoldre's a les urnes.

Analistes consultats per Efe coincideixen en què el SNP, fins ara la tercera força a la cambra baixa britànica, basarà la seva estratègia en dos missatges principals: parar la sortida de la Unió Europea (UE) i aconseguir que Londres accedeixi a negociar un nou plebiscit sobre la independència d'Escòcia.

La regió ja va celebrar un referèndum sobre el seu encaix constitucional el 2014, en el qual el 55 % va optar per continuar al Regne Unit, tanmateix, la victòria del "Brexit" dos anys després, ha reobert el debat perquè la majoria d'escocesos va donar suport romandre a la UE.

Aquest és l'argument amb el qual la ministra principal escocesa i líder del SNP, Nicola Sturgeon, planeja demanar formalment la consulta per a 2020 al pròxim ministre que sorgeixi d'aquests comicis.

Per a Anthony Salamone, analista d'European Merchants, si bé en les últimes eleccions de 2017, "no estava clar quin era el missatge del SNP i aquesta és la raó per la qual van perdre tants escons", van passar de 56 (dels 59 reservats a Escòcia) el 2015 a 35 diputats el 2017, aquesta vegada "té un missatge molt més clar".

"El SNP va ser instrumental perquè aquestes eleccions se celebressin, perquè pensa que pot capitalitzar-les ara, quan les enquestes li donen un gran resultat i com, Sturgeon vol demanar formalment l'autorització per a un referèndum, les eleccions poden servir-li per fer pressió en la seva demanda", va afirmar.

Els últims sondejos apunten que el SNP podria obtenir entre el 3 % i el 5 % dels sufragis, la qual cosa podria traduir-se en uns 50 diputats, amb la qual cosa recuperaria la força que va obtenir el 2015, un escenari que el professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Strathclyde (Glasgow) Mark Shephard considera "bastant probable".

"A Escòcia hi ha dos grups de població, d'una banda, el 51 % que vol formar part del Regne Unit i pel qual competeixen el Partit Laborista, el Conservador i els Liberals Demòcrates i, per un altre, el 49% que dona suport a la independència, segons els últims sondejos, pel que només lluita el SNP", va apuntar.

En una cita electoral provocada pel "Brexit", la ruptura amb el bloc comunitari és inevitablement un dels eixos centrals, ja que serà el Parlament resultant el que decideixi com es resoldrà el divorci amb Brussel·les, per això Shephard considera que som davant de les eleccions "més complexes de la història".

"A Escòcia és encara més complicat, perquè no es tracta només del 'Brexit', sinó també de la independència. El vot a l'esquerra es fracturarà i el gran beneficiat va a ser el SNP, perquè la clau que guiarà el vot és el referèndum," va dir.

Si bé el conservador Boris Johnson ha rebutjat donar el seu vistiplau a una nova cita amb les urnes a Escòcia, el líder laborista, Jeremy Corbyn, ha suggerit que podria obrir-se a negociar-la, una possibilitat que els experts veuen factible si necessita el suport del SNP per arribar al govern.