La NASA ha confirmat aquest dimarts que la seva nau DART va aconseguir desviar la trajectòria de l'asteroide Dimorphos, ubicat a uns 11 milions de quilòmetres de la Terra, en una prova d'estratègia de defensa planetària. L'administrador de l'agència espacial nord-americana, Bill Nelson, ha apuntat que, abans de l'impacte, Dimorphos trigava 11 hores i 55 minuts a girar al voltant d'un altre asteroide més gran anomenat Didymos, amb què forma el que es coneix com un sistema d'asteroide doble. La nau, però, va aconseguir reduir aquesta òrbita a 32 minuts: "Hauria estat un èxit si l'hagués escurçat només uns 10 minuts, però la va reduir més ​​i va modificar la seva trajectòria", han explicat després d'assolir l'objectiu de la primera missió de defensa planetària.

L'òrbita de Dimorphos s'ha apropat uns deu metres a Didymos, un canvi en la seva trajectòria provocat per l'impacte de la nau de la NASA que és permanent. Era la primera vegada a la història de la humanitat que s'intentava canviar la trajectòria d'un cos celeste per provar com s'hauria de defensar la Terra davant la col·lisió d'un asteroide similar al que fa 66 milions d'anys va provocar l'extinció dels dinosaures. L'impacte de DART va tenir lloc el passat 26 de setembre i va ser retransmès en directe. Aquesta nau no tripulada mesurava gairebé el mateix que una nevera i la seva construcció va tenir un cost de més de 330 milions de dòlars, uns 339,25 milions d'euros. "Fa dues setmanes, la NASA va tornar a fer història. Vam fer la primera prova de defensa planetària de la humanitat i vam mostrar al món que la NASA és un defensor seriós d'aquest planeta", ha assegurat Nelson en la presentació de les conclusions de la missió.

Les primeres informacions

Dimorphos és un cos espacial de 160 quilòmetres de diàmetre semblant a una lluna que gira al voltant de Didymos, un asteroide de 780 metres de diàmetre i el nom del qual significa "bessó" en grec. La NASA ha detallat que les conclusions d'aquest dimarts són només "el principi" de tota la informació que esperen que els proporcioni aquesta missió, pensada per posar a prova la tecnologia existent en cas que arribés algun cos celeste a la Terra que suposés un perill directe. És per això que la missió buscava desviar l'asteroide i no destruir-lo. "No és explotar l'asteroide en milions de trossos, sinó donar-li una petita empenta", va avançar el passat setembre Nancy Chabot, una de les principals investigadores que treballen a la nau DART.

Catalunya, part de l'equip

L'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) participa en aquesta primera missió de la NASA per desviar un asteroide que es podria considerar potencialment perillós. L'astrofísic Josep Maria Trigo-Rodrígue forma part de l'equip científic de la missió. És membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC). "Amb la missió DART pretenem entendre millor els aspectes clau que influeixen en la transferència de moment cinètica per un projectil sense càrrega explosiva. És un experiment físic amb el qual volem conèixer l'eficiència amb què un projectil kamikaze excava un cràter en un asteroide, llançant els materials de la superfície de l'asteroide en direcció oposada al projectil", va explicar Trigo-Rodríguez pocs dies abans de la missió. "Com més gran sigui l'eficiència d'aquest procés, més gran serà el desviament de l'asteroide, però hi ha un factor multiplicatiu en el procés d’excavació per impacte que cal entendre millor a partir d'aquest experiment", va concloure.