El bloc del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, se situa al capdavant de les eleccions legislatives amb el 85,6% dels vots escrutats, segons les projeccions difoses pels mitjans israelians. Els resultats provisionals situen el bloc de Netanyahu en 53 escons, set per sota dels 61 necessaris per assolir la majoria absoluta a la Knesset, el Parlament d’Israel. El bloc opositor liderat per Gadi Eisenkot n’obtindria 48, mentre que les formacions palestines sumarien provisionalment 19 diputats.
Aquest resultat provisional manté oberta la incògnita sobre qui podrà formar govern. Cap dels dos blocs principals arriba, per si sol, a la majoria absoluta, de manera que el suport dels partits àrabs podria ser determinant en les negociacions postelectorals. Mentrestant, el recompte continua avançant i les xifres encara poden variar.
Augment de representació dels partits palestins
Un dels elements més rellevants de la jornada és l’augment de la representació dels partits palestins, que podrien guanyar un pes decisiu en les negociacions per formar govern. Aquesta evolució planteja un dilema a l’oposició: negociar amb aquestes formacions per intentar desbancar Netanyahu o facilitar, indirectament, la continuïtat del seu lideratge.
Entre els possibles socis hi ha Ra’am, encapçalat per Mansour Abbas, que ja va participar en un govern israelià de signe divers, i la Llista Conjunta, amb la qual les negociacions podrien ser més complicades per les condicions plantejades per Eisenkot. El sistema parlamentari israelià exigeix el suport de 61 dels 120 diputats per governar amb majoria. Per això, el resultat definitiu i els pactes postelectorals seran determinants per aclarir qui podrà formar el pròxim executiu.
Eisenkot podria formar govern?
Tot i que els escons de les formacions palestines podrien ser determinants per construir una majoria alternativa, les negociacions amb Gadi Eisenkot no es preveuen senzilles. El líder opositor ha establert quatre condicions per negociar amb la Llista Conjunta: reconèixer Israel com un Estat jueu i democràtic, acceptar els valors de la declaració d’independència israeliana, donar suport al servei militar obligatori per als ciutadans palestins d’Israel i condemnar Hamàs com a organització terrorista.
Aquestes exigències podrien dificultar un acord entre les parts. Amjad Shbita, secretari general d’Hadash, una de les principals formacions de la Llista Conjunta, ha qüestionat que Eisenkot pugui imposar les condicions de les negociacions. Les diferències entre els dos blocs, per tant, podrien convertir la formació d’un govern alternatiu en un procés complex.
Dues vies diferents per desbancar Netanyahu
Les formacions palestines tampoc no constitueixen un bloc homogeni. Ra’am ha mostrat anteriorment una disposició més elevada a pactar amb altres forces polítiques israelianes i ja va formar part del govern encapçalat per Naftali Bennett. Abbas ha situat entre les seves prioritats posar fi al govern de Netanyahu i apartar figures de la dreta radical com Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir.
La Llista Conjunta, en canvi, podria plantejar unes negociacions més difícils amb l’oposició. Malgrat que la suma dels seus diputats podria acostar Eisenkot a la majoria parlamentària, les diferències ideològiques i les condicions plantejades per l’oposició compliquen un acord. Així, el resultat electoral no només determinarà la distribució dels escons, sinó també fins a quin punt les forces opositores estan disposades a cooperar per impedir la continuïtat de Netanyahu al poder.
Patacada de Ben-Gvir?
El ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, no hauria aconseguit ampliar la representació del seu partit, Otzma Yehudit (Poder Jueu), segons les enquestes a peu d’urna. Les primeres projeccions situen la formació d’extrema dreta en sis escons, la mateixa xifra que va obtenir el 2022, malgrat les expectatives de millorar-ne els resultats. Algunes cadenes, però, li atribueixen provisionalment set diputats.
Durant la campanya, Ben-Gvir ha reivindicat les polítiques impulsades des del govern, entre les quals destaca una legislació que preveu la pena de mort per a palestins condemnats per assassinar israelians i l’enduriment de les condicions penitenciàries dels presos palestins. També ha defensat altres mesures vinculades a la seva agenda de seguretat. A més a més, la possibilitat —per ara remota— que Netanyahu negociï un govern d’unitat amb el seu rival, Gadi Eisenkot, ha generat un altre motiu de tensió.
Netanyahu vol deixar fora els partits àrabs
Netanyahu ha reivindicat, aquesta matinada, la posició del Likud en les eleccions i ha defensat la formació d’un govern de dretes, tot i demanar prudència fins a conèixer els resultats definitius. Durant un acte amb simpatitzants a Jerusalem, ha rebutjat un executiu que depengui del suport dels partits àrabs, als quals ha qualificat d’"antisionistes".
En la seva intervenció, Netanyahu també ha situat l’Iran entre les prioritats de la seva agenda i ha assegurat que treballarà amb el president dels Estats Units, Donald Trump, per acabar amb aquesta amenaça. El líder del Likud ha agraït el suport dels seus socis de coalició i de la seva família abans de tancar l’acte amb la interpretació de HaTikva, l’himne nacional israelià.