Un dels països més petits del món és el que té una de les taxes d'obesitat més altes del planeta. Es tracta del tercer país més petit del món darrere de la Ciutat del Vaticà i Mònaco i la república independent més petita del món. L'illa de Nauru, ubicada al Pacífic Sud, té la taxa d'obesitat més alta del món, tal com constata el Factbook de la CIA. Tot i que Nauru és un dels països més petits i menys poblats del món, amb una població de prop de 10.000 persones. La seva taxa d'obesitat és extremadament alta, amb més del 70% de la seva població adulta afectada per aquesta condició. Una de les causes d'aquesta situació es deu a la dependència econòmica de Nauru de l'exportació de fosfat, un fet que ha comportat a una dieta alta en greixos i sucres a la població.
Alguns dels factors, però, estan relacionats amb la història i l'economia del país. En la dècada del 1960 i 1970, Nauru era un important exportador de fosfat, un mineral usat en la producció de fertilitzants. Aquesta exportació va generar una gran riquesa al país, però també ha tingut efectes negatius en la salut de la població. I és que amb la riquesa generada per l'exportació de fosfat, la població de Nauru va adoptar una dieta rica en greixos i carbohidrats, incloent-hi aliments processats i begudes ensucrades. A més, el país ha importat una gran quantitat d'aliments, un fet que ha augmentat encara més la disponibilitat d'aliments poc saludables.
La contracció de l'economia de Nauru
L'economia d'aquesta petita illa del Pacífic ha patit una gran contracció des de la dècada del 1990, un fet que ha afectat la capacitat del país per abordar l'obesitat i altres problemes de salut. Tot i que Nauru ha introduït programes per promoure una alimentació més saludable i un estil de vida actiu. Aquests esforços, doncs, s'han enfrontat a desafiaments a causa de la falta de recursos i a la dependència econòmica del país de l'exportació de fosfat.
Un altre factor que també contribueix a l'obesitat de Nauru és el canvi en l'activitat física. La població era molt més activa fa uns anys que no pas ara, per la pesca i l'agricultura, però amb la disminució d'aquestes activitats, la població té un altre estil de vida, més sedentari. A més, la construcció de carreteres i la disponibilitat de vehicles motoritzats.
La riquesa i el declivi en poques dècades
Tot va començar després de la independència de l'illa el 1968. Primer va ser Alemanya, després va passar a mans japoneses i, finalment, va passar per Austràlia. En aquest sentit, Nauru va començar a patir un creixement econòmic exponencial, que ha acabat de la pitjor manera.
A conseqüència de l'explotació minera, els territoris van quedar destruïts. De fet, gairebé el 90% dels terrenys van ser malmesos per les màquines excavadores, segons el Factbook de la CIA. Nauru va estar gairebé en fallida durant la dècada dels 90, quan les reserves de fosfat van començar a acabar-se. El govern i els grans inversors estrangers també van patir-ne les conseqüències i van patir pèrdues importantíssimes.
Els boscos naturals havien desaparegut, el desastre ecològic i la decadència de la natura han estat els més greus del món i també els menys coneguts, tal com destaca el portal Econoticias. Les coses no són fàcils a Nauru perquè a més d'aquests desgavells naturals, aquesta illa també està amenaçat pel canvi climàtic. I és que en tenir un relleu baix, és una de les illes que podria desaparèixer pel desgel.
De què viu Nauru?
Actualment, el país és insolvent. Per tant, depèn dels pocs ingressos pels fosfats i de les ajudes internacionals que provenen d'Austràlia i Taiwan. Al primer, constata el mateix portal, hi té una presó i un camp de refugiats. I a Taiwan, a canvi del vot de la nació a l'ONU. I és que la geopolítica, en aquests casos, és importantíssima. En una aposta per l'ajuda humanitària russa, el 2008, Nauru va reconèixer les repúbliques separatistes georgianes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud.
Imatge principal: una platja de Nauru / Unsplash