Els països bàltics també seran protagonistes de la cimera de l'OTAN que tindrà lloc a Madrid el 29 i 30 juny. S'espera que es parli d'Ucraïna, però també com s'haurà de tractar a la Xina en els pròxims 10 anys. A més, també hi haurà sobre la taula el bloqueig –o desbloqueig– de Turquia respecte a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'Aliança. Els bàltics senten cada vegada més a prop la guerra. La majoria destaca que Rússia optava per una guerra curta. Però els plans no haurien sortit al Kremlin com s'imaginaven. Ucraïna busca ara més armes, convençuda de poder plantar cara i fer front a la invasió.

En aquest context, la cimera de l'OTAN a la capital espanyola s'ha convertit en una reunió molt esperada. Poden passar moltes coses o no passar-ne gaires. Però el que segur que acaba passant és un xoc de posicions diferents. Els bàltics podrien tenir una entrada triomfal a la trobada. Des de fa temps demanen més presència de l'OTAN a les seves fronteres, perquè la seva capacitat defensiva per fer front a Rússia és limitada i senten cada vegada més fort la presència russa. Sobretot, des de l'annexió de Crimea l'any 2014. En part, creuen que podrien ser els següents. 

Fa només uns anys, l'OTAN no creia que hagués d'emprar massa esforços defensius. Malgrat tot, l'annexió de Crimea i la guerra del Donbass van canviar una mica les percepcions. Les crítiques van ploure força aleshores perquè ja es va considerar que ningú havia fet prou davant dels atacs de Rússia. La reacció primera va ser la realització de maniobres. Però el que de veritat va posar de manifest la preocupació atlàntica i el compromís de defensa va ser la creació de forces multinacionals anomenades eFP ( 'enhanced forward presence' o més presència avançada). Aquestes forces es van establir, tal com recorda El Confidencial, l'any 2017 i van consistir en la creació de quatre contingents multinacionals amb forces més o menys equivalents. Es van instal·lar a Letònia, Lituània, Estònia i Polònia. Després de la invasió russa, es va acordar establir quatre grups similars a Bulgària, Hongria, Romania i Eslovàquia. 

Els bàltics volen presència permanent de l'OTAN

Estònia, Letònia i Lituània, que van formar part un dia de la Unió Soviètica, són ara part de l'OTAN i aspiren a una presència militar permanent de l'aliança davant de possibles amenaces de Rússia. D'aquesta manera, tots tres estan concentrant esforços perquè l'OTAN mantingui una presència més permanent als seus territoris després de la invasió de Rússia a Ucraïna. De fet, el passat mes d'abril ja ho van demanar, segons destaca Efe.

Les tres nacions, amb una població combinada de només sis milions d'habitants, es van unir a l'aliança el 2004 i durant molt de temps han estat percebudes com unes de les més vulnerables del bloc. Lituània, Letònia i Estònia geogràficament estan connectades a la resta dels països de l'OTAN per un corredor estret que s'estén entre l'enclavament rus fortament armat de Kaliningrad i Bielorússia, un aliat de Moscou.

 

Imatge principal: Tallinn / Foto: Unsplash