La República de Namíbia, país del sudoest africà que des del 1884 i fins a la fi de la Primera Guerra Mundial va formar part de l’imperi alemany sota la forma de la colònia de l’Àfrica del Sudoest, ha retret públicament a l’antiga metròpoli el seu suport a Israel davant les acusacions de genocidi a Gaza a la Cort Internacional de Justícia (CIJ) de la Haia tot recordant que Alemanya va perpetrar el que s’ha considerat el primer genocidi del segle XX, contra els pobles herero i nama, que van delmar les poblacions respectives entre els anys 1904 i 1908. Per al govern namibi, no s’entén que Alemanya, que reconeix oficialment que va perpetrar el genocidi en temps del kàiser Guillem II, últim emperador d’Alemanya, ara faci costat a Israel.
Davant aquesta situació, el govern namibià va fer públic aquest dissabte al vespre el seu posicionament oficial i va assenyalar, en un comunicat distribuït en xarxes socials que “rebutja el suport d'Alemanya a la intenció genocida de l'estat racista israelià contra civils innocents a Gaza”. El comunicat evoca que en la primera dècada del segle XX l’imperi alemany va perpetrar un genocidi “en el qual desenes de milers de namibians innocents van morir en les condicions més inhumanes i brutals” i assenyala que el govern alemany “encara ha d'expiar completament el genocidi que va cometre a terra de Namíbia”.
Segons el mateix comunicat, el president de Namíbia, Hage G. Geingob, expressa “una profunda preocupació” pel suport mostrat per Alemanya a Israel davant “l'acusació moralment justa presentada per Sud-àfrica” en la qual s’acusa Israel de cometre genocidi a Gaza. “Alemanya no pot expressar moralment el seu compromís amb la Convenció de les Nacions Unides contra el genocidi, inclosa l'expiació del genocidi a Namíbia, alhora que dona suport a l'equivalent a un holocaust i un genocidi a Gaza”, afirma el govern namibià, que recorda les paraules de Geingob segons les quals, "cap ésser humà amant de la pau pot ignorar la carnisseria que es duu a terme contra els palestins a Gaza" i reclama la reconsideració del posicionament alemany.
El primer genocidi del segle XX
L’anomenat primer genocidi del segle XX va tenir lloc com a cruenta reacció de les forces de l’imperi alemany contra la rebel·lió dels herero, que es van alçar en armes contra el domini colonial i als quals es van afegir els nama. Després d’una derrota militar a mans del general alemany Lothar von Trotha, els membres dels dos pobles van ser obligats a marxar al desert d’Omaheke, on la majoria va morir a conseqüència de la fam i la deshidratació, mentre que d’altres van ser internats en camps de concentració. Es considera que van morir 65.000 herero (d’un total de 80.000) i 10.000 nama (de 20.000).
La consideració de genocidi no arribaria fins al 1985 gràcies a l'Informe Whitaker de les Nacions Unides, que va classificar la repressió posterior a la guerra com un intent explícit d'extermini dels herero i nama. El 2004 el govern alemany va reconèixer i es va disculpar pels esdeveniments i el 2015 el govern alemany i el president del Bundestag van reconèixer específicament que s’havia tractat d’un "genocidi", però en les dues dates es va rebutjar cap mena d’indemnització per aquells fets als descendents dels supervivents.
Controvèrsia per les indemnitzacions
Amb tot, el govern alemany va acceptar molt recentment, el 2021, i després d’anys de negociacions amb el govern namibi, la possibilitat d’indemnitzar les víctimes, però no a partir de pagaments individualitzats als descendents dels supervivents sinó per mitjà d’un programa de desenvolupament a Namíbia per valor de 1.100 milions d’euros a invertir durant un període de 30 anys. La proposta alemanya va generar controvèrsia entre el govern namibi i l’oposició amb l’afegit que, segons apunta l'agència Efe, els representants dels herero i nama exigeixen indemnitzacions individuals, una possibilitat de la qual Alemanya no en vol sentir a parlar. En tot cas, el posicionament alemany sobre les acusacions de genocidi a Israel ha fet que Namíbia hagi pogut evocar la matança i reivindicar la seva veu en el pla internacional.