Tret de sortida al Fòrum Català per la Pau. Aquest dimecres, des del Parlament de Catalunya, s'han presentat les diferents temàtiques que guiaran el Fòrum i els mecanismes de participació ciutadana. Un espai que tindrà una durada de dos anys i la voluntat és la de propiciar la reflexió sobre com s'entén la pau a Catalunya i com podem contribuir, des de Catalunya a la pau al món. Durant la II Jornada de Pau del Parlament de Catalunya, coorganitzada conjuntament per l’ICIP, el Consell Català de Foment de la Pau i Lafede.cat, s'ha presentat el Fòrum i s'ha explicat que vol ser un procés participatiu d'anàlisi i reflexió. Tal com ha explicat Kristian Herbolzheimer Jepsson, director de l'ICIP i vicepresident del Consell Català de Foment de la Pau, neix amb dos objectius: crear una política pública de pau a Catalunya i reforçar les agendes i capacitats d'incidència social i política de les organitzacions de foment de la pau catalanes. El Fòrum es desenvoluparà al llarg de 2024 i 2025 i comptarà amb un procés participatiu a partir de cinc eixos de debat, els quals es presentaran en la II Jornada de la Pau: Cultura de pau; Seguretat i justícia; Conflictes armats; Reptes globals; Dones, pau i seguretat.
La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha destacat durant l'acte que tot just aquestes jornades tenen lloc quan sembla "que els conflictes no paren de créixer i cronificar-se". Així, ha destacat també que és normal sentir frustració i desolació i empatia davant del patiment de les víctimes. "Els catalans no sentim indiferència davant les situacions traumàtiques, davant les injustícies i desigualtats, Catalunya ha fet sentir la seva veu". En aquest context, ha volgut insistir que troba "incomprensible que es busquin proves d'un terrorisme inexistent del que va ser un moviment pacífic" i ha posat èmfasi en el fet que el poble català sempre s'ha manifestat "pacíficament des del civisme". "Aquests trets defineixen la identitat com a país i com a poble".
Herbolzheimer, que també ha parlat en nom de Gabriela Serra Frediani, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, que no ha assistit a l'acte perquè està en vaga de fam per acabar amb el comerç d'armes a Israel i demanar que Espanya doni suport a la petició de Sud-àfrica, ha posat èmfasi que les 200 persones reunides aquest dimecres al Parlament compartien un compromís per una societat i un món més just i solidari. "La intenció és elaborar un pla de país de pau, una política pública de pau per dotar de coherència i impacte les actuacions de govern i municipals, a l'hora d'enfortir el moviment per la pau de Catalunya i buscar aliances amb sectors afins". Així, ha subratllat que cal "renovar el discurs i l'agenda d'incidència al voltant de la cultura per a la pau". D'aquesta manera, ha constatat que el Fòrum "és una iniciativa social i institucional impulsada pel teixit associatiu, amb un procés participatiu obert i que s'anirà nodrint de les aportacions que s'hi vagin sumant". La idea del fòrum és, doncs, trobar-se i compartir i identificar sinergies.
Què és la pau?
L'acte ha conclòs amb dues taules rodones, una sobre els reptes i les oportunitats de fomentar la pau i, finalment, una segona sobre els processos participatius i eixos temàtics. Herbolzheimer, que ha participat en la primera, ha destacat que la idea de pau no ha canviat gaire al llarg de la història i que es defineix com a "absència de violència". Ara bé ha subratllat que també cal tenir en compte la violència directa, agressions físiques o pobreses i fam. En aquest sentit, ha destacat que les Nacions Unides es van crear després de la Segona Guerra Mundial i que entre els garants d'aquest mandat, hi ha cinc països del consell de seguretat que estan involucrats en guerra.
L'autor Luca Gervasoni Vila, director de l’Institut Internacional per l’Acció No Violenta NOVACT, ha volgut fer un diagnòstic honest de la situació actual i ha posat sobre la taula quina feina es podria fer i de quina manera. En aquest sentit, ha dit que caldria mirar Europa i per què dictadures com Turquia o Qatar estan promovent iniciatives de pau a Ucraïna i Gaza. "Està emergint una nova agenda, ens hem de mirar a la cara i generar noves idees i impulsar noves polítiques".