El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha agraït aquest dissabte al president dels Estats Units, Joe Biden, la posició estatunidenca en la votació del Consell de Seguretat de l'ONU, que finalment, i després de diverses votacions, va emetre una resolució per a impulsar l'entrada d'ajuda humanitària a Gaza, però que no inclou un alto el foc per l'oposició nord-americana. Netanyahu ha mantingut una conversa amb el mandatari estatunidenc, segons indica en un comunicat l'oficina del primer ministre israelià, a on també "ha deixat clar que Israel continuarà la guerra fins que es compleixin tots els seus objectius", és a dir —assenyalen— la destrucció del grup islamista palestí Hamàs, que governa de facto a Gaza, i el rescat de tots els ostatges que segueixen captius en la Franja.
🌍 El Consell de Seguretat de l'ONU aprova una resolució descafeïnada sobre Gaza
🔴 El balanç de víctimes a la Franja de Gaza s'eleva fins als 20.200 morts i 53.600 ferits
Segons un comunicat de la Casa Blanca, Biden "ha emfatitzat la necessitat de protegir" la població civil de Gaza i als treballadors humanitaris i facilitar la seva sortida de les àrees de combat. Tots dos líders han abordat també les negociacions per a aconseguir l'alliberament dels ostatges que romanen segrestats per Hamàs i van acordar mantenir consultes periòdiques. Així i tot, preguntat per la premsa a la seva sortida de la Casa Blanca en direcció a la residència de Camp David, on passarà el Nadal, Biden ha confirmat que no ha demanat un alto el foc a Netanyahu durant la seva conversa.
Resolució descafeïnada de l'ONU
El Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar el divendres una resolució per a impulsar l'enviament d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza, després d'una setmana d'intenses negociacions. La iniciativa, presentada per Unió dels Emirats Àrabs, va haver de reescriure's diverses vegades per les objeccions dels Estats Units, que té poder de veto en l'organisme i que finalment es va abstenir, igual que Rússia. El text demana al secretari general de l'ONU, António Guterres, que designi a un coordinador especial per a monitorar i verificar l'enviament d'ajuda humanitària a l'enclavament palestí.
Hamàs, que controla de facto la Franja de Gaza, considera "insuficient" la resolució per no cridar a un cessament el foc definitiu. "L'Administració estatunidenca ha treballat intensament per a buidar aquesta resolució de la seva essència i emetre-la en aquesta fórmula feble, que permet a l'ocupació feixista completar la missió de destrucció, matança i terrorisme en la Franja de Gaza, desafiant la voluntat de la comunitat internacional", afegeixen. Els Estats Units ja ha vetat dues vegades resolucions de l'ONU que demanaven un alto el foc a Gaza.
Més de 20.200 morts a Gaza
La darrera revifada del conflicte palestino-israelià, amb l'esclat virulent de la guerra oberta entre Israel i el grup islamista Hamàs el 7 d'octubre per l'atac terrorista d'aquests sobre territori israelià —que va causar més de 1.200 morts i 250 segrestats—, la Franja viu una crisi humanitària sense precedents pel cèrcol i la fustigació israeliana, amb escassetat d'aigua potable, aliment, medicines, electricitat i combustible, a més del col·lapse dels hospitals i el brot d'epidèmies en ple hivern. Tot i que Israel permet l'entrada de camions amb ajuda humanitària a través del pas de Rafah, fronterer amb Egipte, aquests són amb comptagotes i en quantitats insuficients per als 1,9 milions de desplaçats forçosos, perquè les autoritats israelianes revisen minuciosament cada camió abans que entri a l'enclavament. Els combats només van cessar durant els set dies que va durar una treva al novembre mediata per Qatar, Egipte i els Estats Units que va permetre l'alliberament de 105 ostatges a canvi de 240 palestins presos a Israel. En aquests dos mesos de bombardejos israelians i ofensives terrestres sobre Gaza, ja han mort més de 20.250 persones.