Israel ha anunciat la mort de Yahya Sinwar, líder de Hamàs a Gaza i cervell del 7-O. "Yahya Sinwar ha estat eliminat". Així ho anunciava la ràdio oficial de l'exèrcit israelià i ho confirmaven després el ministre d'Exteriors, Israel Katz, i el mateix exèrcit israelià. Per a més inri, a les xarxes socials han circulat imatges del cadàver, suposadament obtingudes per The New York Times. La mort s'hauria produït en combats entre tropes d'infanteria i milicians durant una patrulla rutinària de la tarda de dimecres a Rafah, al sud de la Franja. Després de conèixer la notícia, familiars dels ostatges han exigit que la mort de Sinwar serveixi per assolir un acord per alliberar els 97 ostatges que continuen a Gaza. "Fem una crida al govern israelià, als dirigents mundials i als països mediadors perquè transformin la fita militar en una de diplomàtica mitjançant la cerca d'un acord immediat", ha reclamat el Fòrum de Famílies d'Ostatges. Però, de moment, no sembla encaixar amb el que vol el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
El líder israelià ha descartat cap acord pels ostatges després de la mort de Sinwar: "La guerra no ha acabat". Ho va dir dijous mateix en un missatge televisat en hebreu. Així mateix, va fer una crida perquè els milicians de Hamàs es rendeixin: "Si dipositen les armes i retornen els ostatges, podran abandonar la Franja i seguir vivint". "I de la mateixa manera dic: qui faci mal els nostres ostatges, sang al cap. (...) El retorn dels nostres ostatges és una oportunitat per assolir tots els nostres objectius i apropar la fi de la guerra", afegia.
Quants líders de Hamàs i Hezbollah ha matat Israel?
Des del 7 d'octubre, és a dir, de l'atac de Hamàs a Israel i de la resposta sobrepassada d'aquest, el govern de Netanyahu ha aconseguit atribuir-se la mort de diferents líders de Hamàs i Hezbollah. Saleh al-Arouri, vicepresident del consell rector de Hamàs i membre fundador, va ser assassinat a Beirut en un presumpte atac aeri israelià el gener del 2024. Al març d'aquest any, un atac aeri va matar Marwan Issa, un alt comandant militar i membre del cercle tancat que coneixia el pla de l'atac del 7 d'octubre. Issa havia estat atacat quan es desplaçava d'un lloc a l'altre i no anava acompanyat d'ostatges. Després de l'atac, els dirigents de Hamàs van tallar completament les comunicacions, entre ells o amb qualsevol altra persona, durant dies per por a una infiltració o a una bretxa de seguretat tecnològica que els pogués exposar a tothom, recull el The Guardian.
Al juliol, un atac aeri israelià massiu a al-Mawasi, una zona humanitària suposadament segura a Gaza, va matar Mohammed Deif, l'ajudant més proper de Sinwar. Un altre veterà amb dècades de militància, aquest home de 58 anys havia escapat a set intents d'assassinat previs per part d'Israel, encara que es creu que va patir ferides permanents. Deif va supervisar les campanyes d'atemptats suïcides a la dècada de 1990 i, més recentment, els esforços de Hamàs per construir coets més efectius a Gaza i l'immens complex de túnels que travessa el territori. També es creu que se li va encarregar entrenar les forces d'elit Nukhba de Hamàs. L'atac que el va matar també va acabar amb 90 civils.
Fuad Shukr, membre fundador de Hezbollah, la milícia amb base al Líban i recolzada per l'Iran, va morir en un atac aeri el 30 de juliol. Shukr, de 63 anys, havia participat en els atemptats suïcides massius llançats contra objectius nord-americans, francesos i israelians el 1983. Un dia després, Ismail Haniyeh, president del consell directiu de Hamàs, va morir quan una bomba va explotar al seu dormitori en una casa d'hostes del govern a Teheran. Haniyeh, de 60 anys, estava de visita a la capital iraniana per a la presa de possessió del nou president, Masoud Pezeshkian. Un altre membre fundador de Hamàs no es creu que Haniyeh tingués coneixement previ dels atacs del 7 d'octubre i la seva relació amb Sinwar era tensa, constata el diari en el mateix article. Segons informes, desenes de membres de la seva família han mort en atacs i bombardejos israelians a Gaza.
