El primer ministre d'Israel, Benjamín Netanyahu, ha assegurat en una entrevista aquest diumenge al vespre estar "preparat per a un acord parcial" amb Hamàs per aconseguir el retorn de part dels ostatges que continuen segrestats a la Gaza, però ha insistit que no posarà fi a la guerra fins a destruir al grup islamista palestí. "Estem obligats a continuar lluitant després d'una pausa per aconseguir la nostra meta de destruir a Hamàs", ha asseverat el mandatari israelià en el programa "Els patriotes", de la cadena del dretà Channel 14, en la qual ha estat la seva primera entrevista en un mitjà hebreu des del 7 d'octubre.
Poc després de la seva emissió, l'Oficina del primer ministre ha fet públic un comunicat aclarint que "és Hamàs que s'oposa a l'acord, no Israel", davant de les crítiques sorgides cap a Netanyahu per part de la població, que retreuen al líder israelià la seva intenció de sostenir el conflicte en lloc de cedir per concretar de forma efectiva una treva i que s'han manifestat aquest cap de setmana arreu del país. "El primer ministre ha deixat clar que no abandonarem Gaza fins al retorn dels 120 ostatges, vius i morts", conclou el comunicat.
En resposta, Hamàs ha publicat un text insistint que qualsevol acord ha d'incloure "una afirmació clara d'alto el foc permanent i una retirada completa de la Gaza" com a "necessitat inevitable per bloquejar els intents de Netanyahu d'evadir, enganyar i perpetuar l'agressió". L'agrupació palestina assegura que les declaracions de Netanyahu "són una clara confirmació del seu rebuig de la recent resolució del Consell de Seguretat [de l'ONU] i les propostes del president [dels Estats Units, Joe] Biden".
La resolució de Nacions Unides, aprovada el 10 de juny, va donar suport a la proposta de treva de Biden, sobre la qual Israel i Hamàs negocien aquestes últimes setmanes sota la mediació dels EUA, Egipte i Qatar. Aquest esborrany d'acord nord-americà recull en la seva primera fase un alto el foc temporal durant el qual es produiria un intercanvi parcial d'ostatges (dones, ancians i ferits), a canvi de centenars de presos palestins. Tanmateix, Hamàs i Israel sempre xoquen en la mateixa línia vermella: l'alto el foc definitiu, una condició indispensable per als islamistes i una cosa inacceptable per a Netanyahu, els objectius de guerra dels quals, assegura, passen primer per la destrucció de les capacitats militars i de govern de Hamàs, que governa de facto a Gaza.
Sobre el curs de la guerra, que dura ja més de mig any i ha deixat més de 37.000 morts a Gaza, el primer ministre ha dit en l'entrevista que "l'escenari d'alta intensitat de la guerra acabarà" i passarà "molt aviat". Dels 251 segrestats el 7 d'octubre, queden a l'enclavament 116 captius, almenys 40 d'ells morts, segons Israel —més de 70, segons Hamàs—. Des que va esclatar aquesta nova revifada del conflicte palestino-israelià, Israel i Hamàs només han aconseguit un acord de treva d'una setmana a finals de novembre, que va permetre alliberar 105 ostatges a canvi de 240 presoners palestins.
Milers de persones protesten contra Netanyahu
L'entrevista del primer ministre israelià arriba just després que desenes de milers d'israelians protestessin aquest dissabte a diverses ciutats del país contra el Govern de Netanyahu, a qui demanen la seva dimissió i que assoleixi un acord per a l'alliberament de tots els ostatges que el grup islamista Hamàs manté segrestats a la Gaza des del passat 7 d'octubre. Les grans manifestacions d'aquest cap de setmana, en ciutats com Tel-Aviv, Haifa, Cesarea o Jerusalem, venen precedides per una setmana de protestes generalitzades, amb aldarulls violents, ciutadans ferits i l'ús de canons d'aigua per les forces policials.
En la rebatejada com a plaça de la Democràcia de Tel-Aviv, escenari també de les massives protestes contra la reforma judicial, els manifestants van escoltar aquest dissabte a familiars dels ostatges davant el Ministeri de Defensa, en la base militar de Kirya. Al nord, a prop de la segona residència de Netanyahu a Cesarea, centenars de manifestants van acusar el primer ministre de ser culpable per la desprotecció que van patir els ciutadans pròxims a Gaza i per haver-los abandonat després, i li van exigir comicis anticipats.