Al setembre, Hassan Nasrallah, que va dirigir Hezbollah durant més de tres dècades, va ser assassinat per Israel en una sèrie d'atacs contra la seu clandestina del grup a Dahieh, un suburbi del sud de Beirut. Nasrallah, de 64 anys, es va guanyar un suport personal fervent, guiant el moviment musulmà xiïta a través d'una sèrie de transicions, equilibrant les demandes del seu paper militar amb les dels seus expansius sistemes de benestar social, construint una ala política i negociant les diverses crisis que van esclatar a la regió.
Podria arribar un alto el foc?
Després de la mort del líder de Hamàs i cervell del 7 d'octubre, molts pensaven que l'alto el foc estava més a prop que mai. Però les paraules de Netanyahu no fan pensar en una treva de cap mena. Segons destaca un altre article del The Guardian, sobre què podria passar ara, Hamàs representarà a Sinwar com un màrtir i buscarà emmarcar la seva mort d'una manera que inspiri nous voluntaris. Que sembli que va morir lluitant en una primera línia, amb una arma a la mà, ajudarà a això. Però sigui quina sigui la propaganda, és poc probable que l'eliminació d'un líder tan respectat augmenti el reclutament, i Hamàs necessita molta mà d'obra a Gaza, on ha patit nombroses baixes.
És probable que el comandament passi al germà petit de Sinwar, Mohammed, de 49 anys, que probablement continuarà l'estratègia de resistència insurgent de baix nivell a Israel, centrant-se a mantenir algun tipus de control administratiu a l'ombra al territori i aprofitar la indignació internacional per baixes civils per pressionar Israel, assegura el mateix diari britànic. Malgrat tot, Hamàs, després d'aquesta pèrdua, es veurà enfonsat. En un temps rècord ha de buscar un nou líder que tingui un prestigi que Sinwar havia tardat dècades a aconseguir. Hamàs ha de prendre decisions ràpides en poc temps sabent que els serveis de seguretat israelians són capaços de rastrejar i matar alts càrrecs.
Netanyahu reforçat, però amb molts problemes
A Israel, on Benjamin Netanyahu encara és culpable per molts dels errors de seguretat que van provocar la mort de 1.200 persones, la majoria civils, i el segrest de 250 en els atacs del 7 d'octubre, l'assassinat de Sinwar reforçarà molt la posició política i la manifestació del primer ministre. Netanyahu ha vist millorar la seva popularitat a conseqüència dels últims èxits tàctics al Líban. La mort de Sinwar, sens dubte, serà vista per alguns israelians, inclosos molts d'alts càrrecs de l'exèrcit, els serveis d'intel·ligència i el govern, com un moment per declarar la victòria a Gaza i posar fi a la campanya. Però no està clar què podria passar.
Una possibilitat és que les negociacions d'alto el foc rebin un impuls ara que una de les dues persones que han estat acusades de bloquejar qualsevol acord ha desaparegut. Però l'actitud de qualsevol successor de Sinwar davant les converses pot no ser tan diferent, i Netanyahu sempre ha insistit que la pressió militar és el que farà tornar els uns 100 ostatges a Gaza. Tot i que es creu que només la meitat són vius encara. Segons The Guardian, no hi ha possibilitats que Netanyahu accepti alliberar milers de presoners palestins acusats de matar israelians.
Israel ja s'ha centrat en la batalla contra Hezbollah al Líban i, de manera més àmplia, contra l'Iran a tota la regió, per tant, els combats ja no són només a Gaza. I de fet, tal com deia en una entrevista amb ElNacional.cat el portaveu de l'exèrcit Israelià, Roni Kaplan, Israel té cinc focus de guerra oberts. Fins ara, Netanyahu ha rebutjat qualsevol alto el foc al nord, en la creença probablement justificada que Israel té l'avantatge, i encara no ha ordenat represàlies per l'atac de 180 míssils llançats contra Israel per l'Iran a principis d'aquest mes. Ara bé, que no hi hagi resposta no vol dir que no hagi d'arribar. Haver acabat amb Sinwar pot portar certa satisfacció per a molts israelians, constata el mateix diari britànic, segurament serà útil per a Netanyahu, però les probabilitats són poques, si es parla d'un alto el foc o una aturada del conflicte que, per ara, només escala.